Rierada de Cambrils del 1994: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
estructurant i neutralitzant
estructura, i introducció millorada
Línia 1:
{{editant}}{{Infotaula accident
{{MI|data=novembre de 2014}}
{{Infotaula accident
|Imatge=
|Peu de foto =
Linha 15 ⟶ 13:
La '''Rierada de Cambrils del 1994''' va ser un desbordament de la [[riera d'Alforja]] en el seu pas per Cambrils, el 10 d'octubre del 1994. El pont que creua la desembocadura va quedar tallat per ambdós costats ja que l'aigua s'havia emportat un tros d'asfalt i provocat la solsida de part del terreny. No hi van haver morts, a excepció de la defunció de Pere Torres Esteller<ref name="Rovira">Rovira, Lluís. “Tragèdia i destrucció”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 3-4</ref><ref name="Ferrando">Ferrando, Josep M. “La rierada s'emporta una persona”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 5</ref>.
 
== El creixement de la riera ==
== 1 ==
 
Durant D'un parell d'hores (de ¼quart de 10 a ¼un quart de 12) la riera d'Alforja va tenir el seu cabal màxim i en conseqüència les carreteres laterals es van inundar,. lL'aigua va començar a passar pel damunt de les passarel·les de vianants, que es van ensorrar, i també va arribar al nivell dels diversos ponts, que van quedar sense baranes.
 
Al nucli antic de laCambrils població –la vila-i alguns carrers propers a la riera es van inundar:, com el carrer Immolats del Setge -on ,el nivellcarrer deHospital l'aiguai encarael va pujar més per la barrera formada per dos cotxes que van quedar-hi encallats-, Hospital icarrer sant Plàcid. La zona de l'Eixample, que uneix la vila amb el port, també es va inundar parcialment, sentsobretot els carrers Santa Joaquima de Vedruna i Àngel Guimerà els més afectats. A la zona del port, la Rambla Jaume I es va transformar en un riu i fins a la plaça Aragó tots els carrers que van cap al port fins a la plaça Aragó també es van inundar.
== 2 ==
 
A dos quarts de dotze del migdia el nivell de les aigües va començar a baixar fent evidents les destrosses causades per la rierada. Els bombers van ajudar a diverses persones que havien quedat atrapades entre els corrents de l'aigua i van poder rescatar Carles Massagué que havia estat arrossegat per l'aigua en travessar, a peu, la carretera del costat de la riera. El corrent el va arrossegar des del pavelló poliesportiu fins a la plaça de la Constitució. Va ser traslladat a l'hospital de Sant Joan de Reus on va ser atès i donat d'alta al cap d'uns dies <ref name="Ferrando2">Ferrando, Josep M. “L'ensurt de Carles Massagué”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 19</ref>.
Al nucli antic de la població –la vila- alguns carrers propers a la riera es van inundar: Immolats del Setge -on el nivell de l'aigua encara va pujar més per la barrera formada per dos cotxes que van quedar-hi encallats-, Hospital i sant Plàcid. La zona de l'Eixample, que uneix la vila amb el port, també es va inundar parcialment sent els carrers Santa Joaquima de Vedruna i Àngel Guimerà els més afectats. A la zona del port la Rambla Jaume I es va transformar en un riu i fins a la plaça Aragó tots els carrers que van cap al port també es van inundar.
 
