Els jocs de la fam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Línia 30:
== Argument ==
[[Fitxer:Panem Map Fan-made New.png|thumb|Recreació de Panem, la nació imaginària d'Els jocs de la fam, sobre el mapa d'[[Amèrica del Nord]].]]
''Els jocs de la fam'' es desenvolupa en un país anomenat Panem, en realitat, una civilització postapocalíptica situada en el que abans era [[Amèrica del Nord]].{{sfn|DDAA|2012|p=20}} El territori consta del Capitoli, la capital del país, i de tretze estats, anomenats districtes, que estan sota el seu control. Fa propProp de cent anys abans de l'inici de la història, el Districte 13 va iniciar una [[rebel·lió]] contra el Capitoli, que va causar la pèrdua de moltes vides i la destrucció total del districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, el Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes que queden han d'enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats compreses entre els dotze i divuit anys, perquè lluitin a mort a l'arena fins a només quedar-ne un, mentre tot Panem els observa per televisió.
 
La història és narrada en primera persona des de la perspectiva de la [[Katniss Everdeen]], una adolescent de setze anys que viu al Districte 12, el més pobre de tots i el destinat a l'activitat minera. Té una germana menor, la Primrose Everdeen, que acaba de complir dotze anys i per tant entra per primer cop en el sorteig com a potencial tribut per als setantaquatrenssetanta-quatrens jocs.<ref name=ch13>{{ref-web|url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/section1.rhtml|consulta=31 gener 2014|títol=Chapters 1–3, The Hunger Games|editor=SparkNotes|llengua=anglès}}</ref> El dia en què s'escullen els tributs, el «dia de collita», la Prim és triadaescollida com a tribut femení del Districte 12. No obstant això, l'actitud protectora de la Katniss cap a la seva germana provoca que ella s'ofereixi com a tribut voluntàriament per salvar la vida de la Prim. En [[Peeta Mellark]], qui havia estat company de classe de la Katniss en la infància, és elegit com a tribut masculí, de manera que tots dos es dirigeixen al Capitoli per a la seva preparació.<ref name="Alderson2011">{{ref-llibre|cognom=Alderson|nom=Martha|títol=The Plot Whisperer: Secrets of Story Structure Any Writer Can Master|url=http://books.google.com/books?id=i2SV9rJJWvwC&pg=PT211|any=2011|editorial=Adams Media|isbn=1-4405-2847-0|pàgines=p. 211}}</ref>
 
Durant el viatge, coneixen el seu mentor Haymitch Abernathy, l'única persona viva del Districte 12 que havia guanyat la competició (i, per tant, conservat la vida). Ell els aconsella i comença a explicar tot el que hauran de fer els dies posteriors. Haymitch ressalta el fet que han d'aconseguir patrocinadors per rebre ajuda en l'arena.<ref name=ch1012>{{ref-web|url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/section4.rhtml|consulta=31 gener 2014|títol=Chapters 10–12, The Hunger Games|editor=SparkNotes|llengua=anglès}}</ref> Abans dels entrenaments, la Katniss coneix el seu estilista Cinna, l'única persona del Capitoli amb qui se sent bé. Li explica que s'acosta la desfilada dels tributs, un esdeveniment on els participants dels jocs es presenten davant el públic. Cinna planeja que la Katniss i en Peeta utilitzin un vestit que emani foc per cridar l'atenció i aconseguir patrocinadors.<ref name=ch1012/> Després que tots dos apareguin a la desfilada, reben una gran ovació per part del públic, especialment la Katniss, que és anomenada «la noia en flames».<ref name=themes>{{ref-web|url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/themes.html|consulta=31 gener 2014|títol=Themes, Motifs & Symbols, The Hunger Games|editor=Spark Notes|llengua=anglès}}</ref> Posteriorment, tots els tributs han de ser entrevistats per Caesar Flickerman, un animador del Capitoli. Allà en Peeta revela que durant molt de temps ha estat enamorat de la Katniss, encara que ella creu que és només una estratègia per aconseguir patrocinadors.
 
