Isidre Puig i Boada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegeixo taules
Afegeixo biografia.
Línia 20:
|peuobra =
}}
'''Isidre Puig i Boada''' ([[Barcelona]], [[1891]] - [[1987]]) fou un [[arquitecte]] [[Catalunya|català]].
 
==Biografia==
Titulat l'any [[1915]]. Va ser deixeble d'[[Antoni Gaudí]], amb el qual va col·laborar a la [[Cripta de la Colònia Güell]] i al temple de la [[Sagrada Família]], de la qual va ser codirector de les obres durant els anys 1950 i director entre 1966 i 1974. En col·laboració amb [[Francesc de Paula Quintana i Vidal]] i [[Lluís Bonet i Garí]] es van encarregar de la nova façana de la Passió.
 
Ve néixer a Barcelona el 1890, fill d'un comerciant procedent de Torroella de Montgrí, Isidre Puig Ros, i de Mercè Boada. Fou titulat arquitecte el 8 de maig de [[1915]]. Mentre era estudiant ja conegué Antoni Gaudí de qui esdevindria deixeble i col·laborador. A més a més fou un gran estudiós de l'obra del seu mestre; el 1929 publicà un estudi sobre la Sagrada Família, del que se n'han fet diverses edicions, fruit de la coneixença de la manera de pensar de Gaudí i de les converses mantingudes amb ell. Per a fer l'estudi tingué a casa seva documentació i plànols de l'obra gaudiniana que retornà al taller de l'arquitecte justament poc abans de la crema de la Guerra Civil del 1936, cosa de la qual se'n lamentà tota la vida ja que si no hagués retornat la documentació amb tanta rapidesa potser s'hauria salvat de la crema. També escrigué sobre la capella de la Colònia Güell i publicà diversos articles a la revista 'Temple'.
Autor de diversos edificis civils a Barcelona, Pineda de Mar i [[Blanes]], i d'esglésies a [[Mollerussa]], [[Pujalt]], [[Balaguer]], [[Artesa de Segre]], [[Térmens]], La Guàrdia d'Urgell i [[Palau de Plegamans]] ([[Església de Sant Genís (Palau-solità i Plegamans)|Església de Sant Genís]]).<ref name="pobles">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6055 Església de Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans - Vallès Occidental)]</ref>
 
De la [[Sagrada Família]] en va ser codirector de les obres durant els anys 1950 i director entre 1966 i 1974. Fou el responsable de la restauració de les maquetes de guix que havien estat malmeses durant la Guerra Civil i en col·laboració amb [[Francesc de Paula Quintana i Vidal]] i [[Lluís Bonet i Garí]] es van encarregar de la nova façana de la Passió. També dibuixà els plànols de la sagristia ajustant-se a la idea original de Gaudí.
Va restaurar la [[Catedral de Solsona]], on va construir el seminari major.
 
Autor de diversos edificis civils a Barcelona, Pineda de Mar i [[Blanes]], i d'esglésies a [[Mollerussa]], [[Pujalt]], [[Balaguer]], [[Artesa de Segre]], [[Térmens]], La Guàrdia d'Urgell i [[Palau de Plegamans]] ([[Església de Sant Genís (Palau-solità i Plegamans)|Església de Sant Genís]]).<ref name="pobles">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6055 Església de Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans - Vallès Occidental)]</ref> Va restaurar la [[Catedral de Solsona]], on va construir el seminari major. Té una primera etapa clarament noucentista (cases del carrer Vilana i casa Vilardaga de Vallvidrera) amb solucions simples, alternança de galeries i terrasses i motlluratge clàssic en cornises i elements decoratius.
 
A partir dels anys 1950 es decidí per aplicar les formes gaudinianes amb la seva pròpia interpretació, especialment l'ús de les voltes de maó de pla vist i els arcs parabòlics. Però sempre buscant la simplicitat i la sobrietat.
 
==Obres==
Linha 84 ⟶ 88:
* ''L'església de la Colònia Güell''
* ''El pensament de Gaudí''Compilació de textos i comentaris. Publicacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona ([[1981]]).
* ''Set noves esglésies al Bisbat d'Urgell'' (1981)
 
== Referències ==