Espendi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: matar als hostatges com al general > matar els ostatges com el general |
m Corregit: las seves > les seves |
||
Línia 3:
Al final de la [[Primera Guerra Púnica]] va incitar el descontentament dels mercenaris i va ser un dels dirigents [[Guerra dels mercenaris|del motí]] quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors polítics d'[[Amílcar Barca]] dins l'aristocràcia ([[241 aC]]).
Després d'això els caps van tenir por del que podia passar si finalment els amotinats es rendien i així quan [[Giscó (ambaixador)|Giscó]] va anar al campament dels mercenaris amb poders per satisfer
El comandament contra els rebels es va donar al general (i cap aristocràtic) Hannó, que no va aconseguir res i encara Mató i Espendi van capturar el seu camp. Al cap d'un temps Amílcar Barca fou cridat i va haver d'agafar el comandament de les forces lleials. Amílcar només disposava de 10.000 homes i 70 elefants però en una batalla va forçar el pas del riu Bagrades ([[Riu Medjerda|Medjerda]]), va derrotar els mercenaris en una batalla amb gran mortaldat i va recuperar les comunicacions amb l'interior del país, sometent moltes ciutats; en un moment d'especial perill el cap númida Naraves es va posar al seu costat en el moment oportú, i amb el seu ajut va poder derrotar a Espendi i un altre cap rebel de nom Autaritus (un gal) i va fer gran nombre de presoners; Amílcar es va comportar suaument i va deixar que els que estaven penedits tornessin al seu exèrcit, i deixant que els altres tornessin a les seves llars amb la condició de no tornar a agafar les armes contra Cartago.
| |||