[[Fitxer:The Cave - Hunger Games fanart - Cor-Sa.jpg|thumb|Il·lustració de Katniss Everdeen i Peeta Mellark durant ''Els jocs de la fam'']]
Després d'alguns dies d'entrenament, els tributs han de donarprotagonitzar un espectacle per als Vigilants del Capitoli amb l'objectiu de rebre una puntuació de l'u al dotze per orientar els patrocinadors sobre les seves potencialitats. En la seva presentació, la Katniss llança una fletxa a una poma situada a la boca d'un porc de l'àrea restringida dels Vigilants, fet que els deixa atònits. Si bé atempta contra la vida dels membres del Capitoli, la Katniss rep una puntuació gairebé perfecta d'onze, la més alta obtinguda dels vint tributs d'aquest any. L'endemà, tots són transportats a l'arena del joc, que en aquesta edició és un gran bosc amb un riu que el travessa elpel centremig. L'esdeveniment s'inicia amb tots els tributs al voltant d'un centre d'armament anomenat Cornucòpia, una estructura daurada amb forma de banya on hi han deixat tot tipus d'armes, incloent-hi un arc i una fletxa, ella principal mestratgehabilitat de la Katniss. Ella, seguint els consells de Haymitch, la deixa de banda, preni agafa en el seu lloccanvi la primera motxilla que veu, i ràpidament s'endinsa al bosc per buscar aigua i menjar. Tanmateix, és descoberta per un grup de tributs que havien format una aliança. Abans que l'atrapin, escala un arbre per refugiar-se i hi passa la nit. Mentre els altres tributs dormen a la part inferior de l'arbre esperant que baixi, la Katniss nota que la Rue, el tribut femení del Districte 11, comença a fer-li senyals perquè talli una branca de l'arbre que té un niu de vespes.<ref name=ch1315>{{ref-web|url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/section5.rhtml|consulta=31 gener 2014|títol=Chapters 13–15, The Hunger Games|editor=SparkNotes|llengua=anglès}}</ref> Caesar informa el públic que són en realitat batedores, un grup de vespes genèticament modificades amb un verí mortal. En caure el niu, les vespes espanten el grup i maten la Glimmer, el tribut femení del Districte 1 que posseeix l'arc que tant anhela la Katniss. El roba i decideix fugir. No obstant això, rep una dosi de verí prou forta per deixar-la inconscient.<ref name="Blasdel2012">{{ref-llibre|cognom=Blasdel|nom=Janelle|títol=CliffsNotes on Collins' The Hunger Games|url=http://books.google.com/books?id=qV4cjflIRSoC&pg=PA13|any=2012|editorial=Houghton Mifflin Harcourt|isbn=0-544-18212-X|pàgines=p. 13}}</ref>
 
Mentre la Katniss està adormida, la Rue la cuida. Ambdues decideixen aleshores formar una aliança i ideen un pla per destruir les provisions dels tributs que perseguien la Katniss. El pla funciona, però la Rue és capturada durant una escapada i un noi l'assassina clavant-li una llança al pit. La Katniss intenta salvar-la disparant una fletxa al noi, però ja és massa tard. La Katniss acompanya la Rue fins que mor cantant-li una cançó i posteriorment li fa un llit de flors al voltant per demostrar el seu respecte, acció que fa enfurismar el Capitoli. Per tranquil·litzar el públic commogut i enfurismat per la mort de la Rue, el Capitoli canvia de sobte les regles del joc: hi podrà haver dos guanyadors, però només si tots dos pertanyen al mateix districte.
Línia 62:
=== Personatge secundaris ===
* '''Cinna''': té entre uns 20 i 30 anys. Té els ulls verds i el cabell curt i fosc, amb els llavis color daurat metàl·lic. És l'estilista de la Katniss, un càrrec molt rellevant, ja que, depenent de com la presenti, la Katniss tindrà més patrocinadors un cop a l'arena.
* '''L'Effie Trinket:''' té entre uns trenta i quaranta anys i és la persona encarregada de fer de pont entre el districte 12 i el Capitoli. Porta perruques de diferents colors i sol portar talons alts i vestit. Li agrada anar bastant formal. És obstinada i optimista. Tot i així es deleix perquè l'enviïn ena un districte millor.
* '''Madge:''' té setze anys i és prima, amb la pell blanca i cabells llargs, rossos i rinxolats. És la filla de l'alcalde, i això li dóna uns certs privilegis. És la gran amiga de la Katniss.
* '''Rue:''' té 12 anys i té la pell bruna, cabells foscos i espessos, té uns grans ulls castanys i és menuda. És elegida com a tribut del districte 11 junt amb en Tresh. Un cop a l'arena, la Katniss i la Rue es fan aliades fins a la seva mort, que evidencia públicament la crueltat del Capitoli.
Línia 68:
== Temes ==
[[Fitxer:Suzanne Collins David Shankbone 2010.jpg|thumb|L'autora d{{'}}''Els jocs de la fam'' [[Suzanne Collins]], el 2010]]
Els jocs de què parla el títol són un concurs de supervivència on tots els jugadors lluiten tots contra els altrestots. La guerra, així, es mostra amb tota la seva cruesa, amb la disjuntiva de [[matar]] o [[morir]] perquèja que aquestes són les regles dels jocs. S'hi ha vist influència de la biografia de l'autora, de família militar,<ref>{{ref-web| cognom=Sparknotes| url=http://www.sparknotes.com/lit/the-hunger-games/context.html|consulta=10 novembre 2013|títol=The Hunger Games at Sparknotes.com}}</ref> en aquest plantejament. De fet, els Jocsjocs són una conseqüència d'una guerra anterior, onuna elsimposició vencedorsdels van imposar-losvencedors als rebels. La Katniss, però, s'acaba enfrontant al model, no solamentnomés amb la seva aliança i amistat amb la Rue, sinó forçant el canvi final de les regles que permetrà sobreviure una parella.
 
