Diferència entre revisions de la pàgina «Blindatge»

Fins a finals dels [[Dècada de 1970|70]] ningú va ser capaç de contrarestar aquesta potència destructiva, ja que un blindatge RHA que resistís un impacte seria tan gruixut com poc pràctic en virtut del seu pes. Així van néixer els blindatges composts, dels quals el cridat blindatge [[Chobham]] va ser el primer a ser usat en un tanc fabricat en sèrie, el M1 Abrams. De composició desconeguda, solament va transcendir que es componia de capes d'acer amb ceràmica entre elles. Aquestes plaques ceràmiques oferien la millor protecció al deflectir fàcilment el doll de plasma de les càrregues buides. Posteriorment va ser equipat en el Challenger britànic, i encara s'usa avui dia en les versions modernes de les sèries M1 i en el Challenger 2, encara que amb profundes i secretes modificacions. Aquests blindatges augmentaven enormement la protecció equivalent RHA de manera que, per exemple, el frontal de la torreta del M1A1 oferia més de mil mil·límetres de protecció RHA contra projectils HEAT, ara incapaços de destruir el carro fins i tot amb caps de guerra duals. El [[Leclerc]] francès, [[Leopard 2]] i Merkava són altres tancs pesats equipats amb moderns blindatges composts, especialment el Leclerc. És el més modern, i el seu blindatge és lleuger i molt resistent.

 

 

Altres projectils són més moderns, com els caps de guerra [[HESH]] utilitzen explosius plàstics que s'aixafen contra el blindatge del vehicle i detonen, descarregant una poderosa fona de xoc de tal magnitud i freqüència que provoca la deformació de la cara interior del blindatge, matant als tripulants sense necessitat de penetrar el blindatge. Com a defensa, a part del gruix del blindatge, alguns vehicles duen capes de materials anti-metralla en el seu interior, com el M1A1 HA que equipa pesades lloses d'[[urani]] empobrit.<ref name="blindatge1"/>