Emilio Mola Vidal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[File:Berliner Illustrirte Zeitung 01.jpg]]
'''Emilio Mola Vidal''' ([[Placetas]], [[Villa Clara]], [[Cuba]], [[9 de juliol]] de [[1887]] – [[Castil de Peones]], [[Alcocero de Mola| Alcocero]], [[província de Burgos]], [[3 de juny]] de [[1937]]) fou un [[militar]] [[Espanya|espanyol]] un dels líders de l'intent de [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]] i la rebel·lió militar subsegüent amb la que s'inicià la [[Guerra Civil Espanyola]]. Tenia una gran afició per la [[fotografia]], era freqüent veure'l amb [[càmera fotogràfica|càmeres fotogràfiques]] obtenint tot tipus d'imatges. {{CN}} El [[poeta]] [[Xile|xilé]] [[Pablo Neruda]], que fou diplomàtic destinat a Espanya, dedicà al general uns dels seus més ferotges versos al poema ''Mola en los infiernos'', inclós al recull ''Residencia en la Tierra''. ▼
==Joventut==
▲'''Emilio Mola Vidal''' ([[Placetas]], [[Villa Clara]], [[Cuba]], [[9 de juliol]] de [[1887]] – [[Castil de Peones]], [[Alcocero de Mola| Alcocero]], [[província de Burgos]], [[3 de juny]] de [[1937]]) fou un [[militar]] [[Espanya|espanyol]] un dels líders de l'intent de [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]] i la rebel·lió militar subsegüent amb la que s'inicià la [[Guerra Civil Espanyola]].
Mola nasqué a [[Cuba]], quan encara era [[colonialisme|colònia]] [[Espanya|espanyola]], on el seu pare, [[capità]] de la [[Guàrdia Civil]] destinat allí, estava destacat i on s'havia casat amb la seva esposa cubana.
Després del "desastre" espanyol de [[1898]], la família torna a Espanya. El [[28 d'agost]] de [[1904]], Emilio ingressa a l'[[Acadèmia d'Infanteria de Toledo]] el [[1904]]. Després de la seva formació i graduació com a [[tinent]] ([[1907]]), època en què dirigia aquesta Acadèmia el [[coronel]] [[Jose Villalba Riquelme]], fou destinat al [[Regiment d'Infanteria
En recuperar-se, fou enviat al [[Regiment d'Infanteria de Ceriñola]], amb el qual tornaria a [[Izhafen]], [[Imarufen]] i [[Talusit]]; i lluitaria també a la zona de [[Tetuan]], on aconseguí el seu segon ascens, a [[comandant]], novament per
El [[1915]] és destinat al [[batalló]] de [[Caçador
Al càrrec del
El juny de [[1921]] és ascendit a [[tinent coronel]] i destinat al '''Regiment d'Infanteria d'Andalusia''' a [[Santander]]. Tres mesos després, és cridat per cobrir la vacant al front dels [[Regulars
Gràcies a l'evacuació de la zona de [[Larache]], Mola és ascendit per [[mèrit]]s de [[guerra]] a coronel i arriba al comandament del [[Regiment d'Infanteria]] de [[Melilla]], amb el qual participaria en el [[Desembarcament d'Alhucemas]].
Línia 21:
Mola fou també ''Director de Seguridad'' el [[1930]], un càrrec polític on les seves idees conservadores el van fer molt impopular entre l'oposició socialista i liberal; una de les seves tasques més rellevants en el càrrec fou la reorganització del '''Cos de Policia''', entre les quals s'incloïa la creació de la denominada [[Guàrdia d'Assalt]].
Després del triomf del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] durant la [[Segona República Espanyola|República]], Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del [[José Sanjurjo Sacanell|general Sanjurjo]] el [[1932]], passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida.
El [[1933]], Mola és [[amnistia]]t i reingressa a l'exèrcit, col·laborant en l'[[Estat Major]] Central amb Franco i d'altres. El [[1935]] accedeix a la comandància militar de [[Melilla]] i després és nomenat cap superior de les Forces de Marroc.
Després de la seva arribada al poder, el febrer de [[1936]], el govern del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar debades. Mola fou nomenat [[governador militar]] a [[Pamplona]], per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al [[cop d'estat del 18 de juliol]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Plana 116, Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9</ref>
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un [[Cop d'estat|cop]] per enderrocar el [[Segona República Espanyola|règim republicà]]. Així, el canvi de destinació féu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a [[Madrid]] a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el [[14 de març]] de 1936. Per mediació de [[Raimundo García García]] ''Garcilaso'', director del ''[[Diario de Navarra]]'', els [[carlisme|carlins]] es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebel·lió militar per part dels [[requetè]]s. Fou Mola qui, sota el pseudònim de ''Director'', envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament.
Línia 35:
{{cita|Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas''.<ref name="Navarra 1936">Emilio Mola, ''Navarra 1936, De la Esperanza al Terror''.</ref>}} El [[19 de juliol]] de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:{{cita|Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.<ref name="Navarra 1936"/>}}
Després de diversos retards, s'escollí el [[18 de juliol]] de [[1936]] com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'èxit de la rebel·lió en el [[protectorat
El cop fracassà en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, però bona part de l'exèrcit li donà suport i la situació evolucionà ràpidament cap a una guerra civil.
Mola morí el [[3 de juny]] de [[1937]] quan el seu avió s'estavellà, prop de l'actual localitat d'[[Alcocero de Mola|Alcocero]], durant un temporal, quan tornava a [[Vitòria]]. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del Nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.<ref> Jackson, Gabriel: ''The Spanish Republic and the Civil War, 1931-39'', Nova Jersey, 1967</ref>
En morir [[José Sanjurjo|Sanjurjo]] a [[Portugal]], també d'accident aeri, el [[20 de juliol]], Franco fou escollit comandant de l'exèrcit revoltat, així com a [[Cap d'Estat]] de la zona controlada. Mola fou nomenat màxim responsable de l''''Exèrcit del Nord'''. Les morts de '''Sanjurjo''' i '''Mola''' deixaren '''Franco''' com a únic líder del [[bàndol nacional]]. Això aixecà rumors que apuntaven Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap prova que ho avali.
== Vegeu també ==
Linha 55 ⟶ 51:
== Bibliografia ==
* Molina Franco, Lucas: ''Emilio Mola'', a
{{Commonscat|Emilio Mola}}
▲* Molina Franco, Lucas: ''Emilio Mola'', a {{mida|1='''Historia de Iberia Vieja''', núm. 21, planes 26-31}}.
{{Inicia taula}}
| |||