Bombardeig de Barcelona (març de 1938): diferència entre les revisions

Tant l'ambaixador nord-americà [[Claude Bowers]], com l'ambaixador alemany, [[Eberhard von Stohrer]], que van ser testimonis dels successos, a través de membres de les seves ambaixades a Barcelona i pels informes posteriors de les autoritats italianes i franquistes, van qualificar els bombardejos de "terribles". Von Stohrer va assenyalar que no "hi havia proves d'haver pretès atacar objectius militars"<ref name="thomas1985"/> Bowers va indicar que "no s'havia conegut abans res en semblant aterridora escala. Les bombes no perseguien un objectiu militar. Eren llançades deliberadament en el centre de la ciutat, la part més concorreguda i habitada ...".<ref name="bowers19771"/> [[Estats Units]] per boca del seu secretari d'Estat, [[França]] a través del cap de Govern Blum, i el [[Regne Unit]] en boca del primer ministre, [[Neville Chamberlain|Chamberlain]], es van mostrar "horroritzats", mentre es van succeir manifestacions a diferents ciutats franceses i britàniques pels bombardejos i el [[Vaticà]], a través del nunci davant Franco, [[Ildebrando Antoniutti|Antoniutti]], li va implorar que posés fi als bombardejos. El [[Galeazzo Ciano|comte Ciano]], ministre d'Afers exteriors de la Itàlia feixista, va negar davant l'ambaixador britànic a Roma, Lord Perth, que els bombardejos haguessin estat decidits pel seu país, però dies abans havia reconegut el contrari. No obstant això, a l'efecte de la guerra a Espanya, no va haver-hi canvis significatius en la política oficial de "no -intervenció".<ref name="bowers19771"/><ref name="thomas19851"/><ref name="preston19942"/>