Òpal: diferència entre les revisions

3.033 bytes afegits ,  fa 7 anys
Ampliació
m (Robot inserta {{Autoritat}})
(Ampliació)
{{confusió|Opal}}
{{infotaula de mineral
| nom = Òpal
|Imatge imatge = OpaleMexique.jpg
| peu d'imatge = Òpal-AG (òpal preciós) de la mina Carbonea, La Trinidad, Mun. de Tequisquiapan, Queretaro, [[Mèxic]]
| fórmula = SiO<sub>2</sub> · nH2O
|color=Diversos
| color = diversos
| duresa =2 5,15 a 26,2 > 5
| category = [[òxid]]s
| habit = irregular, massiu, nòduls
| cleavage = no en té
| fracture = concoïdal a desigual
| luster = subvítrea a cerosa
| polish = vítria a resinosa
| refractive = nα = 1,400 a 1,460
| opticalprop = refracció individual, sovint doble refracció anòmala a causa de la tensió
| birefringence = no en té
| pleochroism = no en té
| fluorescence = sí, depenent del tipus d'òpal
| streak = blanca
| density = 2,09
| diagnostic = s'enfosqueix a l'escalfar-la
| diaphaneity = opaca, translúcida, transparent
| references = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-3004.html|consulta=23 novembre 2014|títol=Opal|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
L{{'}}'''òpal''' és un [[mineral]] de la classe dels òxids, emprat sovint en [[joieria]]. L'origen del nom és incert. Es creu que pot provenir del [[sànscrit]] ''upala'', que significa "pedra" o "pedra preciosa" o de l'antic nom [[llatí]] de la gemma, ''opalus'' ([[Plini el Vell]], 75-79). Plini pot haver-se referit també a la joia com ''paederos''.
[[Fitxer:Opledefeu2.jpg|thumb|Òpal de foc]]
 
L''''òpal''' és un [[mineraloide]] amorf, amb aspecte de vidre o cera, de qualsevol color fins i tot irisat, de densitat 2,1 a 2,2. És fet de [[sílice]] hidratat, amb fórmula SiO<sub>2</sub>·nH2O. Una de les seves moltes varietats és anomenada "gira-sol". És una de les primeres pedres que es va fer servir en [[joieria]]; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en [[astrologia]] és associat al signe del [[Lleó (astrologia)|Lleó]].
== Característiques ==
{{Commonscat}}
L'''Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal''' no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un [[mineraloide]] amorf,format ambde aspectecristobalita dei/o vidretridimita o ceracomposta de silici amorf. És un mineral amorf, amb aspecte cerós, de qualsevol color fins i tot irisat, i de [[densitat]] 2,1 a 2,2. ÉsLa fet deseva [[síliceFórmula química|fórmula]] hidratat, amb fórmulaés SiO<sub>2</sub>·nH2O. Una de les seves moltes varietats és anomenada "gira-sol". És una de les primeres pedres que es va fer servir en [[joieria]]; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en [[astrologia]] és associat al signe del [[Lleó (astrologia)|Lleó]].
 
== Tipus d'òpal ==
L'òpal es classifica en quatre tipus:
 
* '''Òpal-CT'''. Consisteix en empaquetats d'esferes microscòpiques (150-300 nm) constituïdes per petites fulles microcristal·lines de cristobalita i/o tridimita, amb un contingut d'aigua de fins a un 10% del seu pes. També es coneix amb el nom de ''lussatita''.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-32185.html|consulta=23 novembre 2014|títol=Opal-CT|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* '''Òpal-C'''. Un tipus d'òpal que consisteix en una desendreçada α-cristobalita.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-32186.html|consulta=23 novembre 2014|títol=Opal-C|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* '''Òpal-AG'''. Un tipus d'òpal que consisteix en agregats d'esferes de silici amorf, amb aigua omplint els espais del mig. També conegut com ''òpal preciós''.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-32187.html|consulta=23 novembre 2014|títol=Opal-AG|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
* '''Òpal-AN'''. Òpal amorf amb una estructura similar al vidre. També coneguda com hialita.<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1959.html|consulta=23 novembre 2014|títol=Opal-AN|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 
Les transicions entre òpal-AG, òpal-CT i el òpal-C són comunes.
 
<gallery>
Lussatite, bitume 300-4-6943.JPG|Òpal-CT de Lussat, [[Puy-de-Dôme]], [[França]]
Òpal-AN.jpg|Òpal-AN, o hialita, de la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], [[Barcelona]]
Òpal-C.jpg|Òpal-C, de Salar del Hombre Muerto, Antofagasta de la Sierra, [[Argentina]]
Potch.jpg|Òpal-AG, d'Andamooka, [[Austràlia del Sud]]
</gallery>
 
[[Fitxer:Opledefeu2.jpg|thumb|esquerra|Òpal de foc]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Commonscat|Opal}}
{{Autoritat}}
{{Esborrany de mineral}}
 
{{ORDENA:Opal}}
[[Categoria:TectosilicatsÒxids minerals]]
 
[[Categoria:Tectosilicats]]
88.855

modificacions