Tribunal Suprem d'Espanya: diferència entre les revisions

El recurs fou presentat el juliol de 2009 per Sixte Garganté, lletrat dels serveis jurídics de [[Comissions Obreres]], contra una sentència de la sala social del [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]] (TSJC), i fou rebutjat per no complementar una còpia en castellà.<ref name="Cat"/> La decisió va ser recorreguda i se li donà la raó en el sentit que la traducció anés a càrrec del tribunal.<ref name="Cat"/> Els fonaments jurídics de la resolució versaren en les disposicions de la [[Llei Orgànica del Poder Judicial]] (LOPJ) i la [[Llei d'Enjudiciament Civil]] (LEC) referides a la plena validesa i eficàcia dels documents aportats, però sobretot en l'articulat de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], norma amb rang de llei a l'Estat espanyol des de 2001.<ref name="Cat"/> La Carta Europea proclama el dret de la ciutadania a comparèixer davant d'un tribunal ''expressant-se en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals'', com ara la traducció complementària.<ref name="Cat"/> Destacà la inclusió de l'article 33.5 de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]], que proclama el dret dels catalans ''a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i i jurisdiccionals d'àmbit estatal'', com a eina de reforç de la sentència car que la vigència constitucional de l'esmentat text estatutari estava en entredit pel [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], un cop ja promulgat.<ref name="Cat"/>