Diferència entre revisions de la pàgina «Galítsia»

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Revertides les edicions de 95.71.12.73 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot
m (Revertides les edicions de 95.71.12.73 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot)
'''Galítsia''' o '''Halitxinà''' (en [[ucraïnès]]: Галичина, ''Halitxinà''; en [[polonès]]: Galicja, pronunciat: ''Galítsia''; [[jiddisch]]: גאליציע, pronunciat: ''Galítsie''; [[alemany]]: Galizien; [[rus]]: Галиция, transcrit: ''Galítsiia'', [[txec]]: Halič, pronunciat: Hàlits; [[eslovac]]: Halič, pronunciat: Hàlits; [[hongarès]]: Halics / Gácsország) és una regió històrica de l'[[Europa Central]], avui dividida entre [[Polònia]] i [[Ucraïna]]. El nom prové de la seva primera capital, la ciutat ucraïnesa de Hàlitx (Галич), a l'actual [[Província d'Ivano-Frankivsk|óblast d'Ivano-Frankivsk]].
 
El nucli de la Halitxinà històrica es formada per tres regions de la [[Ucraïna]] occidental: les actuals óblasts de [[óblast de LvovLviv|LvovLviv]], [[óblast de Ternópill|Ternópill]] i [[óblast d'Ivano-Frankivsk|Ivano-Frankivsk]].
 
== Història ==
 
=== Segles IX a XIII ===
Fou poblada de ben antic per pobles eslaus, entre altres, i entre els segles IX i XI formà part dels principats de [[Principat de Kíev|Kíiv]] i de [[Principat de Volodímir|Volodímir-Volinski]] (Володи́мир-Воли́нський). El segle XII esdevingué un principat autònom, el [[Principat de Galítsia-Volínia]] (amb capital a [[Hàlitx]], després a [[LvovLviv]]); al segle XIII sofrí les escomeses dels [[tàtars]] i [[mongols]] ([[Horda d'Or]]).
 
=== Segles XIV-XVI, territori disputat, Gran Ducat de Lituània i Regne de Polònia ===
A partir del [[segle XIV]], fou territori disputat pels [[polonesos]], [[hongaresos]] i [[lituans]]. El 1340, l'últim príncep de Halitxinà, Boleslav Iurii II Tróidenovytx (Ю́рій II Болесла́в Тро́йденович), mor enverinat pels seus propis boiars a Volodýmyr (ara Volodýmyr-Volynskyi), i [[Casimir III de Polònia]] aprofita el moment per atacar [[LvovLviv]] com a un dels pretendents dinàstics del tron. Conquistà [[LvovLviv]] i altres ciutats del principat el [[1349]], moment en què fou incorporat al regne polonès com a regió anomenada "Regne Ruteni" (Королівство Русі), mentre que la part de [[Volínia|Volyn]] continuà essent disputada entre els polonesos i els lituans. El 1392, [[Volyn]] esdevé part del [[Gran Ducat de Lituània]].
 
El [[Regne de Polònia|regne polonès]] va suprimir tota autonomia per la regió de Halitxinà, i va suprimir també el [[Dret Ruteni]]. Seguidament, la [[servitud]] de la pagesia (els [[serfs]]) s'incrementa, procés que culmina el 1505, provocant durant aquest temps un fort descontent entre la població i una sèrie de revoltes, la més important la del 1490—1492, dirigida per Mukha i Borúlia (Муха та Боруля). A la primera meitat del segle XVI, comença el "moviment dels opryxky" (опришківський рух), que arribà al seu apogeu el segle XVIII sota el lideratge de l'Oleksa Dóvbuix (Олекса Довбуш). Aquest moviment apareix com a resposta a la repressió feudal dels senyors polonesos i moldaus i els terratinents hongaresos i austríacs.
 
Durant el període de la Khmelnýtxyna (Хмельниччина, 1648—1657), és a dir la guerra d'alliberació nacional liderada pel hetman [[Bohdan Khmelnitski]] (Богдан Хмельницький), es van emprendre dues incursions a Halitxinà (1648, 1655), amb dos setges de [[LvovLviv]], però sense èxit.
 
=== Domini dels Habsburgs i Renaixença ===
Com a conseqüència de la primera divisió de Polònia (1772), Halitxinà cau sota el domini dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que es convertiria més tard en l'[[imperi d'Àustria]]. Aquí es va crear la província del "Regne de Halitxinà i Lodomèria" (Королівство Галичини і Лодомерії, Königreich Galizien und Lodomerien), que incloïa no només les terres ètnicament ucraïneses de la Halitxinà Oriental (tota la Східна Галичина, ''Skhidna Halitxinà''), però també una secció del sud de [[Polònia]] incloent la ciutat de [[Cracòvia]] (tota la Halitxinà Occidental).
 
Durant l'època Habsburg, es van introduir reformes, la [[servitud]] va ser parcialment abolida, i es va produir una renaixença cultural i econòmica a la regió. Va ser reinstaurada la Universitat de LvovLviv, i també la [[província eclesiàstica]] de l'església Greco-Catòlica de Halitxinà (Га́лицька митропо́лія, ''Hàlitska Mitropòlia''). A principis del segle XIX, va començar una forta renaixença ucraïnesa, amb un lideratge de capellans-escriptors greco-catòlics ètnicament conscients.
 
=== Període dins l'Imperi Austrohongarès ===
 
=== República Popular d'Ucraïna Occidental i República Popular d'Ucraïna ===
El 19 de novembre del 1918 es proclama a LvovLviv la República Popular d'Ucraïna Occidental (Західноукраїнська Народна Республіка), formada per la Halitxinà Oriental, [[Bucovina]] i [[Transcarpàcia]], el govern de la qual va firmar, el 3 de gener de 1919, l'acte d'unificació amb la [[República Popular d'Ucraïna]] (Українська Народна Республіка, 1917-1920). L'acte oficial d'unificació es va celebrar el 22 de gener de 1919. Tot i així, el juliol del 1919 la Halitxinà va ser ocupada per tropes poloneses sota el comandament del General Józef Haller.
 
=== D'entreguerres fins al present ===
El 14 de 1923, el consell de representants de la [[Triple Entesa]] van prendre la decisió d'incorporar Halitxinà oficialment a [[Polònia]]. Segons aquesta decisió, el govern polonès havia de donar l'autonomia a la regió, cosa que, malauradament, no es va complir mai. Aquesta mateixa decisió, a més, establia que al cap de 20 anys (el 1943), s'havia de plantejar de nou la qüestió de la situació de Halitxinà.
 
El 1939, en produir-se l'atac de [[Adolf Hitler|Hitler]] contra [[Polònia]], l'[[URSS]] ocupà la Galítsia oriental (tota la regió ètnicament ucraïnesa, incloent [[Ternópill]], [[LvovLviv]], etc.) i l'annexà a la [[RSS d'Ucraïna]]. Aquest fet, ratificat per la [[Conferència de Potsdam]] de 1945, no es modificà amb la independència d'Ucraïna el 1990, ja que el gruix de la població és ucraïnesa, i de religió, típicament greco-catòlica i ortodoxa.
 
== Vegeu també ==
334.221

modificacions