En aquest cas la guerra s'insereix en un programa televisat, dins la [[telerealitat]], on justament els espectadors aplaudeixen l'espectacularitat fins i tot si això significa mort de menors. La crítica a aquest tipus de programació plana sobre tot el llibre. La Katniss aprèn a fingir i provocar situacions dramàtiques per augmentar l'audiència i la simpatia dels espectadors cap a ella, fet que pot derivar en ajudes suplementàries per sobreviure. També juga amb l'aspecte físic per aconseguir patrocinadors, millorat pels vestits especials de disseny que prepara el seu estilista.
Línia 74:
Lligat a l'anterior tema apareix una forta crítica social, ja que és el públic del districte més ric qui gaudeix del concurs, mentre els altres envien els seus fills o «tributs» a morir.<ref name=sacr /> De fet les diferències es donen fins i tot entre aquests darrers, perquè els que vénen de districtes més rics han pogut menjar millor i tenen un entrenament adequat, mentre que d'altres són enviats sense cap possibilitat (aparent) de triomf. Fins i tot la mateixa elecció de qui anirà a competir depèn de la riquesa, donat que els més pobres poden «vendre» el seu nom més vegades, com li succeeix a la mateixa Katniss.<ref>{{ref-publicació|cognom=Simmons|nom=Amber M.|títol=Class on Fire: Using the Hunger Games Trilogy to Encourage Social Action|publicació=Journal of Adolescent & Adult Literacy|data=setembre 2012|pàgines=22–34|volum=56|exemplar=1|doi=10.1002/JAAL.00099}}</ref>
 
L'[[amor]] adolescent apareix al llibre en forma de triangle, el que la Katniss forma amb en Gale i en Peeta, sense que acabi de decidir-se en cap moment per admetre amor envers cap dels dos nois: el primer és el seu company de caça, gairebé part de la família, i pel segon mai no pot tenir sentiments purs perquè ha d'exagerar el romanticisme per a les càmeres. Aquesta relació complexa es desenvoluparà en els altres llibres de la trilogia. En canvi, Peeta apareix des del principi com l'arquetip de l'etern enamorat. L'amor fingit o real als Jocs acaba suposant un desafiament a les normes del sistema,<ref>{{ref-llibre|cognom=Wilson|nom=edited by Leah|títol=The girl who was on fire your favorite authors on Suzanne Collins' Hunger games trilogy|lloc=Dallas, Tex.|editorial=BenBella Books|any=2013|isbn=1935618369}}</ref> un tema recurrent en les novel·les juvenils [[Distopia|distòpiques]] (com ''[[Delirium]]'').
 
