Albert Bastardas i Sampere: diferència entre les revisions

'''Albert Bastardas i Sampere''' ([[Barcelona]], [[1871]] – [[1944]]) fou un advocat i polític català. Membre del [[Partit Republicà Autonomista]], amb elpel qual el [[1908]] fou nomenat primer tinent d'alcalde de l'[[ajuntament de Barcelona]], i fou alcalde accidental el 1908-1909.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pérez-Bastardas |nom=Alfred |títol=L'Ajuntament de Barcelona a primers de segle (1904-1909): Albert Bastardas i Sampere, primer Alcalde Popular |url=http://books.google.es/books?id=HUgaAAAAMAAJ&q=Alfred+P%C3%A9rez-Bastardas+historiador&dq=Alfred+P%C3%A9rez-Bastardas+historiador&hl=ca&sa=X&ei=SEcnU76ACauT0AWR_IC4CQ&ved=0CDQQ6AEwAQ |llengua= |editorial=Edicions 62 |data=1980 |pàgines=v |isbn=8429716629}}</ref> Fou membre fundador delde la UFNR. El 1911 fou secretari de la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]], ambper la quequal el [[1913]] fou elegit diputat de la diputació provincial i intervingué en la constitució de la [[Mancomunitat de Catalunya]], dei laen qual en fou vicepresident de la seva l'Assemblea General el 1915. Era casat amb [[Dolors Parera i Bisbal]], hereva de les destil·leries Parera.

Quan [[Miguel Primo de Rivera]] va dissoldre la Mancomunitat, el [[1925]], fou enviat a l'exili juntament amb tota la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona, per publicar la Guia JurídicsJurídica en català; i bandejada tota la Junta i ellconcretament, fou enviat a Sarinyena. El 1931 fou diputat a la Generalitat Provisional de Catalunya per [[Granollers]]. Però en les eleccions al Parlament del 1932, no va sortir elegit. Va treballar per promoure les assegurances socials i la prevenció d'accidents i, com a president del [[Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears]], aconseguí que fossin obligatoris el retir obrer i l'assegurança de maternitat. El [[1936]] fou president de la secció de legislació obrera del [[Primer Congrés Jurídic Català]], de la Junta de Museus, del Patronat d'Aprenents, de l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]] i de l'[[Orfeó Català]]. La seva tasca fou molt important en la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona.

En acabar la [[guerra civil espanyola]] el 1939 fou desposseït de tots els càrrecs que ocupava. ÉsFou el pare del llatinista [[Joan Bastardas i Parera]], i del pintor Rafel Bastardas,; ifou avi del promotor cultural Ramon Bastardes, que va reorganitzar, juntament amb [[Max Cahner]], elles revistes Germinabit i el Serra d'Or,; i van ser-neels ados laforen vegadatambé fundadors d'Edicions 62. Igualment ésfou l'avi de l'historiador Alfred Perez-Bastardas, i de l'advocat i polític, que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, [[Albert Batlle i Bastardas]], comi també del periodista [[Enric Bastardes i Porcel]].

* (Alfred Pérez-Bastards), "BaarcelonaBarcelona davant el pressupost extraordinari de cultura de 1908", Editorial Mediterrànea, Barcelona 2003

* (Alfred Pérez-Bastardas), "Els Bastardes, estudi genealogicgenealògic d'una família catalana". Edició privada no venal. 1991

* Josep M. cadenaCadena; " Els Alcaldes de Barcelona en caricatura", Ed, La Campana, Barcelona, 1991