|
L'aigua de mar és una dissolució en aigua (H<sub>2</sub>O) de substàncies molt diverses. Fins a 2/3 dels elements químics naturals són presents en l'aigua de mar, encara que la majoria en petites quantitats. Sis components, tots ells [[ió (àtom)|ions]], conformen més del 99% de la composició de soluts.
ue bona part del [[sodi]] procedeix de les mateixes emissions [[volcà]]niques que van facilitar inicialment la formació de la [[hidrosfera]].
=== Salinitat ===
L'estudi de la composició se simplifica pel fet que les proporcions dels components són sempre aproximadament les mateixes, encara que la concentració conjunta de tots és enormement variable. Aquesta concentració és la [[salinitat]] i sol expressar-se en tant per mil (‰). Gràcies a la universalitat de la composició, la salinitat sol ser estimada a partir de la mesura d'un sol paràmetre, com la [[conductivitat elèctrica]], l'[[índex de refracció]] o la concentració d'un dels components, generalment l'ió clorur (Cl<sup>-</sup>).
La salinitat presenta variacions quan es comparen conques, diferents [[latitud]]s o diferents profunditats. Afavoreix una salinitat més elevada l'[[evaporació]] més intensa pròpia de les latituds [[tròpic|tropicals]], sobretot prop de la superfície i una menor salinitat la proximitat de la [[desembocadura]] de [[riu]]s cabalosos i en zones de precipitacions elevades.
De tots els mars oberts, la [[mar Roja]] és la que presenta major salinitat (40‰) a causa que és en una regió àrida. La [[mar Bàltica]] és la de salinitat menor (6‰ en les aigües superficials del [[golf de Bòtnia]]) a causa de la seva poca profunditat, el clima fred i l'amplitud de les [[conca hidrogràfica|conques]] que hi aboquen les aigües, la qual cosa -unida a la seva [[topografia]] gairebé tancada- en limita molt els intercanvis amb l'[[oceà]] mundial. La salinitat és molt variable als [[llac]]s i mars tancats que ocupen [[endorreisme|conques endorreiques]], amb només un 12‰ a la [[mar Càspia]] i fins i tot un 330‰ a les capes superficials de la [[mar Morta]]. El principal factor del qual depèn la salinitat de les [[mar interior|mars interiors]] és l'existència de [[drenatge]], amb un o més emissaris pels quals desguassar, o -al contrari- que l'[[evaporació]] sigui l'única forma de compensar-hi els aportaments d'aigua. Així, el [[llac Victòria]], amb un origen tectònic semblant al de la mar Morta, és -contràriament- un llac d'aigua dolça i, alhora, la font principal del cabalós [[Nil]].
Les diferències de salinitat entre masses d'aigua es combinen amb les diferències de [[temperatura]] per produir diferències de densitat, que alhora són responsables de la [[convecció]] en què es basa la circulació [[oceà]]nica a gran escala.
D'ençà que [[Edmond Halley]] ho va proposar el 1715, s'admet que l'aigua de la mar és salada com a conseqüència d'una salinització progressiva, estabilitzada ja fa temps, provocada per un aportament pels rius de sals procedents de l'erosió de les roques continentals, no compensat per cap altre fenomen. La salinitat no ha augmentat des de fa milers de milions d'anys a causa de l'acumulació de sal en [[sediment]]s. Avui dia s'accepta que bona part del [[sodi]] procedeix de les mateixes emissions [[volcà]]niques que van facilitar inicialment la formació de la [[hidrosfera]].
==== Conductivitat elèctrica ====
L'aigua de mar presenta una elevada [[conductivitat elèctrica]], a la qual hi contribueixen la [[polaritat química|polaritat]] de l'aigua i l'abundància d'[[ió (àtom)|ions]] dissolts. Les sals en aigua es dissocien en ions. Un ió és un [[àtom]] amb [[càrrega elèctrica]], sigui positiva o negativa, i que, per tant, intercanvia [[electró|electrons]] amb el [[medi]]: poden absorbir i alliberar electrons a les [[molècula|molècules]] veïnes.
La conductivitat varia sobretot amb la temperatura i la salinitat (a major salinitat, major conductivitat), i el mesurament permet, una vegada controlada la temperatura, conèixer la salinitat.
=== Densitat ===
Els [[gas]]os [[dissolució|dissolts]] són els mateixos que componen l'[[aire]], però en diferents proporcions, condicionades per diversos factors. La temperatura i la salinitat tenen influència en la reducció de la solubilitat dels gasos quan qualsevol d'aquests dos paràmetres augmenta. Altres factors són l'activitat [[metabolisme|metabòlica]] dels éssers vius i els complexos equilibris químics amb els soluts sòlids, com l'ió [[bicarbonat]] (HCO<sub>3</sub><sup>-</sup>). La concentració total i la composició dels gasos dissolts varien sobretot amb la profunditat, que afecta l'agitació, la [[fotosíntesi]] (limitada a la [[zona fòtica]], és a dir, la superficial) i l'abundància d'organismes.
En aigües oceàniques superficials ben barrejades, la composició típica de gasos dissolts inclou un 64% de [[nitrogen]] (N<sub>2</sub>), un 34% d'[[oxigen]] (O<sub>2</sub>) i un 1,8% de [[diòxid de carboni|diòxid de]] (CO<sub>2</sub>), molt per sobre aquest últim del 0,04% que hi ha en l'aire lliure. L'oxigen (O<sub>2</sub>) abunda sobretot en la superfície, on predomina la fotosíntesi sobre la respiració, i sol presentar el seu mínim cap als 400 m de profunditat, on els efectes de la difusió des de l'aire lliure i de la [[fotosíntesi]] ja no es perceben, però on encara és alta la densitat d'organismes consumidors, que l'esgoten. La temperatura, més baixa en les profunditats, afecta la solubilitat dels [[carbonat]]s.
== Descens crioscòpic ==
|
