Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 4 anys
m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
|editor = [[Universitat de Màlaga]]
|consulta = 6 d'abril de 2009
}}</ref> i el centre d'ununa [[àrea metropolitana]] que sobrepassa els seus límits municipals abastant altres 12 municipis que sumen més de 850.000 habitants.<ref name=Metropo>{{ref-web
|url= http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/web/Bloques_Tematicos/Calidad_Ambiental/Prevencion_Ambiental/evaluacion_ambiental_planes_y_programas/planordenaciondelterritorioaglomeracionurbanamalaga/plandeordenaciondelterritorio.pdf
|títol = la d'Ordenació del Territori de l'Aglomeració urbana de Màlaga — pag. 15
}}</ref>
 
Fundada pels fenicis en el [[segle VII]] aC, Màlaga va ser una ciutat confederada de l'[[Imperi Romà]] i una pròspera medina [[Al-Andalus|andalusí]], que va decaure després de [[Setge de Màlaga (1487)|la seva incorporació]] a la [[Corona de Castella]] en [[1487]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Prescott |nom=William Hickling |títol=Historia del reinado de los Reyes Católicos Don Fernando y Doña Isabel |volum=vol.2 |url=http://books.google.es/books?id=jpG5gqSToa0C&pg=PA388&dq=malaga+1487&hl=ca&sa=X&ei=AohhUtqoJIbdswaJqIDoCA&ved=0CDAQ6AEwADgK#v=onepage&q=malaga%201487&f=false |llengua=castellà |editorial=M. Rivadeneyra |data=1845 |pàgines=172 |isbn=}}</ref> Durant el [[segle XIX]] la ciutat va experimentar una destacable activitat industrial i revolucionària que la va situar com primera ciutat industrial d'Espanya i li va valer el títol ''la primera en el perill de la llibertat''. Escenari d'un dels episodis més sagnants de la [[Guerra Civil Espanyola]] i protagonista de l'explosió del ''boom'' turístic dels anys 60 i 70, Màlaga constituïx en l'actualitat un notable centre econòmic i cultural a nivellescala autonòmicautonòmica i un important nus de comunicacions gràcies al seu port i aeroport.
 
Màlaga és candidata a [[Capital Europea de la Cultura]] en [[2016]].
Encara que amb freqüència s'indica com ètim la paraula [[fenicis|fenícia]] per a la sal (*cf. hebreu מלח ''*mélaḥ'', àrab ملح ''milḥ''), el diferent consonantisme fa poc probable aquesta teoria. Problemes del mateix ordre resten credibilitat a la temptadora explicació a partir del verb *''l-q-ḥ'' "agafar, agafar, torçar" amb el preformant locatiu *''m-'' i amb un sentit "lloc en el qual es retorça (el metall)" (''*malqaḥ'' o similar), indicant la presència d'alguna fosa. Extralingüísticament, aquesta teoria troba suport en la freqüent aparició de tenalles gravades en les monedes encunyades a Màlaga.
 
Lingüísticament una teoria que pot sostenir-se sense grans problemes és la qualque apunta a una forma de l'arrel semíticsemítica *''m-l-k'' "regnar, rei, tenir domini", per ventura indicatiu de la presència en sòl malagueny d'un temple dedicat a alguna deessa, probablement [[Astarte]] (a la qual s'anomena "reina del cel" en la mitologia [[semític]]). Si tenim en compte que els fundadors de Malaka procedeixen de la poderosa ciutat fenícia de [[Tir]] i que en aquesta ciutat el déu suprem era [[Melqart]] *mlk-q (rei + ciutat) i que en la majoria de les monedes oposades de la ceca de [[Malaka]] apareixen en l'inrevés un temple i en l'anvers la imatge d'un déu, tampoc és desgavellat deduir que aquest temple i el nom de la ciutat anaven dedicats a aquest déu suprem.<ref>{{ref-web
|url= http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/02130181/articulos/GERI0707240009A.PDF
|títol = Últimes aportacions a la presència de fenicis i cartaginesos a Occident.
* '''Plaça de la Constitución:''' Era l'antiga plaça Major, que a l'època nassarita era nomenada plaça dels quatre carrers. El nom de plaça de la Constitució és de 1812. Des del s.XV ha acollit tots els grans esdeveniments polítics ocorreguts a Espanya. En aquesta plaça hi havia l'Ajuntament fins a 1869, la Casa del Corregidor, la presó i l'Audiència, però se'n varen enderrocar en el s.XIX. Entre els edificis que hi ha a la plaça poden destacar l'antic col·legi dels Jesuïtes i la Casa del Consolat (bé d'interès cultural).
* '''Font de Génova (o de Carlos V o del Estanque de los Cisnes):''' Està situada en la plaça de la Constitució, és una font de marbre d'estil [[renaixement italià|renaixentista italià]] i es creu que és genovesa. Té un gran estanc dodecagonal decorat amb motius estriats i del centre surt el brot dividit en diversos cossos. L'inferior mostra tres figures de sirenes amb les coes entrellaçades. En la següent hi ha tres figures femenines semidespullades amb dofins, sobre aquest cos hi ha una tassa amb mascarons que escupen l'aigua. A continuació hi ha un pedestal amb tres figures, una de les quals representar Neptuni. Sobre la següent tassa, sorgeix un brot decorat amb figures de nins amb delfins a les espatlles i tot això està coronat per una àliga.
* '''Casa del Consulado:''' Està situada en la plaça de la Constitución. Es construí en 1785 i és un exemple típic de l'arquitectura domèstica del s.XVIII. Forma part del que fou el conjunt format pel col·legi i església dels jesuïtes, que després de l'expulsió d'aquests el 1767, la se la repartiren diferents institucions. En els pisos superiorsuperiors té balcons llargs on s'obrin buits regulars. A l'interior hi ha un pati central envoltat d'una galeria alta molt volada, sense suports. Al començament es destinà a ''Montepío de Socorro de los cosecheros'', tres anys després albergà el Consolat Marítim Terrestre; també conté la Societat Econòmica d'Amics del País, creada el 1789.
* '''Plaça del Obispo:''' L'origen d'aquesta plaça es remunta possiblement a l'època musulmana, però adquirí el seu aspecte amb l'acabament de lasla façana principal de la Catedral i del [[Palau Episcopal de Màlaga|Palau Episcopal]] en el segle XVIII. En la darrera dècada del segle XX, la plaça fou reformada. En el centre de la plaça hi ha una font de 1785, l'aigua de la qual provenia de l'aqüeducte de San Telmo.<ref>Ajuntament de Màlaga. [http://www.malagaturismo.com/opencms/opencms/turismo/jsp/quever/detalle.jsp?ideqp=1697&id_idioma=1 Plaza del Obispo]</ref> Està construïda amb pedra de marbre gris, igual que la portada del Palau Episcopal, i consta de dues tasses i una pinya en la part superior des de d'on raja l'aigua. Amb la reforma de la plaça el 1998, s'eliminà la jardinera que l'envoltava i se substituí per un basament amb un escaló.
* [[Palau de Miramar]]
* [[Palau de la Tinta]]
1.113.725

modificacions