== Conseqüències ==
A quarts de dotze del migdia el nivell de les aigües va començar a baixar fent evidents les destrosses causades per la rierada. Els bombers van ajudar a diverses persones que havien quedat atrapades entre els corrents de l'aigua i van poder rescatar Carles Massagué que havia estat arrossegat per l'aigua en travessar, a peu, la carretera del costat de la riera. El corrent el va arrossegar des del pavelló poliesportiu fins a la plaça de la Constitució. Va ser traslladat a l'hospital de Sant Joan de Reus on va ser atès i donat d'alta al cap d'uns dies <ref name="Ferrando2">Ferrando, Josep M. “L'ensurt de Carles Massagué”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 19</ref>.
Es van produir també inundacions de cases i locals comercials als carrers afectats i uns quants pàrquings van quedar completament coberts d'aigua i fang, sepultant els vehicles que hi havia estacionats. Els carrers van quedar plens de runa i de fang, de manera que ni es veia l'asfalt; en concret el carrer staSanta Joaquima de Vedruna es va veure molt afectat en el tram inicial proper a la riera, que va quedar inutilitzat durant uns dies i el pàrquing soterrani que s'hi troba va quedar ple fins al sostre d'aigua i fang i s'hi van malmetre més de 15 vehicles. Molta runa va quedar surant al mar, a dintre i fora del port. La quantitat de sediments arrossegats per la rierada va formar un petit delta a la seva desembocadura. Així mateix la llera de la riera va patir nombrosos desperfectes: dos ponts ensorrats, parets rebentades, fileres d'arbres engolides, i voreres solsides, etc.<ref name="Rovira2">Rovira, Lluís. “Pels carrers coberts de fang”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 4</ref>
 
Cal<nowiki> afegir que la</nowiki>La riera de Maspujols també va baixar a l'ample i va provocar un ensorrament parcial al pont de la carretera que va cap a Salou i la destrossa de part de les instal·lacions del càmping Cambrils-platja. <ref name="Ortega">Ortega, David. “Els danys de la rierada es valoren en 500 milions de pessetes”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 15-17</ref>
Es van produir també inundacions de cases i locals comercials als carrers afectats i uns quants pàrquings van quedar completament coberts d'aigua i fang, sepultant els vehicles que hi havia estacionats. Els carrers van quedar plens de runa i de fang, de manera que ni es veia l'asfalt; en concret el carrer sta Joaquima de Vedruna es va veure molt afectat en el tram inicial proper a la riera, que va quedar inutilitzat durant uns dies i el pàrquing soterrani que s'hi troba va quedar ple fins al sostre d'aigua i fang i s'hi van malmetre més de 15 vehicles. Molta runa va quedar surant al mar, a dintre i fora del port. La quantitat de sediments arrossegats per la rierada va formar un petit delta a la seva desembocadura. Així mateix la llera de la riera va patir nombrosos desperfectes: dos ponts ensorrats, parets rebentades, fileres d'arbres engolides, voreres solsides, etc.<ref name="Rovira2">Rovira, Lluís. “Pels carrers coberts de fang”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 4</ref>
 
== 3 ==
Cal afegir que la riera de Maspujols també va baixar a l'ample i va provocar un ensorrament parcial al pont de la carretera que va cap a Salou i la destrossa de part de les instal·lacions del càmping Cambrils-platja. <ref name="Ortega">Ortega, David. “Els danys de la rierada es valoren en 500 milions de pessetes”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 15-17</ref>
A la tarda l'ajuntament va convocar un ple extraordinari en el que es van establir diverses mesures d'alerta per si es produïa una altra eventualitat i es va decidir, entre d'altres mesures, demanar la qualificació de zona catastròfica per a Cambrils. <ref name="Ortega2">Ortega, David. “Cambrils pide ser zona catastrófica”. [[Diari de Tarragona]], 11 d'octubre de 1994, pàg. 11</ref> La primera valoració del danys els va xifrar en la quantitat de 500 milions de pessetes ja que a més de la destrucció de part de la canalització de la riera i dels ponts que la creuaven es van produir desperfectes a la xarxa viària, les instal·lacions elèctriques, les conduccions d'aigua potable i del clavegueram .<ref name="Rovira3">Rovira, Lluís. “El dia que la riera es va sobreeixir”. Revista Cambrils, núm. 291, octubre 1995, pàg. 24-5</ref>. La canalització de la riera es va haver de reconstruir totalment i es va aprofitar per millorar-ne la cimentació dels murs de contenció del darrer tram i d'encimentar el darrer tram de la llera per evitar erosions. <ref name="Rovira4">Rovira, Lluís. “La riera, un any després”. Revista Cambrils, núm. 291, octubre 1995, pàg. 27</ref>
==Referències==