La [[política]] té un paper destacat en la història, com és propi de les distopies. El govern del Capitoli és dictatorial i l'especialització econòmica de cada districte evoca l'[[economia planificada]] pròpia del [[comunisme]]. La revolta que es va gestant és una subtrama que corre en paral·lel als jocs<ref>{{ref-web|cognom=Scholastic|url=http://www.scholastic.com/content/collateral_resources/pdf/h/HungerGamesTrilogyDiscussionGuide.pdf|consulta=15 novembre 2013|títol=Guia als Jocs de la Fam}}</ref> i es personalitza en els avox (literalment «sense veu» en llatí<ref>{{ref-llibre|cognom=Frankel|nom=Valerie Estelle|títol=Katniss the Cattail : an unauthorized guide to names and symbols in Suzanne Collins' The hunger games|editorial=LitCrit Press|any=2012|isbn=146996824X|edició=1a ed.}}</ref> perquè els han tallat la llengua), aquells qui ja ho han intentat però han fracassat. Els jugadors fan referència al passat quan evoquen el que han après a escola, els desastres fruit del [[canvi climàtic]] o els antics jocs que recorden per haver vist a la televisió.
Línia 92:
Apareixen diversos símbols al llarg del llibre. El primer és el foc, que representa la protagonista, la noia que crema de ràbia, i com a tal la vesteixen els dissenyadors. Un segon símbol és l'ocell muntagarlaire, que es lligarà amb la revolució dels habitants dels districtes més pobres contra el Capitoli, que és capaç d'impulsar un concurs tan bàrbar. Per aquest motiu s'associa a la Rue, en reproduir la seva cançó. Aquest ocell és mutant, un dels molts éssers creats per [[enginyeria genètica]] per part del govern, usualment amb intencions violentes.
 
La novel·la s'estructura en tres parts, corresponent als moments abans dels Jocs, la competició i la breu conclusió sobre la vida després d'aquests (que donarà pas als següents volums de la saga). Els flaixbacsflashbacks en forma de records de la noia fan que la seva existència anterior es narri mentre duren els jocs.
 
== Influències ==
[[Fitxer:Retiarius stabs secutor (color).jpg|250px|thumbnail|Les lluites de [[gladiador]]s de l'[[Antiga Roma]] son, segons la mateixa autora, una influència per a l'argument dels Jocs de la fam]]
Segons la mateixa autora, una de les fonts és la història del [[Minotaure]], on el monstre exigeix tributs en forma de víctimes joves. Aquest pagament per apaivagar la fúria es repeteix en diverses llegendes, com [[llegenda de Sant Jordi|la de Sant Jordi]], on sovint ella dracbèstia demana la mort de donzelles a canvi de respectar la ciutat. La inspiració per a les lluites entre els joves prové de la lluita de [[gladiador]]s a Roma. El fet d'anomenar Panem al país és una altra al·lusió a aquests jocs (per la cèlebre frase ''[[panem et circenses]]''). Una altra referència clàssica és la [[Cornucòpia]] on comencen els Jocs, un lloc on els concursants troben recursos en abundància si els agafen abans que la resta.
 
La sensació de pèrdua que Collins va desenvolupar quan el seu pare va ser destinat a la [[guerra de Vietnam]] també va influir en la història, amb la mort del pare de la Katniss quan ella tenia onze anys, cinc abans de l'inici de la història.<ref name="Margolis">{{ref-web|cognom=Margolis|nom=Rick|títol=A Killer Story: An Interview with Suzanne Collins, Author of 'The Hunger Games'|url=http://www.slj.com/2008/09/authors-illustrators/a-killer-story-an-interview-with-suzanne-collins-author-of-the-hunger-games/|editor=[[School Library Journal]]|data=1 de setembre 2008|llengua=anglès}}</ref> Collins va declarar que les morts dels personatges joves i altres «passatges foscos» van ser les escenes de l'obra més difícils d'escriure, tot i que acceptava que eren necessaris per a la història.<ref name="difficult">{{ref-web|url=http://www.scholastic.com/thehungergames/videos/the-most-difficult-part.htm|títol=The Most Difficult Part|format=Vídeo|editor=Scholastic|llengua=anglès}}</ref> L'autora explica que els trossos on Katniss reflexiona sobre els moments més feliços del seu passat van ser els més agradables d'escriure.<ref name="difficult" />
Línia 102:
S'han parlat de similituds amb altres relats, com «The Lottery», de Shirley Jackson, on anualment se celebra un sorteig per matar un vilatà i assegurar la prosperitat de la resta.<ref>{{ref-web|cognom=DDAA|url=http://global.britannica.com/EBchecked/topic/298866/Shirley-Jackson|consulta=15 novembre 2013|títol=Shirley Jackson|obra=Britannica On-Line}}</ref> També s'han assenyalat semblances amb ''[[Battle Royale]]'' (1999), de [[Koushun Takami]].
 
