Francesc Antich Oliver: diferència entre les revisions

Nasqué a Caracas perquè era la ciutat a la qual emigraren els seus pares. Llicenciat en [[dret]] per la [[Universitat de les Illes Balears]], durant la seva infància es mudà al poble nadiu dels seus pares, [[Algaida]] ([[Mallorca]]), del qual fou batlle entre el [[1990]] i el [[1995]] pel [[PSIB-PSOE]]. Anteriorment, durant l'etapa del govern municipal socialista de [[Palma]] presidit per [[Ramon Aguiló]], havia estat tècnic de l'Institut Municipal de l'Habitatge. També havia estat proper, en el mateix municipi d'Algaida, al [[Partit Socialista de Mallorca|PSM]], però abandonà aquesta relació perquè, segons ha dit ell en algunes ocasions, ''els treballadors són primer que els interessos nacionals''. Va ser President del Govern Balear en dues ocasions, del [[1999]] al [[2003]] i novament del [[6 de juliol]] de [[2007]] fins al [[18 de juny]] de [[2011]].

 

 

No aconsegueix guanyar les eleccions (de fet el [[PSIB-PSOE]] disminueix el nombre d'escons al [[Parlament Balear]] respecte a les eleccions del [[1995]]), però aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] (que havia governat la Comunitat Autònoma de manera ininterrompuda des de la seva creació el [[1983]]), signà l'anomenat [[Pacte de Progrés]] amb [[Partit Socialista de Mallorca|PSM]], [[EUIB]], [[Els Verds de Mallorca|Els Verds]] i [[UM]], que possibilità que comptés amb la majoria necessària per a presidir el nou govern de les [[Illes Balears]] fins al [[2003]], any en què el [[Partit Popular (Espanya)|PP]] recuperà la [[majoria absoluta]] i, per tant, el govern de la Comunitat Autònoma. Malgrat això, el [[PSIB]] millorà els seus resultats, pel que la seva imatge com a líder dels socialistes balears quedà reforçada. El seu govern destacà per la introducció de polítiques a favor d'un creixement urbanístic i econòmic sostenible i compatible amb el [[medi ambient]] (aplicació de l'[[ecotaxa]], foment del transport públic i creació del [[Parc Natural de Llevant]]), així com de la gran descentralització que dugué a terme a favor dels [[Consell insular|Consells Insulars]] ([[Llei dels Consells Insulars]]). Fou fortament atacat per la dreta, que l'acusava de provocar una crisi econòmica introduint mesures poc afavoridores pels empresaris dedicats al sector turístic. Tampoc no va saber tenir un diàleg fluid amb el [[govern espanyol]] (llavors encapçalat pel conservador [[José María Aznar]]), que es negà a subvencionar noves línies de ferrocarril o de desdoblament de carreteres. Malgrat tot, el [[2001]] s'arribà a un acord pel transpàs de les competències en [[sanitat]] a la Comunitat Autònoma, que es va fer efectiu l'[[1 de gener]] de [[2002]], amb els quals el sostre competencial previst a l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983|Estatut de 1983]] quedà pràcticament assolit.