Revisió del 12:43, 28 set 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: nom complert > nom complet ← Edició anterior		Revisió del 20:27, 26 nov 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: posar les seves dots > posar els seus dots Edició següent →
Línia 64: Se sospita que Vitruvi va emprendre molts més viatges amb la companyia militar de l'emperador però no disposem de les evidències necessàries per poder-ho demostrar, lluny de notes de la seva obra. Aquests correspondrien a la ruta que hauria seguit les tropes de Cèsar, d'Itàlia a Orient, passant per algunes {{subratllat\|ciutats de l'Àsia Menor}} i algunes {{subratllat\|illes del Mar Egeu}}. En la seva obra, Vitruvi es va dedicar a fer una descripció topogràfica de la ciutat d'[[Halicarnàs]] <ref>ibid., p.46</ref>i era capaç d'anomenar un bon nombre de temples de la ciutat d' Atenes. Com ja s'ha esmentat, part de la formació de Vitruvi va ser autodidacta, basada en un estudi dels llibres de l'antiga arquitectura grega hel·lenística, per tant, no es pot saber si va visitar totes aquestes ciutats o les havia après de les obres dels antics. Un cop mort Juli Cèsar, Vitruvi va posar ~~les~~els ~~seves~~seus dots d'arquitecte al servei de Marc Antoni, aleshores líder del partit cesarià. El 32 aC, Octavià, fill adoptat del difunt emperador, va entrar en conflicte amb Marc Antoni. Per aquesta raó, Vitruvi sempre evitava parlar d'aquesta etapa de la seva vida, que el podia posar en un greu compromís. Malauradament, quan l'emperador Octavià es decidia a fer i revisar el cens del 28 aC, va descobrir la lleialtat que havia professat Vitruvi cap a Marc Antoni. Si no fos pel gest benèvol de la germana de l'emperador, Octàvia, probablement se l'hauria castigat, si més no s'hauria malmès la seva reputació. Ella va convèncer a l'emperador perquè no tingués en compte l'episodi de Marc Antoni i valorés la fidelitat de l'arquitecte cap a Juli Cèsar, el seu difunt pare. Octavià li va concedir uns drets privilegiats i una feina ben remunerada, ell li ho va agrair a la dedicatòria del prefaci del llibre I de la seva obra. El mateix any que escrigué el prefaci del I llibre -29 aC- l'autor també redactà el prefaci del II, on deia que ja s'estava fent vell i estava malalt,<ref>ibid., p.27</ref> a una edat propera als cinquanta- cinc anys. Es calcula que ja hauria abandonat la seva ocupació darchitectus armamentarius'' ([[enginyer militar]]) el 37 aC, per dedicar-se a l'arquitectura civil i al seu projecte del ''De Architectura''.

Vitruvi: diferència entre les revisions