Marand: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: per les seves dots > pels seus dots |
m Corregit: seus dots poètiques > seus dots poètics |
||
Línia 3:
La ciutat ja existia durant el regne d'[[Urartu]] però no va ser teatre de cap esdeveniment destacat conegut abans de la conquesta [[musulmana]]. El seu nom grec fou Maryana (Μοροὔνδαι) i segons Ptolemeu arribava fins al llac Urmia. L'etimologia popular (mair i mater ibi) i situa a la ciutat la tomba de l'esposa de Noe. Mosiès de Khoren diu que estava al districte armeni de Bakurakert, que és Bakan o Bakian al [[Mardpetakan]]<ref> A l'inici del període àrab hi havia també una Marand al Khuttal (segle VIII-IX); [[Orbelian]] vers 1300 esmenta una Marand a [[Siunia]] al nord de l'[[Araxes]]; i avui dia hi ha una Marand prop de [[Maku]] </ref>
Al [[segle VIII]] fou ocupada per la tribu dels [[Banu Rabia]], dirigida aquí per un emir anomenat Halbas. El seu fill Baith fou un dels caps militars de'Ibn al-Rawwad, dels [[rawwàdides]] de [[Tauris]] ([[Tabriz]]) i va fortificar la ciutat. El seu fill Muhammad ben Baith i va construir dos castells i es va apoderar d'algunes possessions rawwàdides incloent Shahi i Tauris,<ref>aAl-Tabari, però en un altre passatge canvia Tabriz per Yakdur, desconeguda</ref> al [[Llac Urmia]]; Shahi, a una illa del llac Urmia (avui una península), fou la seva capital. Es va aliar amb [[Babak]] però després el va trair i va capturar al general [[khurramita]] Isma que va enviar al califa [[Al-Mutasim]]. El [[836]] va acompanyar a Bogha a l'expedició contra [[al-Badhdh]], la capital de Babak. Més tard va fer algun acte de desobediència i fou empresonat a [[Samarra]] però fou alliberat sense poder tornar als seus dominis, però es va escapar el [[848]] i va aparèixer a Marand. Va fer front a algunes expedicions contra ell però les va rebutjar amb un exèrcit de 2200 àrabs i alguns no àrabs (''uludj''). Marand fou assetjada vuit mesos sense èxit, però van morir un centenar de notables (''awliya al-sultan''). Finalment [[Bogha al-Khabir]] va aconseguir que la tribu Banu Rabia l'abandonés, i va ocupar la ciutat i va fer presoner a Muhammad i la seva família ([[850]]). Fou enviat al califa (maig del 850) que va ordenar matar a Muhammad ibn Baith però finalment el va perdonar pels seus dots
Després va dependre de [[Maragha]] i [[Tabriz]]. Vers el [[1209]] fou saquejada pels georgians. Va passar als [[Khwarizmshah]] i el [[1226]] fou ocupada per l'''hadjib'' Ali al-Ashrafi d'[[Akhlat]], però poc després el governador khwarizmashah Sharaf al-mulk la va recuperar i va fer una matança. Una mesquita de la ciutat d'origen seljúcida fou reconstruïda per l'ilkhan Abu Said el [[1330]] i per Khwadja Husayn ben Mahmud el [[1339]]. En aquesta època era estació de caravanes. Amb els [[tamerlànides]] va emetre moneda vers el [[1428]].
| |||