Primera Croada: diferència entre les revisions

L'assalt final a Jerusalem començà el [[13 de juliol]]. Les tropes de Ramon IV de Tolosa atacaren per la porta sud, mentre que les altres contingents atacaren per la muralla nord. Inicialment, els provençals feren petits progressos a la porta sud, però els va anar millor als contingents de la muralla nord, amb un desgast lent però constant de la defensa. El [[15 de juliol]], es llançà l'atac definitiu, un últim esforç es va posar en marxa en els dos extrems de la ciutat, i finalment, la defensa interior de la muralla nord fou capturada. Enmig d'un pànic generalitzat, els defensors abandonaren les muralles de la ciutat pels dos extrems, permetent als croats, finalment, entrar-hi.

 

Un cop la ciutat va caure el [[15 de juliol]] de [[1099]], els croats van embogir i van matar tots els habitants de la ciutat amb molt poques excepcions. Els mateixos testimonis dels propis creuats deixen poc dubte que hi hagué un gran carnatge en acabar-se el setge. Tanmateix, alguns historiadors apunten que potser la magnitud de la massacre fou exagerada en posteriors fonts medievals, ja fos per la influència de fonts musulmanes o per la mala interpretació del que explicaren els croats, que recorregueren a un llenguatge apocalíptic per descriure l'escena.<ref name="Tyerman157*">Tyerman, pàg. 157–159.</ref> Les reaccions musulmanes contemporànies a la massacre han quedat silenciades comparades amb les darreres polèmiques sobre aquest tema.<ref name="Tyerman157*" />