Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 4 anys
m
Corregit: d' una > d'una
Se succeeixen una altra sèrie de governs o dobles poders obrers de relativament breu durada, impulsats per revoltes proletàries amb activa participació dels partits comunistes locals, inspirats en el model de [[república]] de [[consell obrer|consells obrers]]. La majoria d'aquests són aixafats per les forces de la reacció capitalista dels diferents governs i potències burgeses i fracassen. Són el cas de la [[Revolució de novembre]] de [[1918]], encapçalada pels [[Lliga Espartaquista|espartaquistes]] a [[Alemanya]], la [[República Soviètica Hongaresa]] de [[1919]], la [[República Soviètica Bavaresa]] de [[1919]], el [[bienni vermell]] o moviment de consells de fàbrica al nord d'[[Itàlia]] de [[1919]] a [[1920]], el Soviet de Nàpols, la [[República Socialista Soviètica de Galícia]] a [[1920]], la [[República Popular Soviètica de Bukharà]] de [[1920]] a [[1925]], la [[República Socialista Soviètica de Pèrsia]] o [[República Soviètica de Gilan]], de [[1920]] a [[1921]], etc.
 
Després de morir Lenin, [[Ióssif Stalin]] s'havia emparat d' una gran concentració de poder a les seves mans en el si del Partit Comunista i de l'Estat soviètic, el qual es va anar enfortint en detriment dels mateixos [[soviet]]s (ja de per si debilitats durant la fam, la fallida econòmica i les massacres ocasionades per la [[Guerra Civil Russa]]). Fins a la seva mort, nombroses purgues es van viure a l'URSS, sota consignes com ara la "lluita contra el [[trotskisme]]", "els sabotatges", o "els agents del feixisme", en què es va aconseguir desactivar als principals elements crítics del PCUS i la societat soviètica, molts d'ells comunistes, testimonis directes de la Revolució i opositors en major o menor mesura a la deriva burocràtica i la concentració de poders que s'estava generant en si de l'URSS, encarnada en una casta de funcionaris i buròcrates del partit, la divergència d'interessos respecte a la classe treballadora i el perill que comportaven per a la revolució obrera comencen a manifestar-se des de la primera meitat dels anys 20, ja en vida del mateix Lenin. Aquestes purgues només aconsegueixen enfortir el poder de la nova direcció del PCUS, encapçalada ara per [[Stalin]], i aviat s'estendran a les seccions nacionals del [[Komintern]], que, a escala internacional, comença a ser dirigit des del comissariat d'afers exteriors en [[Moscou]].
 
Encara que van dur a terme petites aportacions teòriques al marxisme, Stalin i els seus seguidors es caracteritzen per haver donat cobertura ideològica als seus mètodes i posicionaments tàctics i polítics, encaminats a l'enfortiment del control sobre els mitjans de producció i administració de l'Estat per part de la burocràcia i direcció central del partit, a través de la falsificació o l'adaptació dels principis ideològics del marxisme i del leninisme als seus propis fins. Això derivarà en un sistema de govern i pensament formulat sota el nom de [[marxisme-leninisme]] i la teoria del [[socialisme en un sol país]], també anomenat [[estalinisme]], considerat pels seus crítics [[marxista|marxistes]] com un allunyament o distorsió dels postulats i principis de la tradició [[marxista]] i pensadors com [[Marx]], [[Engels]] o [[Lenin]]; particularment insistents en aquesta postura són aquells corrents basats en els plantejaments de [[Trotski]] i [[Lenin]] ([[trotskisme]]) i les de l'anomenat [[comunisme d'esquerra]], el [[marxisme llibertari]] o el [[comunisme de consells]], també crítics en aquest sentit amb l'anomenada corrent del [[leninisme]] (i per tant el [[trotskisme]]). Arran de la mort de Stalin, aquesta burocràcia acaba per acaparar el poder i afermar-se en l'anomenada [[nomenklatura]]. Aquesta començarà a mitjà termini un procés de progressiva liberalització de l'economia, que culminarà amb la [[perestroika]].
1.112.385

modificacions