Berbena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 16:
| binomial_authority = [[Carl von Linné|L.]]
}}
La '''berbena''' (''Verbena officinalis'') és una planta herbàcia [[perenne]] i [[vivaç]] de la família de les verbenàcies. El seu nom prové del llatí ''verbēnam'' ‘verbena‘berbena', planta de d'usos màgics i medicinals. ''Officinalis'', també prové del llatí i és un qualificatiu que significa "de la botiga de [[farmàcia]]", "d'ús medicinal". És una espècie comuna als vorals de camins, dics, terrenys erms, llocs humits, cunetes, llocs sorrencs, camps abandonats i regió litoral. Es distribueix per quasi totatot [[Europa]] (excepte [[Islàndia]]), [[Àsia]] i [[Àfrica]] septentrional. Molt comúna a [[Espanya]] i introduïda a [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Finlàndia]]. A Catalunya prolifera a l'[[estatge montà]] i a la terra baixa mediterrània. ([[província d'Alacant]], [[província de Barcelona]], [[província de Lleida]], [[província de Tarragona]], [[província de València]], [[Illes Balears]], [[província de Girona]] i [[província de Castelló]].
 
== Morfologia==
És una planta perenne i per la seva [[forma vital de Raunkjaer]] és un [[camèfit]]. Pot arribar a fer de 30 a 100 cm. És una planta rimaprima, més o menys ramificada, que pot arribar al metre d'alçada. Les [[tija|tiges]] són subtils, rectes, quadrangulars, ramificades a la part alta, aspres a les arestes i sense pèl a la resta. Les [[fulles]] són oposades i de contorn irregular (dentades). Les fulles són aspres i es presenten oposades, les inferiors són oblongues peciolades, mentre que les superiors són més petites, estretes i una mica festonejades.
 
Presenta una [[inflorescència]] espiciforme (en forma d'[[Espiga (inflorescència)|espiga]]). les [[flors]] són petites i de color rosaci o liliaci, dipositades en espigues terminals. El [[periant]] té els [[sèpals]] units formant un calze amb cinc dents o lòbuls. Algunes vegades és irregular. Té una [[corol·la]] simpètala amb cinc lòbuls imbricats, sovint amb un tub prim i un [[limbe]] eixamplat, menys sovint campanulat o bilabiat. El periant és de color [[malva (color)|malva]]-blavenc. L'[[androceu]] té els estams rarament isòmers amb els lòbuls de la corol·la, més sovint quatre i una mica didínams, algun cop dos, a vegades tots o alguns dels que falten estaminodials; filaments inserits al tub de la corol·la i alternats amb els lòbuls de la mateixa. Disc nectarífer al voltant del ovari poc desenvolupat o algunes vegades absent, tub de la corol·la nectarífer per dins en Avicenia. El [[gineceu]] normalment és de dos carpels units, inicialment amb l'ovari bilocular però de sobte es divideix en quatre càmeres uniloculades per intrusió de particions del nervi medi carpel·lar. El fruit és drupaci, té de dos a quatre pirenis, molt sovint separant-se en quatre núcules monosaminades, a vegades la càpsula té de dos a quatre valvades.