Khilakku: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a meitat del segle > a mitjan segle
m Corregit: ser succeit per > ser succeït per
Línia 10:
Però a la mort de [[Senaquerib]] el [[681]] Khilakku es va tornar a perdre-la junt a [[Meliddu]], a causa dels atacs [[cimmeris]], i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. [[Assarhaddon]] (680-669) i [[Assurbanipal]] (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces a Khilakku el 679 aC en persecució del rei de [[Sidó]] Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu ([[Sis]]) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era gairebé inabastable per un exèrcit degut a la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron [[Assurbanipal]] s'esmenta que va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període.
 
Caiguda [[Nínive]] el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a [[Tars (Turquia)|Tars]] (Tarzi) que s'hauria anat formant al segle VII aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou ''suuannassai'' o ''syennesis'', i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers ''syennesis'' coneguts els esmenta [[Heròdot d'Halicarnàs]] al segle V aC que explica que el 585 el rei i un tal Labynetus de [[Babilònia]] (potser el futur rei [[Nabònides]], llavors príncep) van fer un tractat amb [[Ciaxares de Mèdia]]. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi meda ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeitsucceït per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.
 
==Bibliografia==