Diferència entre revisions de la pàgina «Valerià Miralles i Ortolà»

Neutralitze, corregisc i millore el redactat.
m
(Neutralitze, corregisc i millore el redactat.)
'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] -† València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a,’'Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8</ref> va ser un dirigent nacionalista valencià.
 
Valerià Miralles provenia d'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses; que va estudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Amb posterioritat es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]] que abandonà posteriorment en [[1966]] amb una escissió obrerista.<ref>Rojos y demócratas. Institució Alfons el MàgnànimMagnànim, 2002.</ref> Va ser detingut per les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians,unim-nos'' el [[1965]] i [[1966]] on Valerià Miralles i els companys de partit pintaren a les parets amb quitrà.<ref>Teixir revoltes. El Bloc d'Estidiants Agermanats: 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana. Universitat de València, 2013.</ref>
 
El 1982 fundàva fundar junt amb altres valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 abandonà definitivament UPV per a crear la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>
 
També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a ''[[Gorg (revista)|Gorg]]'',<ref>Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», ''Revista d’història de la filosofia catalana'', n°3, 2012, pàgina 49</ref> i edita sota el segell d'[[Editorial Garbí]] amb el permís de l'[[Editorial Lavínia]] alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'[[Alfons Cucó]]) i participa en la creació, en 1983, d'[[Edicions del Bullent]], amb [[Gabriel Sendra]], [[Maribel Marco]] i [[Claudi Arenas]].<ref>Josep Ballester & Josep Franco, [http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/163/185 «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig»], ''Métodos de Información'', 1996, pàgina 28</ref>
2.171

modificacions