Rierada de Cambrils del 1994: diferència entre les revisions

La '''Rierada de Cambrils del 1994''' va ser un desbordament de la [[riera d'Alforja]] en el seu pas per Cambrils, el 10 d'octubre del 1994. El pont que creua la desembocadura va quedar tallat per ambdós costats ja que l'aigua s'havia emportat un tros d'asfalt i provocat la solsida de part del terreny. No hi van haver morts, a excepció de la defunció de Pere Torres Esteller<ref name="Rovira">Rovira, Lluís. “Tragèdia i destrucció”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 3-4</ref><ref name="Ferrando">Ferrando, Josep M. “La rierada s'emporta una persona”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 5</ref>.

 

== El creixement de la riera ==

 

A dos quarts de dotze del migdia el nivell de les aigües va començar a baixar. Els bombers van ajudar a diverses persones que havien quedat atrapades entre els corrents de l'aigua.<ref name="Ferrando2">Ferrando, Josep M. “L'ensurt de Carles Massagué”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 19</ref>

 

== Conseqüències ==

Es van produir també inundacions de cases i locals comercials als carrers afectats i uns quants pàrquings van quedar completament coberts d'aigua i fang, sepultant els vehicles que hi havia estacionats. Els carrers van quedar plens de runa i de fang; en concret el carrer Santa Joaquima de Vedruna es va veure molt afectat en el tram inicial proper a la riera, que va quedar inutilitzat durant uns dies i el pàrquing soterrani que s'hi troba va quedar ple fins al sostre d'aigua i fang. Molta runa va quedar surant al mar, a dintre i fora del port. La quantitat de sediments arrossegats per la rierada va formar un petit delta a la seva desembocadura. Així mateix la llera de la riera va patir nombrosos desperfectes: dos ponts ensorrats, parets rebentades, fileres d'arbres engolides i voreres solsides.<ref name="Rovira2">Rovira, Lluís. “Pels carrers coberts de fang”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 4</ref>