El control de la població l'emparenta amb una altra distopiadistòpiadistopia clàssica, ''[[1984 (novel·la)|1984]]'', de George Orwell. Allà, la pantalla omnipresent no es podia apagar mai, i en aquesta història els habitants dels districtes pobres estan obligats a seguir els Jocs, que serveixen com a eina de control social (l'amenaça de veure morir els propis fills). La crítica a un mal ús de la tecnologia<ref name="ofbread">{{ref-llibre|cognom=Pharr|nom=edited by Mary F.|títol=Of bread, blood, and the Hunger Games : critical essays on the Suzanne Collins trilogy|lloc=Jefferson, N.C.|editorial=McFarland & Co., Publishers|any=2012|isbn=0786470194|coautors=Clark, Leisa A.}}</ref> compta amb una llarga tradició literària que arrenca amb ''[[Frankenstein]]'' i és freqüent en les distopiesdistòpies contemporànies.
 
== Recepció ==
Línia 126:
El desembre de 2008 es va llançar un [[audiollibre]] en anglès d{{'}}''Els jocs de la fam''. Llegit per l'actriu [[Carolyn McCormick]], té una durada total d'onze hores i catorze minuts.<ref name="audible">{{ref-web|url=http://www.audible.com/pd?asin=B002V8MA2A|títol=The Hunger Games audiobook|editor=Audible.com|llengua=anglès}}</ref> La revista ''AudioFile'' va afirmar: «Carolyn McCormick ofereix una narració detallada i atenta. Tanmateix, potser es confia massa en la força de la prosa sense proporcionar el drama que sovint prefereixen els oients joves i adults».<ref>{{ref-publicació|url=http://www.audiofilemagazine.com/dbsearch/showreview.cfm?Num=40904|títol=AudioFile audiobook review: The Hunger Games by Suzanne Collins, Read by Carolyn McCormick|publicació=AudioFile |data=desembre 2008|llengua=anglès}}</ref> ''School Library Journal'' també va elogiar l'audiollibre i va afirmar que «McCormick expressa hàbilment les seqüències plenes d'acció, i cada temor i força de la Katniss s'expressa brillantment i amb la seva creixent i condemnada atracció envers un dels seus companys tributs».<ref>{{ref-web|url=http://www.slj.com/slj/printissue/currentissue/857198-427/story.csp|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20110716092245/http://www.slj.com/slj/printissue/currentissue/857198-427/story.csp|arxiudata=18 juliol 2011|títol=Multimedia Review|cognom=Osborne|nom=Charli|data=1 abril 2009|editor=School Library Journal|llengua=anglès}}</ref>
 
