Bisbat d'Orvieto-Todi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
→‎Diòcesi d'Orvieto: amplio contingut
Línia 77:
 
[[Francesc d'Assís|Sant Francesc]] havia predicat al comtat d'Orvieto: a La Scarzuola, prop de Monte Giove es conserva el primer retrat del Sant; a Pantanelli, on va predicar als peixos, encara hi ha la cova i després seu de Jacopone; a Alviano va predicar als ocells. Francesc, vers el 1219 o 1221 va estar a Orvieto per retre homenatge a [[Honori III]], que hi vivia (els mendicants es van assentar a S. Pietro in vetere en [[1216]], els [[Orde de Frares Menors|farnciscans]] van ser permanents en morir el sant, el [[1260]] van aparèixer els [[Companyia dels Laudesi|Laudesi]] que tenien la seva pròpia mística, la [[beata Angiolina Montemarte]]. Els [[Orde de Predicadors|dominics]] van erigir a Orvieto la primera església dedicada a [[Domènec de Guzmán|Sant Domenec]] ([[1233]], va tenir una càtedra de teologia amb [[Tomàs d'Aquino|Sant Tomàs]] (aproximadament [[1261]]-[[1264]]), dirigiren una escola i un orde terciari, on la [[beata Vanna]] va ser notable. També van arribar a Orvieto ([[1259]]-[[1260]]) els [[Servents de Maria]] i els [[ermità|ermitans]], entre els quals hi havia el teòleg [[Ugolino d'Orvieto]] (mort al [[1371]]).
 
El [[1263]] o el [[1264]] va tenir lloc a la diòcesi d'Orvieto el famós [[miracle de Bolsena|miracle eucarístic de Bolsena]]: va ser el bisbe Giacomo Maltraga qui va testificar sobre l'autenticitat del miracle. El [[1264]], amb la [[butlla]] ''[[Transiturus de hoc mundo]]'', Urbà IV va instituir la [[solemnitat]] del [[Corpus Christi]], indicant que aquest se celebri el dijous després de l'[[octava (litúrgia)|octava]] de [[Pentecosta]].
 
A Orvieto es construí un temple en el lloc més alt ([[1290]] ), a la qual s'afegí la [[Capella del Corporal]] ([[1350]]) i la Capella Nova ([[1408]]). La [[catedral]] va ser dissenyada per [[Arnolfo di Cambio]] en estil [[arquitectura romànica|tardo-romànica]]. Els treballs van continuar en l'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] dirigit per [[Lorenzo Maitani]].
 
Mentrestant, la ciutat, que comptava amb uns 30.000 habitants, també es dedica als negocis a l'estranger (per exemple, els missioners dominics a [[Samarcanda]], durant els segles [[segle XIII|XIII]]-[[segle XIV|XIV]]). Les relacions especials amb els països d'Europa es van deure als sojorns de la Cúria amb ambaixadors i governants (Anglaterra, França, Alemanya, etc.).
 
A la segona meitat del segle XII als cònsols s'uní l'alcalde o rector; el [[1250]] el poble va prendre el poder, igual que a [[Florència#Història|Florència]] ; entre [[1256]] i [[1292]] es van imposar els Arti, favorits pels papes. En [[1292]] també es va imposar el [[cadastre]], un dels primers d'Europa. [[Bonifaci VIII]] va sentir predilecció Orvieto: aquí se li erigirien estàtues i va acceptar el càrrec de Capità del Poble ([[1297]]-[[1298]]) i alcalde ([[1299]]). A principis del segle XIV Orvieto va perdre el poder a la costa del [[Mar Tirrè]] i l'interior del país. L'economia va recular. Hi va haver diversos intents de senyories ([[1334]]-[[1353]]); amb [[Egidio Albornoz]], qui estava a càrrec de les tropes l'orvietà Conte di Montemarte, qui començà ([[1354]]) la tercera etapa amb la política de govern personal del Papa, excloent la ciutat del Patrimoni de Sant Pere ([[1368]]). En la confusió general, no voler tornar al sistema gairebé comunal (la pau Benano, [[1389]]), o els intents dels senyors locals amb interessos estrangers (Nàpols, Roma, Perusa, antipapa etc.); fins que en [[1448]] Orvieto va ser recolzada pel Papa [[Nicolau V]] en forma com gairebé el [[1368]]. A la pau interior, beneïda pel Papa [[Pius II]] ([[1460]]), seguí el reordenament constitucional ([[1461]]) i el poder es va dividir entre les diferents classes socials, amb el suport del Papa contra els abusos feudals al camp. Orvieto va resistir dues vegades a [[Carles VIII de França|Carles VIII]] ([[1494]]-[[1495]]), i va allotjar a [[Alexandre VI]], el govern del qual va ser exercit per [[Cèsar Borgia|Valentino]], i [[Climent VII]] ([[1527]]-[[1528]]), es va escapar el [[saqueig de Roma (1527)|saqueig de Roma]]. Durant aquest període aconseguí alguns privilegis d'honor pel bisbe, que van ser seguits per distincions significatives per al [[capítol (catolicisme)|capítol]] de la catedral.
 
===Diocesi de Todi===