Obre el menú principal

Canvis

2 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: armament pesat, anomenats el ''Leucaspides'' (per els seus > armament pesant, anomenats el ''Leucaspides'' (pels seus
El [[326 aC]] Tàrent va prometre ajut a [[Nàpols]] contra Roma, però mai ho va complir i es van limitar a incitar als lucans contra Roma. El [[321 aC]] els tarentins van fer de mediadors entre romans i samnites i van amenaçar amb la guerra al bàndol que no parés les hostilitats, amenaces que no es van materialitzar. El [[303 aC]] van fer un tractat pel qual es va establir que els romans no podrien passar el Cap Lacini, però els romans el van violar el [[302 aC]], quan una flota dirigida per L. Cornelius va entrar al golf de Tàrent per portar ajut a Thuris, i va estar a la vista de la ciutat.
 
El [[303 aC]] els tarentins van haver de demanar ajut exterior a [[Esparta]] i un exèrcit mercenari dirigit per Cleonim, oncle del rei d'Esparta va arribar a la ciutat. Lucans i Messapis van demanar la pau, però Cleonim es va enemistar amb els tarentins per la seva arrogància i la seva luxúria, pel que els tarentins van demanar assistència a Agatocles, que sembla que no els va atendre i que, al contrari era aliat als [[iapigis]] i als peuquetis. Els romans van ajudar a Thruris contra els Lucans el [[283 aC]], durant la quarta guerra samnita; els tarentins van atacar la flota romana i van enfonsar quatre naus i en van agafar una, i després van atacar Thuris amb la justificació de què havien cridat als romans, i van ocupar la ciutat i expulsar la guarnició romana. Roma va enviar ambaixadors a demanar explicacions però les peticions romanes foren rebutjades i l'ambaixador fou tractat tan malament que no va quedar més remei a Roma que declarar la guerra el [[281 aC]], guerra que es va portar amb poca energia. Els tarentins van demanar ajut al rei [[Pirros]] del Epir, que va enviar al seu general Milo a ocupar la ciutadella de Tàrent amb tres mil homes, i el mateix i va anar poc després. El tarentins en aquesta època eren molt refinats i no els interessava massa la guerra, però encara podien disposar de forces importants: un cos de cavalleria i una important força de falange amb armament pesatpesant, anomenats el ''Leucaspides'' (per elspels seus escuts blancs) que van lluitar al costat de Pirros, especialment a la batalla d'Asculum. Després d'un temps de victòries, Pirros fou finalment derrotat per Curi i es va retirar d'Itàlia el [[274 aC]] deixant al general Milo amb una guarnició, però els tarentins es van dividir entre els partidaris de sotmetre's a Roma i els partidaris de demanar ajut a Cartago. Una flota cartaginesa fou enviada a Tàrent però va arribar massa tard quan ja Milo havia capitulat i havia rendit la ciutadella al cònsol romà Papirius (272 aC).
 
Des de llavors Tàrent va quedar subjecte a Roma, però la ciutat va romandre formalment independent i els ciutadans tenien les seves pròpies lleis i van conservar les terres. Una legió romana es va estacionar a la ciutat. Els romans la van anomenar '''''Tarentum'''''.
1.121.626

modificacions