Nikita Khrusxov: diferència entre les revisions

Després de la mort de Stalin el març de 1953, hi havia una lluita de poder entre faccions diferents dins del partit. Inicialment [[Lavrenti Bèria]] tenia un poder fàctic pel fet de controlar el Ministeri d'Afers Interns i Seguretat Estatal. Tement que [[Lavrenti Bèria|Bèria]] els acabaria eliminant, [[Gueorgui Malenkov]], [[Lazar Kaganóvitx]], [[Viatxeslav Mólotov]], [[Nikolai Bulgànin]] i alguns altres es varen unir sota Khrusxov per denunciar a Bèria i treure'l del poder. Amb Bèria empresonat esperant execució (que seria al desembre), Malenkov era l'hereu aparent. Khrusxov no era tan poderós com es tornaria després de la seva promoció. Pocs dels membres superiors del Comitè Central veien l'ambició que s'amagava dins seu. Es convertí en líder del partit el [[7 de setembre]] d'aquell any, i finalment se situà per sobre dels seus rivals, el lideratge de Khrusxov marcava una transició crucial per a la Unió Soviètica. Va perseguir un conjunt de reformes i va impressionar els delegats del 20è Congrés del Partit el [[25 de febrer]] de [[1956]] fent famós el seu [[Discurs Secret]] que denunciava el "culte a la personalitat" que envoltava Stalin, encara que ell mateix no s'havia quedat curt conreant-lo, i acusava Stalin dels delictes comesos durant les [[Gran Purga|grans purgues]]. Això realment alineava Khrusxov com un dels elements més conservadors del Partit, però aconseguia derrotar el que qualificava com el [[Grup Antipartit]] després que fallessin en un intent de destituir-lo del lideratge el 1957.

 

 

El 1959, durant un viatge de [[Richard Nixon]] a la Unió Soviètica, va participar en el que més tard es coneixeria com el "[[debat de la cuina]]". Khrusxov corresponia a la visita aquell setembre, passant tretze dies als Estats Units. La seva nova actitud cap a Occident com a rival en comptes de com una entitat dolenta, alienava la Xina de [[Mao Zedong]]. La Unió Soviètica i la [[República Popular de la Xina]], també, es veurien implicades més tard en una "guerra freda" similar provocada per la [[ruptura Sinosoviètica]] el 1960.

En el costat positiu, se l'admirava per la seva eficiència i per mantenir una economia que, durant els anys 1950 i 1960, tenia taxes de creixement més altes que la majoria dels països occidentals, contrastats amb l'estancament que començaria amb els seus successors. És també cèlebre per les seves polítiques de liberalització, els resultats de les quals aportarien l'exoneració de sentències polítiques. Amb el programa d'amnistia de Khrusxov, els anteriors presos polítics i els seus parents podrien ara viure una vida normal.

 

 

Les arts també es beneficien d'aquest ambient de liberalització, i obres com, ''[[Un dia en la vida d'Ivan Deníssovitx]]'' d'[[Aleksandr Soljenitsin]] crearen una actitud de dissentir que s'intensificaria durant el període de Kosiguin-Bréjnev.