El març de 2009 Lions Gate Entertainment va signar un acord per la coproducció cinematogràfica d{{'}}''Els jocs de la fam'' amb la productora Color Force, pertanyent a [[Nina Jacobson]], que havia adquirit els drets de distribució de la novel·la a tot el món unes setmanes abans.<ref name="Lionsgate">{{Ref-publicació| títol=Lionsgate picks up 'Hunger Games' | url=http://www.reuters.com/article/2009/03/18/us-hunger-idUSTRE52H0LK20090318| publicació=[[The Hollywood Reporter]] | data=17 mar 2009| consulta=4 setembre 2012 | nom=Jay A. |cognom=Fernandez |nom2=Borys |cognom2=Kit|llengua=anglès}}</ref><ref name="Hungry">{{Ref-publicació|url=http://www.publishersweekly.com/pw/by-topic/new-titles/adult-announcements/article/8359-hungry-the-latest-on-e2-80-98the-hunger-games-e2-80-99-.html |títol=Hungry? The Latest on 'The Hunger Games' |consulta=4 setembre 2012 |nom=John A. |cognom=Sellers |data=12 març 2009 |publicació=[[Publishers Weekly]]|llengua=anglès}}</ref> L'estudi, que no havia obtingut beneficis des de feia cinc anys, va paralitzar els pressupostos d'altres produccions i va vendre actius per assegurar un pressupost de 88 milions de dòlars per a la pel·lícula.<ref name="dailybeast">{{Ref-web|url=http://www.newsweek.com/lions-gate-has-hit-hunger-games-can-it-turn-profit-63989|títol=Lions Gate Has a Hit with 'Hunger Games.' Can It Turn a Profit?|data=2 abril 2012|consulta=4 setembre 2012|editor=The Daily Beast}}</ref><ref name="reuters-howlgwon">{{Ref-web|url=http://www.reuters.com/article/2012/03/23/lionsgate-hungergames-idUSL1E8QL2G320120323|data=23 març 2012|consulta=4 setembre 2012|editor=Reuters|títol=How Lions Gate won 'Hunger Games'}}</ref> El representant de Collins, Jason Dravis, va explicar que «ells [Lionsgate] vanva fer que ens truqués tothom menys el conserge» per assegurar-se el contracte.<ref name="reuters-howlgwon"/> Per tal que la pel·lícula obtingués una qualificació PG-13 (autoritzada a majors de 13 anys) per part de la MPAA,<ref>{{Ref-web|cognom=Hopkinson|nom=Deborah|títol=A riveting return to the world of 'The Hunger Games'|url=http://bookpage.com/interview/a-riveting-return-to-the-world-of-%E2%80%98the-hunger-games%E2%80%99|editor=BookPage|data=setembre 2009|consulta=30 juny 2010|llengua=anglès}}</ref> la mateixa Collins va adaptar l'argument de la novel·la per al cinema,<ref name="Lionsgate" /> en col·laboració amb el guionista Billy Ray i el director Gary Ross.<ref>{{Ref-publicació|url=http://www.publishersweekly.com/pw/by-topic/childrens/childrens-book-news/article/44062-marketing-mockingjay-.html|títol=Marketing 'Mockingjay'|nom=Karen|cognom= Springen|data=5 agost 2010|publicació= [[Publishers Weekly]] |consulta=4 setembre 2012}}</ref><ref name="latimes-bowsout">{{Ref-publicació| url=http://articles.latimes.com/2012/apr/12/business/la-fi-0412-ct-hunger-games-20120412|títol=''Hunger Games'' director Gary Ross bows out of sequel|publicació=Los Angeles Times|data=12 abril 2012|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> El guió segueix sent molt fidel a la novel·la original<ref name="wga">{{Ref-publicació|url=http://www.wga.org/content/default.aspx?id=4831|títol=''The Hunger Games''<nowiki/>' Gary Ross|publicació=[[Writers Guild of America]]|data=23 març 2012|consulta=4 setembre 2012}}</ref> i Ross va afirmar que «l'única manera que la pel·lícula fos realment reeixida era ser totalment subjectiu» en la seva presentació dels fets, destacant la utilització del [[Present (gramàtica)|present]] en [[Primera persona (narrativa)|primera persona]] de la novel·la de Collins.<ref name="nyt-qanda">{{Ref-publicació|url=http://artsbeat.blogs.nytimes.com/2012/03/30/gary-ross-answers-reader-questions-about-the-hunger-games/|títol=Gary Ross answers reader questions about 'The Hunger Games'|publicació=The New York Times|nom=Mekado|cognom=Murphy|data=30 març 2012|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref>
 
