Juan Domingo Perón: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: indústria pesada > indústria pesant
m Corregit: de no intervenció en > de no-intervenció en
Línia 56:
Però l'estratègia de Perón per a acumular poder no es limitava a establir aliances amb el moviment obrer sinó que s'estenia també als partits polítics, l'Església Catòlica i les Forces Armades.
 
L'avanç de la figura de Perón dintre del govern militar i la seva estreta aliança amb els sindicats obrers va generar immediatament una forta oposició tant dintre com fora de les Forces Armades, especialment en les classes mitjanes i altes. El 1945, l'ambaixada dels [[Estats Units]] dirigida per Braden va promoure la unificació de les forces opositores, fins a conformar un gran moviment anti-peronista que va incloure als partits [[Partit Comunista de l'Argentina|Comunista]], [[Partit Socialista de l'Argentina|Socialista]], [[Unió Cívica Radical]], Demòcrata Progressista, Conservador, la Federació Universitària Argentina (FUA), la Societat Rural (terratinents), la Unió Industrial (grans empreses), la Borsa de Comerç, i els sindicats opositors. Durant la seva breu gestió com ambaixador, i valent-se d'un excel·lent domini de l'idioma castellà, Braden va actuar com un líder polític de l'oposició, en una evident violació del principi de no -intervenció en els assumptes interns d'un país estranger. A través de la conformació d'un front d'oposició, Braden estava segur de destruir a qui presentava com "l'Hitler del demà".
 
Les primeres manifestacions massives anti-peronistes van ser organitzades pel moviment estudiantil, sota el lema de "a baix la dictadura de les alpargates". Les manifestacions obreres que recolzaven les lleis laborals que anava promovent Perón, contestaven "alpargates sí, llibres no".