Revisió del 14:41, 24 oct 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) ← Edició anterior		Revisió del 20:29, 26 nov 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: estudis, les seues dots > estudis, els seus dots Edició següent →
Línia 11: Infant prodigi, Wolf va començar a estudiar [[violí]] i [[piano]] amb son pare a l'edat de quatre anys, i després va estudiar [[solfeig]] i piano a l'escola primària amb Sebastian Weixler. Les disciplines no musicals no eren del seu interès i va ser expulsat de l'escola secundària, que considerava "completament inadequada", a banda de les seues dificultats amb els estudis obligatoris de llatí i els problemes amb un professor que va fer certs comentaris sobre la seua "condemnada música". Va inscriure's al Conservatori de Viena malgrat el desacord de son pare que hauria desitjat que el seu fill no es dedicara a la música, però de nou va ser expulsat per faltes de disciplina arran de les protestes del frustrat i sempre revolucionari Wolf a propòsit del conservadorisme de la institució. Després de vuit mesos amb la seua família, va tornar a Viena i als seus estudis musicals. Encara que el seu feréstec temperament no era l'ideal per als estudis, ~~les~~els ~~seues~~seus dots musicals i el seu encís personal van atraure l'atenció i el mecenatge. El suport dels benefactors va permetre que es dedicara a la composició, trobant la inspiració en la relació amorosa amb una dama pertanyent a una de les famílies que li donaven suport com a mecenes. Vally Franck va ser el primer amor de Wolf, amb la que va mantenir una relació de tres anys. Durant aquesta relació la maduresa del seu estil es va fer evident en els seus Lieder. Wolf era propens a la depressió nerviosa i als canvis sobtats d'humor, que el van afectar tota la seua vida. Quan Vally Franck el va abandonar, just abans del seu 21 aniversari, Wolf va desanimar-se i tornà a casa dels seus pares, on aviat les relacions amb la seua família van deteriorar-se. Son pare tenia l'opinió que el jove Wolf era incapaç de treballar amb constància i aplicació sobre un objectiu profitós. La breu temporada que el jove va passar com a segon [[Kapellmeister]] a [[Salzburg]] només va servir per reforçar aquesta opinió; Wolf no posseïa ni el temperament, ni la tècnica ni l'afinitat per enfrontar-se a un repertori antiquat (no wagnerià) per a obtenir-hi èxit, i en el termini d'un any va retornar a Viena, on va reprendre l'aprenentatge musical en el punt en què l'havia deixat. La mort de Wagner va afectar profundament el jove compositor. La cançó "Zur Ruh, zur Ruh" en va ser composta poc després i és considerada com la millor de les seues obres de joventut; hom especula que es tracta d'una elegia a Wagner. Els anys següents, Wolf es va mostrar sovint desconfiat sobre el seu propi futur, en un món en el qual el seu ídol havia desaparegut, deixant importants reptes a enfrontar i poques indicacions de com fer-ho. Es va mostrar sovint excessivament temperamental, enfrontant-se a amics i protectors, tot i que el seu encís personal - més enllà que les accions - el va ajudar no poques vegades a retenir-los. Mentrestant, les seues cançons havien cridat l'atenció de [[Franz Liszt]], a qui respectava molt, i qui com els precedents mentors de Wolf, el va encoratjar a conrear formes més ambicioses; consell que Wolf va acceptar, component el poema simfònic ''Penthesilea''. L'activitat de Wolf com a crític musical va començar a augmentar; es va mostrar despietat amb les obres que considerava inferiors (particularment considerava odiós [[Anton Rubinstein]]) i exaltat en el seu suport al geni de Liszt, Schubert, i Chopin. Conegut com el "Wild Wolf" (Llop salvatge) per la intensitat i vehemència en l'expressió de les seues conviccions, el seu estil vitriòlic li va fer guanyar-se alguns enemics. No va compondre massa durant aquest temps, i el que va compondre no va ser massa interpretat: el ''Quartet Rosé'' mai no va decidir-se a interpretar cap obra seua després d'haver rebut crítiques negatives del músic, i en la seua estrena, ''Penthesilea'' va ser executat amb indiferència per una orquestra amoïnada amb l'home que s'havia atrevit a criticar [[Johannes Brahms\|Brahms]].

Hugo Wolf: diferència entre les revisions