Ramón María del Valle-Inclán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Joventut: Errada: no és "Sonata de estilo" sinó "sonata de estío" (forma culta de verano, en idioma castellà)
m Corregit: exaltar les dots > exaltar els dots
Línia 49:
I referint-se al seu estil, transcrivim una altra autoritzada opinió. {{Cita|És el primer estilista espanyol, deia [[Andrés González Blanco]], en ''Los Contemporaneos'', l'únic que manega el castellà contemporani amb tota pulcritud i propietat. Hi ha en l'estil de Valle-Inclán, base i ensenyança per formar una generació d'estilistes. Si tots aprenguessin a escriure com ell, ni hauria prou perquè la nostra llengua es guardis de les malalties i pestes que avui la tenen postrada. No es pot aliar més galanor i més concisió, ni major encert en la troballa de l'adjectiu just, unit a una major esplendor de forma.}}
 
Algunes de les obres de Valle-Inclán pels anys 1920 foren traduí des a idiomes estrangers. El 1925 o foren al francès llurs ''Sonatas de primavera'' i ''Sonata de estio'', i per tal ocasió rebé l'entusiasta homenatge de la crítica. El crític de la revista ''Les Nouvelles littéraries'' va dir què ''El marques de Bradomin'' hagués encantat a [[Lord Byron]] i a [[Jules Barbey d'Aurevilly|Barbery d'Aurevilly]] pel seu exasperat romanticisme compost de bogeria eròtica, d'ironia melancòlica, de catolicisme magnífic i sensual, i afegia, després d'exaltar lesels dots de contista i poeta del novel·lista espanyol, que amb la ''Sonata de estio'', poema de passió exaltada pel sol dels Tròpics, ni hauria prou per la glòria d'un autor.
 
Vers el [[1928]] aparegueren ''La corte de los milagros'' i ''¡Viva mi dueño!'', les quals formen part de la seva sèrie ''El ruedo ibérico'' i que també assoliren les millors crítiques literàries per part de tots els entesos. El mateix any 1928 aparegué la segona sèrie de ''El ruedo ibérico''. Aquesta va ser, en el seu conjunt, una obra monumental, dividida en tres sèries, de tres toms cadascuna, en la que l'autor estudià l'esperit del poble espanyol en el segle XIX, sota el regnat d'Isabel II, Amadeu, La República i Alfons XII. A esl títols d'aquestes novel·les que constitueixen aquest cicle, ja anomenats, s'han d'afegir els dels que aparegueren el desembre de 1928 formant part de la mateixa obra. Són aquests: ''Los amenes de un reinado; Aleluyas de la Gloriosa'' i ''La Restauración borbónica. El ruedo ibérico'' és una interpretació lliure i moltes vegades humorística de la realitat política en el segle XIX. És la Història vist l'inrevés. L'enorme quantitat de personatges i constant dinamisme de l'acció dissolen l'argument en una simfonia de colors i sons, trets característics de l'obra de Valle-Inclán, que en aquestes sèries es confirma de bell nou amb extraordinària energia. Per a provar la varietat del seu talent, Valle-Inclán es donà a conèixer com a actor en el [[Teatro de la Comedia]] interpretant el paper d'un personatge de ''La comida de las fieras'', de [[Jacinto Benavente]], en el que fou molt aplaudit.