Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
|status = [[Estat]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]
|era = [[edat mitjana]]
| government_type = [[Monarquia]]
| year_start = 1085
|year_end = 1803
|event_start = Desaparició de l'Estat<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Palatí de [[Lotaríngia]]
| date_start = 1085
|event1 = [[Butlla d'Or de 1356|Confirmació com a Electorat]]
|date_event1 = 1356
|event2 = [[Pau de Westfàlia]]
|date_event2 = 1648
| event3 = Incorporació al [[Ducat de Baviera]]
|date_event3 = 1777
|event_end = Entrada al [[Gran Ducat de Baden]]
|footnotes =
}}
El '''Palatinat del [[Rin]]''' (''Pfalzgrafschaft bei Rhein'') — més tard el '''Palatinat Electoral''' (Kurpfalz) — va ser un territori històric del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], administrat per un [[comte palatí]]. Els seus governants feien de [[prínceps electors]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] del [[1356]].
 
El Palatinat Electoral era un territori més extens del que després seria el Palatinat del Rin (''Rheinpfalz''), a la riba oest del [[Rin]], i que és ara la [[Palatinat (regió)|regió del Palatinat]] a l'[[estat federal]] d'[[Alemanya]] de [[Renània-Palatinat]]. El Palatinat Electoral també incloïa territoris de la banda est del Rin, com les ciutats de [[Heidelberg]] i [[Mannheim]].
 
== Comtes del palatinat de Lotaríngia, 915–1085 ==
[[Fitxer:Mannheimer Schloß.jpg|thumb|250px|Antiga fortificació de Mannheim]]
El Palatinat va emergir del '''Comtat Palatí de Lotaríngia''', el qual va néixer al segle X.
* [[Vigeric]] de Lotaríngia]], comte de Bidgau (aprox. [[915]]/[[916]]–[[922]])
* Godofreu, comte del Jülichgau (aprox. [[940]])
 
=== Casa dels [[Ezzonen]] ===
Durant el segle XI, estava dominat per la dinastia [[Ezzonen|Ezzona]], els quals van governar molts estats diferents a les dues bandes del Rin.
* [[Armand I]] de Lotaríngia]], [[945]]–[[994]]
* [[Ezzo]] de Lotaríngia, [[994]]–[[1034]]
* [[Otó I de Lotaríngia]], [[1034]]–[[1045]] (Duc de Suàbia [[1045]]–[[1047|47]])
* [[Enric I de Lotaríngia]], [[1045]]–[[1061]]
* [[Armand II ]] de Lotaríngia]], [[1061]]–[[1085]] (en nom de d'[[Anno II]], arquebisbe de Colònia]] fins al [[1064]])
 
== Comtes Palatins del Rin, 1085–1356 ==
A la [[Butlla d'Or]] de 1356, el Palatinat va ser reconegut com a un Electorat secular, i se li van donar els càrrecs hereditaris de ''Erztruchseß'' de l'imperi i [[vicari imperial]] ''Reichsverweser'' de [[Francònia]], [[Suàbia]], el [[Rin]], i Alemanya del sud. Des de llavors, el Comte Palatí del Rin va començar a ser conegut com a Elector Palatí (''Kurfürst von der Pfalz''). El títol de Príncep-Elector ja havia existit abans (per exemple, dos [[Llista de reis germànics|Reis Alemanys]] rivals van ser escollit el 1257: [[Ricard de Cornualla]] i [[Alfons X el Savi|Alfons de Castella]]) de manera que és difícil establir una data precisa del començament de l'ús d'aquest càrrec.
 
A causa de la pràctica de dividir territòris entre les branques de les famílies, als començaments del segle XVI, les línies més joves del Palatinat dels Wittelsbach van començar a governar [[Simmern]], a [[Kaiserslautern]] i a [[Zweibrücken]], al [[Baix Palatinat]], i a [[Neuburg an der Donau|Neuburg]] i a [[Sulzbach]] a l'[[Alt Palatinat]]. El Palatinat Elector, ara a [[Heidelberg]], es va convertir al [[Luteranismeluteranisme]] a la dècada del 1530 i al [[Calvinismecalvinisme]] a la dels [[1550]].
 
=== Primer electorat, 1356-1648===
| [[Robert II]]
| [[1390]]–[[1398]]
| Nebot de Rupert I, fill d'[[Adolf, Comte Palatí del Rin|Adolf]]
|-
| [[Fitxer:Ruprecht III (Pfalz).jpg|80px|Rupert III]]
|-
| [[Fitxer:Friedrich der Siegreiche von Albrecht Altdorfer.jpg|80px|Frederic I]]
| [[Frederic I (comte palatí del Rin)|Frederic I]]
| [[1449]]–[[1476]]
| Germà de Lluís IV
! scope="col" | Imatge
! scope="col" | Nom
! scope="col" | DataDates
! scope="col" | Notes
|-
| [[Frederic III]]
| [[1559]]–[[1576]]
| Quan la branca més antiga de la família va desaparèixer completament el [[1559]], l'Electorat va passar a [[Frederic III]] de [[Palatinat-Simmern|Simmern]], un [[Calvinistacalvinista]] incondicional, i el Palatinat es va tornar un dels centres més importants del Calvinisme a Europa, donant suport a revolucions calvinistes als [[Països Baixos]] i a [[França]].
|-
|
| [[Frederic IV del Palatinat|Frederic IV]]
| [[1583]]–[[1610]]
| Fill de Lluís VI. Amb el seu conseller [[Cristian d'Anhalt]], van fundar la [[Unió Protestant|Unió Evangèlica]] dels estats [[protestants]] el [[1608]].
|-
| [[Fitxer:Der junge Friedrich V. C-B 011.jpg|80px|Frederic V]]
| [[Fitxer:Joachim_von_Sandrart_009.jpg|80px|Maximilià I de Baviera]]
| [[Maximilià I de Baviera]]
| [[1623]]–[[1648]] (d.? - [[1651]])
| Els territoris de Frederic V i la seva posició com a Elector van ser transferides al Duc de Bavaria Maximilià I, de una branca llunyana de la [[Dinastia Wittelsbach|Casa dels Wittelsbach]]. Tot i que tècnicament era Elector Palatí, era conegut com Elector de Baviera. Des del 1648 va manar a Baviera i a l'[[Alt Palatinat]] tot sol, però va mantindre tots les dignitats electorals i tot l'honor del Palatinat Electoral
|}
| [[Felip Guillem I, elector palatí|Felip Guillem]]
| [[1685]]–[[1690]]
| El [[1685]], la línia dels Simmern es va acabar, i el Palatinat va ser heretat per Felip Guillem (catòlic), Comte Palatí de [[Palatinat-Neuburg|Neuburg]] (també Duc de [[Ducat de Jülich|Jülich]] i de [[Berg (estat)|Berg]]).
|-
| [[Fitxer:Kurfürst Johann Wilhelm von Pfalz-Neuburg.jpg|80px|Joan Guillem II]]
219.613

modificacions