Plini el Vell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fa els autors > fa als autors
m Corregit: com al seva > com la seva
Línia 35:
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meva mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya sorita, després es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap altre arbre.''
 
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacle semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar amb ell, si jo volia. Li vaig respondre que m'estimava més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ja sortia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com alla seva vil·la queia al bell dessota de la muntanya i no li restava altra fugida que per les naus, -- li pregava que la tragués d'aquell mal pas tan extrem. [9]. Ell canvia aleshores de parer i apressa tant com pot allò que havia començat amb un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seva amenitat. [10] Es llança pel camí dret cap allà d'on els altres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''
 
''11. Ja la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ja queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ja la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les platges. Vacil·là un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els coratjosos. Arriba't a casa de Pomponià." [12] Aquest era a Estàbies, i la meitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la platja -- el separava de nosaltres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugit si calmava el vent contrari. Dut per aquest vent, que li era favorable, el meu oncle l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar amb la seva serenitat la temor de l'altre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''