Maurice Maeterlinck: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
|||
Línia 30:
El seu llibre de poemes ''Serres chaudes'' (Els hivernacles), il·lustrat per a [[George Minne]] publicat el [[1889]] per Léon Vanier, editor de [[Paul Verlaine]], evidencia la línia de la "despersonalització de l'escriptura" i posa de manifest, en part, l'ideal [[Stéphane Mallarmé|mallarmià]]: la suggestió com a essència es convertix en el principal generador de l'acte de la creació pura. Amb la repetició de la paraula, Maeterlinck, aconseguix una vibració espiritual, una ressonància interior. El vers és arítmic, alliberat de convencions. [[Guillaume Apollinaire]] queda impressionat per aquesta nova forma de versificar. Maeterlinck abandona el naturalisme i el parnassianisme per a dedicar-se a la poesia al·legòrica en què la imatge recorda la iconografia medieval, la pintura de [[Pieter Brueghel el Vell]] o de [[Hieronymus Bosch]].
El [[1895]] es retrobà amb la cantant Georgette Leblanc, germana de [[Maurice Leblanc]]. Amb ella crearà l'any [[1897]], a ''Vila Dupont'', un [[saló literari]] en el qual hi concorren, entre d'altres: [[Oscar Wilde]], [[Paul Fort]], [[Stéphane Mallarmé]], [[Camille Saint-Saëns]], [[Anatole France]] i [[Auguste Rodin]].
===EL dramaturg===
| |||