Diferència entre revisions de la pàgina «Marxisme»

Se succeeixen una altra sèrie de governs o dobles poders obrers de relativament breu durada, impulsats per revoltes proletàries amb activa participació dels partits comunistes locals, inspirats en el model de [[república]] de [[consell obrer|consells obrers]]. La majoria d'aquests són aixafats per les forces de la reacció capitalista dels diferents governs i potències burgeses i fracassen. Són el cas de la [[Revolució de novembre]] de [[1918]], encapçalada pels [[Lliga Espartaquista|espartaquistes]] a [[Alemanya]], la [[República Soviètica Hongaresa]] de [[1919]], la [[República Soviètica Bavaresa]] de [[1919]], el [[bienni vermell]] o moviment de consells de fàbrica al nord d'[[Itàlia]] de [[1919]] a [[1920]], el Soviet de Nàpols, la [[República Socialista Soviètica de Galícia]] a [[1920]], la [[República Popular Soviètica de Bukharà]] de [[1920]] a [[1925]], la [[República Socialista Soviètica de Pèrsia]] o [[República Soviètica de Gilan]], de [[1920]] a [[1921]], etc.

 

 

Encara que van dur a terme petites aportacions teòriques al marxisme, Stalin i els seus seguidors es caracteritzen per haver donat cobertura ideològica als seus mètodes i posicionaments tàctics i polítics, encaminats a l'enfortiment del control sobre els mitjans de producció i administració de l'Estat per part de la burocràcia i direcció central del partit, a través de la falsificació o l'adaptació dels principis ideològics del marxisme i del leninisme als seus propis fins. Això derivarà en un sistema de govern i pensament formulat sota el nom de [[marxisme-leninisme]] i la teoria del [[socialisme en un sol país]], també anomenat [[estalinisme]], considerat pels seus crítics [[marxista|marxistes]] com un allunyament o distorsió dels postulats i principis de la tradició [[marxista]] i pensadors com [[Marx]], [[Engels]] o [[Lenin]]; particularment insistents en aquesta postura són aquells corrents basats en els plantejaments de [[Trotski]] i [[Lenin]] ([[trotskisme]]) i les de l'anomenat [[comunisme d'esquerra]], el [[marxisme llibertari]] o el [[comunisme de consells]], també crítics en aquest sentit amb l'anomenada corrent del [[leninisme]] (i per tant el [[trotskisme]]). Arran de la mort de Stalin, aquesta burocràcia acaba per acaparar el poder i afermar-se en l'anomenada [[nomenklatura]]. Aquesta començarà a mitjà termini un procés de progressiva liberalització de l'economia, que culminarà amb la [[perestroika]].