Diferència entre revisions de la pàgina «William Holden»

m
Correcció lingüística
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m (Correcció lingüística)
== La guerra i l'estrellat ==
[[Fitxer:William Holden and George Raft in Invisible Stripes trailer.jpg|left|thumb|250px|A ''Invisible Stripes'']]
La frontera que havia de canviar les coses per a William Holden hauria de ser la mateixa que les que canvià per a molts altres joves del moment: la [[Segona Guerra Mundial]]. L'actor participà en el conflicte allistant-se a la força aèria dels Estats Units i combatent en el front europeu. Una vegada finalitzat el conflicte i quan la desmobilització tornà a exercir com a actor. Si bé al principi semblava que aquesta nova etapa anava a ser una prolongació de l'anterior, aviat començà a rebre papers que el situaven en una nova esfera professional. El primer que suposà un canvi real en les seves perspectives fou paradoxalment un paper que va tenir d'acceptar obligat pel seu contracte quan altres actors senyalats pel mateix, com [[Montgomery Clift]], [[Fred Mac Murray]] o [[Marlon Brando]] el deixaren vacant: el guionista [[Joe Gillis]] de ''El crepúsculo de los dioses'', que va fer història del cinema narrant el film en [[flash-back]] mentre surava mort en la piscina de la mansió de l'estrella del cinema mut, que l'havia assassinat. Wilder no estava especialment content de posar en Holden en el paper perquè la seva carrera fins aquest moment li semblava fluixa, però després de treballar amb ell en aquest film el convertí en un dels seus actors fetitxe i tornaria a donar-li alguns dels millors regals a la filmografia de l'actor, com el paper del germà jove de ''[[Sabrina (pel·lícula de 1954)|Sabrina]]'', el del soldat tancat en un camp de concentració alemany de ''[[Stalag 17]]'', o el de ''Fedora''. Hi ha quatre pel·lícules essencials que serveixen com a marques o fars en la trajectòria vers l'estrellat de Holden. La primera fou sens dubte ''El crepúsculo de los dioses'', mercès la qual començà a ser pres seriosament com a actor. La segona fou ''[[Picnic]]'', on l'explotaren inclòs des del cartell del llarg metratge com a icona sexual de nou galant de Hollywood aparellant-lo amb una espectacularment bella [[Kim Novak]]. Holden va tenir de fer dues coses que no li feren cap gràcia per aquest film. La primera fou afaitar-se el pit. La segona ballar. Inclòs demanà una prima de 8.000 dòlars per fer la seqüència del ball, i a més exigí que el deixessin beure per interpretar-la. Estava segur que no li acceptarien llursles seves exigències, i potser així poder treure l'escena del guió i lliurar-se'n, però l'estudi va dir que si a ambdues coses, i la seqüència es rodà amb Holden borratxo o almenys un punt agafadet, i es convertí en una de les més recordades de la pel·lícula. La tercera producció que fixà l'estrellat de Holden fou ''[[El pont sobre el riu Kwai]]'', dirigida per [[David Lean]], basada en una novel·la de [[Pierre Boulle]] i el qual guió de la qual s'havia escrit per a [[Humphrey Bogart]] i després se li passà a [[Cary Grant]]. Quan ambdós sortiren de l'equació, els productors decidiren fitxar Holden, que en aquell moment era ja una estrella reconeguda, per donar-li impacte al film en la taquilla. L'actor acceptà cobrar menys a canvi de rebre una participació en la taquilla que li proporcionà uns ingressos anuals de 50.000 dòlars. Donat l'èxit del film, els seus hereus segueixen rebent encara aquesta suma cada any. De fet, Holden intentà que no matessin la gallina dels ous d'or projectant la pel·lícula per televisió el [[1966]], pretextant que això vulnerava els seus interessos, ja que afectaria a la continuïtat de l'explotació comercial del film en les sales. No guanyà, però els seus hereus segueixen cobrant drets per aquest èxit que el posà en el lloc més alt entre les estrelles més sol·licitades de Hollywood. La quarta pel·lícula que fixà la seva imatge com estrella fou ''[[Grup salvatge]]'', de [[Sam Peckinpah]], el màxim assoliment del western crepuscular. Inicialment el paper de [[Pike Bishop]] que interpretà Holden havia de ser interpretat per [[Lee Marvin]], [[Burt Lancaster]], [[James Stewart]], [[Charlton Heston]], [[Gregory Peck]], [[Sterling Hayden]], [[Richard Boone]] o [[Robert Mitchum]], però afortunadament va caure ena les seves mans, ja que, com afirma la fila de Peckinpah en el documental sobre el rodatge del film inclòs en l'edició en DVD, ningú com Holden podia convertir-se en un àlter ego del director, amb el que inclòsinclús desenvolupà un físic semblant.
 
==Vida privada ==
Bill Holden mesuravafeia 1,80 mts.m i es casà en un sola ocasió, amb l'actriu [[Brenda Marshall]], el 12 de juliol de [[1941]]. Es divorciaren el [[1971]] i tingueren dos fills, [[Peter Westfield Holden]], nascut el 17 de novembre de [[1943]], i [[Scott Porter Holden]], el 2 de maig de [[1946]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Capua |nom=Michelangelo | títol=William Holden: A Biography |url=http://books.google.es/books?id=uMp6ACb74UkC&pg=PA39&dq=Scott+Porter+Holden+1946&hl=ca&sa=X&ei=xQ8pUbH9GITQtQbH0YDgBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Scott%20Porter%20Holden%201946&f=false |llengua=anglès |editorial=McFarland |data=2010 |pàgines=p.39 |isbn=0786455500}}</ref> a més adoptà la filla fruit d'un matrimoni anterior de la seva dona. En l'apartat privat s'acumulen curioses anècdotes, com el fet que fos elegit padrí de noces per a un dels seus millors amics de Hollywood, [[Ronald Reagan]], quan aquest es casà amb la també actriu [[Nancy Davis]] el [[1952]]. reclutarReclutar actors com a padrins era habitual si es jutja pel fet que el mateix Holden contéscomptés en la seva pròpia boda amb l'actor [[Bryan Donleavy]] com a padrí, aprofitant un descans en el rodatge del llarg metratge que ambdós rodaven en aquell moment, ''[[The Remarkable Andrew]]''.
 
En l'apartat d'aficions i manies, sembla que era un fanàtic de la neteja, i sobretot la personal, que podia dutxar-se fins a quatre vegades al dia. A partir de l'any [[1956]] es convertí també en un fanàtic de la protecció de la naturalesa, especialment en el que fa a la fauna africana. Enamorat de [[Kenya]], comprà un ranxo a l'[[Àfrica]] i s'implicà activament en protegir la fauna del lloc, convertint aquesta propietat en una reserva natural.
En l'apartat de premis, guanyà l'[[Oscar]] per ''[[Stalag 17]]'', i va ser nomenat en altres dues ocasions pels seus treballs a ''[[El crepuscúlo de los dioses]]'' i ''[[Network]]''.
 
Morí víctima d'un estúpid accident. Trobaren el seu cos en llur propietat de Santa Mònica, una setmana després de la seva mort. Sembla que en tornar a casa anava ebri i es copejà el cap alen caure. Malgrat que va intentar parar l'hemorràgia amb un mocador no va poder demanar ajuda a temps. Seguint la seva última voluntat, fou incinerat i les cendres es dispersaren per l'[[Oceà Pacífic]].
 
== Filmografia ==