Incendi del Reichstag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: enllaç no actiu |
m Corregit: fou nombrat > fou nomenat |
||
Línia 65:
L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avançades, que va guanyar el [[NSDAP]] amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit més gran a la cambra, però no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalició amb el [[DNVP]]. Com els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de [[Adolf Hitler|Hitler]] es va enfrontar a la cambra presentant la [[Llei de Capacitació]], que permetia al govern l'aprovació de lleis sense la participació del parlament durant quatre anys. Com la llei necessitava un suport de dos terços de la cambra, [[Ludwig Kaas]], del Partit Catòlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb l'[[església catòlica]] es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que tant havien desitjat, però no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.
L'abril de [[1933]] signà la llei per a la restauració del servei civil professional, que excloïa els [[jueu]]s de tot càrrec de l'administració de l'[[Estat]]. Igualment, Hindenburg no protestà per la purga feta dins el [[NSDAP]] el [[juny]] de [[1934]] contra els sectors d'esquerres del partit, com les [[Sturmabteilung]] (SA) d'[[Ernst Röhm]] o la facció de [[Gregor Straßer]], molts dels quals van morir en la [[Nit dels ganivets llargs]]. Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler també fou
La política expansionista del govern pretenia incrementar l'espai vital aplicant la teoria del [[Lebensraum]] a través de l'[[Anschluss]] (anexió) d'[[Àustria]] i les invasions dels [[Sudets]] (República Txeca) el 1938 i de [[Polònia]] el 1939, que provocarien la [[Segona Guerra Mundial]].
| |||