m
Corregit: l'estranger morint als > l'estranger; morí als
Cap resum de modificació |
m (Corregit: l'estranger morint als > l'estranger; morí als) |
||
|
La tribu s'esmenta per primer cop durant el conflicte d'[[Herat]]. Sembla que al darrer segle (XVIII) s'havien separat de la tribu Zangena i s'havien unit a la tribu Guran per formar finalment grup separat que va aportar soldats al govern de Pèrsia. La primera guerra per Herat es va desenvolupar el 1833, però es va aturar a la mort del príncep Abbas Mirza, fill del xa [[Fath Ali Shah]] i hereu del tron. La segona guerra d'Herat es va lliurar el 1838 sota [[Muhammad Shah Qadjar]] i la tercera el 1856 al temps de [[Nasir al-Din Shah]]. A la segona guerra s'esmenta un regiment de 200 cavallers senjawis que va participar en el setge de la ciutat i es diu que com que anaven amb capes fetes amb pell d'esquirol, van rebre el nom de senjawis o sinjawis (vestits de forro d'esquirol).
La tribu es va unificar i reforçar sota Gasan Khan del clan Čalawi. El va seguir el seu fill Shir Muhammad Khan que va rebre oficialment el nom de Samsan al-Mamalek (L'espasa aguda dels iranians) que fou governador de Kasr-e Shirin, defensant la zona fronterera dels atacs otomans, així com de les pretensions de russos i anglesos abans i durant la [[I Guerra Mundial]]. Els van seguir tres fills: Ali Akbar Khan Sardar Moktader, Kasem Khan Sardar Naser i Hosayn Khan Salar Zafar. Sardar Moktader fou el més famós; fou empresonat diverses vegades i finalment exiliat a [[Teheran]] en residència vigilada, morint el 1935. Sardar Naser va estar exiliat a [[Qazvín]] va perdre terres i béns i va morir el 1950. I el petit, Salar Zafar, oposat a [[Rida Shah]], es va refugiar a [[Rússia]] el 1930 i va morir víctima de les anomenades purgues [[Stalin|estalinistes]]. El fill de Sardar Naser, Karim Bakhtiyar, va ocupar diversos càrrecs en l'ensenyament i fou ministre d'Educació amb el primer ministre [[Mohammad Mosaddeq]]; va representar a l'Iran a [[la Haia]] en el conflicte per la nacionalització del petroli. Amb la revolució islàmica fou breument ministre d'Afers Exteriors, però desenganyat, es va retirar i va marxar a l'estranger;
La tribu es va sendentaritzar quasi totalment als darrers anys del xa i sobretot (de manera planificada) als primers de la república islàmica; els ramaders i camperols es van empobrir, i els seus ramats es van reduir per una mala planificació de la sendentarització.
| |||