Valerià Miralles i Ortolà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] -† València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8</ref> va ser un dirigent nacionalista valencià.
Valerià Miralles era fill d’una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses que va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Va estudiar a la Facultat de Dret, on entrà en contacte amb l’ambient influenciat pel [[fusterianisme]] a la Universitat de [[València]] i on va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], sent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]]. Durant la seua joventut universitària va començar a prendre consciència i promogué als carrers de la ciutat de [[València]] les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians,unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit esculpiren a les parets amb quitrà.
Després de la victòria del [[PSOE]], i tancada la transició democràtica, va radicalitzar el seu compromís nacionalista amb el [[País Valencià]] i El [[1982]] fundà junt amb altres companys valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part dels militants el 1983 s'integrarien en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 va participar en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i s'acostà a l'[[independentisme]] fruït del qual el 1992 va abandonar definitivament [[UPV]] per marxar a la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>
| |||