L'actriu [[Jennifer Lawrence]], que aleshores tenia 22 anys, va ser escollida per interpretar el paper de [[Katniss Everdeen]].<ref>{{Ref-publicació| url=http://www.thewrap.com/movies/column-post/jennifer-lawrence-gets-lead-role-hunger-games-25482 | títol=Jennifer Lawrence Gets Lead Role in 'The Hunger Games' | nom=Joshua |cognom=L. Weinstein | data=16 març 2011 | consulta=4 setembre 2012 | publicació=The Wrap|llengua=anglès}}</ref> Encara que Lawrence era quatresis anys més gran que el personatge de la novel·la quan va començar el rodatge,<ref>{{Ref-publicació|nom=Keith|cognom=Staskiewicz|url=http://popwatch.ew.com/2011/03/17/jennifer-lawrence-too-old-katniss-hunger-games/|títol='Hunger Games': Is Jennifer Lawrence the Katniss of your dreams?|publicació=Entertainment Weekly|data=17 mar 2011|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> Collins creia que el paper exigia una «certa maduresa i poder», motiu pel qual preferia que l'actriu fos més gran.<ref>{{Ref-publicació|nom=Karen|cognom=Valby|url=http://insidemovies.ew.com/2011/03/17/hunger-games-gary-ross-jennifer-lawrence/|títol='Hunger Games' director Gary Ross talks about 'the easiest casting decision of my life' |publicació=Entertainment Weekly|data=17 març 2011|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> L'autora va afegir que Lawrence era l'«única que realment representava el personatge que vaig escriure en el llibre» i que tenia «totes les qualitats essencials que calien per exercir de Katniss».<ref>{{Ref-publicació|nom=Darren|cognom=Franich|url=http://insidemovies.ew.com/2011/03/21/hunger-games-suzanne-collins-jennifer-lawrence/|títol='Hunger Games': Suzanne Collins talks Jennifer Lawrence as Katniss |publicació=Entertainment Weekly|data=21 mar 2011|consulta=4 setembre 2012|llengua=anglès}}</ref> Lawrence, que era fan dels llibres, va trigar tres dies per acceptar el paper, inicialment sobrepassada per la grandària de la producció.<ref name=HReporter2.7.12>{{Ref-publicació|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/hunger-games-jennifer-lawrence-josh-hutcherson-liam-hemsworth-gary-ross-twilight-285957|títol= 9 Untold Secrets of the High Stakes 'Hunger Games' | data = 1 febrer 2012 | publicació= [[The Hollywood Reporter]] |consulta=7 febrer 2012}}</ref><ref name="brand-new">{{Ref-publicació|nom=Steven|cognom=Galloway|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/hunger-games-jennifer-lawrence-katniss-286282|títol=Jennifer Lawrence: A Brand-New Superstar|publicació=The Hollywood Reporter|data=1 febrer 2012|consulta=4 setembre 2012}}</ref> Més tard, [[Josh Hutcherson]] i [[Liam Hemsworth]] es van afegir al repartiment com a Peeta i Gale, respectivament.<ref>{{Ref-publicació| url=http://www.thewrap.com/movies/column-post/jennifer-lawrence-gets-lead-role-hunger-games-25482 | títol=Exclusive: Jennifer Lawrence Gets Lead Role in 'The Hunger Games' | cognom=Weinstein |nom=Joshua L.| data=16 març 2011 | consulta=17 març 2011 | publicació=The Wrap|llengua=anglès}}</ref><ref>{{Ref-publicació|nom=Nicole|cognom=Sperling|url=http://latimesblogs.latimes.com/movies/2011/04/the-hunger-games-josh-hutcherson-and-liam-hemsworth-complete-the-love-triangle.html|títol='The Hunger Games': Josh Hutcherson and Liam Hemsworth complete the love triangle|publicació=The Los Angeles Times|data=4 abril 2011|consulta=25 febrer 2012|llengua=anglès}}</ref> La producció va començar a finals de la primavera del 2011<ref name="exclusive">{{Ref-publicació|nom=Karen|cognom=Valby|url=http://insidemovies.ew.com/2011/01/06/hunger-games-exclusive-gary-ross/|títol='Hunger Games' exclusive: Why Gary Ross got the coveted job, and who suggested Megan Fox for the lead role|publicació= Entertainment Weekly |data=6 gener 2011|consulta=8 gener 2011|llengua=anglès}}</ref> i la pel·lícula es va estrenar el 23 de març de 2012.<ref>{{Ref-web|nom=Karen|cognom=Valby|url=http://insidemovies.ew.com/2011/01/25/hunger-games-release-date/|títol='The Hunger Games' gets release date|publicació= Entertainment Weekly |data=25 gener 2011|consulta=25 gener 2011|llengua=anglès}}</ref> El primer cap de setmana d'estrena la pel·lícula va assolir un rècord de 152,5 milions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars]] a Amèrica del Nord.<ref>{{Ref-publicació|url= http://www.nytimes.com/2012/03/26/movies/hunger-games-breaks-box-office-records.html |títol=Hunger Games Ticket Sales Set Record |cognom=Barnes |nom=Brook|data=25 març 2012 |publicació=New York Times|consulta=25 març 2012|llengua=anglès}}</ref> ''[[The Hunger Games: Catching Fire]]'', basada en la segona novel·la de la trilogia, es va estrenar el 22 de novembre de l'any següent.<ref>{{Ref-web |url= http://www.ifc.com/fix/2011/11/hunger-games-catching-fire-sequel-writers |títol="The Hunger Games" sequel eyes a new screenwriter, director Gary Ross will return |cognom=Schwartz |nom=Terri|data=17 novembre 2011 |editor=IFC News |consulta=2 desembre 2011|llengua=anglès}}</ref>
 
==Notes i referències==