Revisió del 18:06, 2 set 2014 modifica Gerardduenas (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 4.425 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 13:23, 30 nov 2014 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula President\|name=Felipe González Márquez \|nationality = Espanyola \| image = Felipe Gonzalez-Madrid-28 de enero de 2004.jpg \| order = [[Fitxer:Escudo de España (mazonado).svg\|30px\|Escut de l'estat espanyol]]<br /> 75è [[President del Govern d'Espanya]] <br /> {{mida\|1= 3r des de la Democràcia (1977) }} \|term_start= [[1 de desembre]] de [[1982]] \|term_end= [[4 de maig]] de [[1996]] Línia 30: }} [[Fitxer:Néstor Kirchner y Felipe González-Madrid-28 de enero de 2004.jpg\|dreta\|thumb\|250px\|Felipe González i [[Néstor Kirchner]] a [[Madrid]] l'any [[2004]].]] '''Felipe González Márquez''' ([[Dos Hermanas]], [[Andalusia]], [[5 de març]] de [[1942]]), és un [[advocat]] i [[polític]] andalús que fou Secretari General del [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] ([[PSOE]]) des de [[1974]] a [[1997]] i tercer [[~~Llistat~~Llista de presidents d'Espanya\|president del govern]] de l'actual període democràtic a Espanya des de [[1982]] a [[1996]]. == ~~Biografia~~ Joventut== Va néixer ~~el [[5 de març]] de [[1942]] a la ciutat de [[Sevilla]], capital de l'actual comunitat d'[[Andalusia]],~~ en una família acomodada. Va realitzar els seus estudis primaris al col·legi dels Pares [[Claretians]] i a l'Institut San Isidoro de Sevilla. Posteriorment va estudiar a la [[Universitat de Sevilla]], on obtingué la ~~Llicenciatura~~llicenciatura de [[~~Dret~~dret]]. Sent advocat laboralista en aquesta ciutat, va entrar a formar part del [[PSOE]] l'any [[1963]], on va usar el nom d'Isidoro per la situació d'il·legalitat en la qual es trobava el partit polític. Va ser capdavanter del PSOE des dels [[anys 1970]], fins al [[Congrés de Suresnes]] ([[França]]) de [[1974]], quan va ser escollit Secretari General, en substitució de [[Rodolfo Llopis]] i va liderar el distanciament entre el PSOE i el [[marxisme]]. Després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977\|eleccions democràtiques]] de [[1977]] es va convertir en [[diputat]] a les [[Congrés dels Diputats\|Corts]] i cap del partit majoritari de l'oposició, el que va tornar a repetir en les [[eleccions generals espanyoles de 1979\|eleccions generals]] de [[1979]], convertint-se en alternativa de govern, aen l'aconseguir 121 ~~Diputats~~diputats. == President de Govern (1982-1996) == Després de la victòria del PSOE del [[20 d'octubre]] de [[1982]], en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera [[majoria absoluta]] d'un partit a la democràcia, va ser escollit [[president del govern espanyol]] pel [[Congrés dels Diputats]], i va encapçalar un govern en el qual [[Alfonso Guerra]] fou designat vicepresident. Posteriorment va guanyar també les eleccions de [[1986]], [[1989]] i [[1993]], les dues primeres amb majoria absoluta. Linha 49 ⟶ 48: Va defensar l'obertura del país a l'exterior i les relacions amb [[Europa]], els [[Estats Units d'Amèrica]] i l'[[Amèrica Llatina]]. Va donar la permanència d'Espanya a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]] ([[OTAN]]) convocant un referèndum el [[1986]] a pesar d'haver-se oposat a la seva entrada durant el govern del seu antecessor [[Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo\|Leopoldo Calvo-Sotelo]]. Va donar suport amb l'enviament de tropes, incloent a mariners de reemplaçament, i logístic, a les forces aliades a la [[Guerra del Golf]] de [[1990]] i [[1991]]. L'any [[1993]] fou guardonat amb el [[Premi Internacional Carlemany]] pels seus esforços en favor de la unitat europea. Va sofrir les primeres [[vaga general\|vagues generals]] de la democràcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat [[Unió General de Treballadors]] ([[UGT]]), també creat pel fundador del PSOE [[Pablo Iglesias]], i a la ruptura de la seva amistat amb el líder del sindicat [[Nicolás Redondo Urbieta]], el seu valedor al [[Congrés de Suresnes]]. Entre els anys [[1983]] i [[1987]] els [[Grups Antiterroristes d'Alliberament]] van ser responsables de la mort de 23 persones i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del [[Ministeri de l'Interior d'Espanya\|Ministeri de l'Interior]] que van dur a la presó, entre altres al ministre de l'Interior [[José Barrionuevo Peña]] i [[Rafael Vera]], Secretari d'Estat per la Seguretat, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi [[Ricardo García Damborenea]], l'ex governador civil de Guipúzcoa [[Julen Elgorriaga]], el tinent coronel [[Ángel Vaquero]] i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil [[Enrique ~~Rodriguez~~Rodríguez Galindo]]. El mateix president del govern espanyol, [[Felipe González]], fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama, tot i que no fou finalment processat,<ref>~~Anuaris.cat,~~ ''[http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=69 cas GAL, 1997]'', Anuaris.cat</ref> i en [[2010]] declarà que tingué l'oportunitat de volar la ~~cópula~~cúpula de l'organització i va optar per no fer-ho.<ref>~~{{es}}~~ Juan José Millás, ''[http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Tuve/decidir/volaba/cupula/ETA/Dije/hice/correcto/elpepusocdmg/20101107elpdmgrep_2/Tes Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto]'', entrevista a Felipe González, El País, 7/11/2010 {{es}} </ref> Durant la seva última etapa de govern es van succeir els escàndols de corrupció: ''Flick'' (finançament il·legal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita antiterrorista), ''Filesa'' (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finançar il·legalment al PSOE), Ibercorp, comissions il·legals en l'[[AVE]], cas Juan Guerra (germà del vicepresident Alfonso Guerra) i el cas [[Luis Roldán]] (director de la [[Guàrdia Civil]]). A més, va sortir a la llum pública el [[terrorisme d'estat]] ([[Grups Antiterroristes d'Alliberament\|GAL]]), que es van veure involucrats membres del seu govern. A pesar d'aquest cúmul d'escàndols, González sempre va negar la seva implicació i coneixement sobre ells. == Retirada de la política activa == González va perdre les [[eleccions generals espanyoles de 1996\|eleccions generals]] de [[1996]] per un estret marge, en favor del [[Partit Popular (Espanya)\|Partit Popular]] encapçalat per [[José María Aznar]]. En el 34è Congrés del partit, celebrat a [[Madrid]] entre els dies 20 i 22 de juny de [[1997]], va dimitir i va ser substituït a la Secretaria General per [[Joaquín Almunia]]. Va ser diputat per Madrid fins a les [[eleccions generals espanyoles de 2000\|eleccions generals]] de [[2000]], en les quals es va presentar al Congrés en la llista electoral del PSOE per la [[província de Sevilla]]. Va acabar renunciant a presentar-se a les [[eleccions generals (espanyoles de 2004)\|eleccions generals]] de [[2004]]. Actualment està gairebé retirat de la política, i presideix la [[Fundació Progrés Global]]. == Llibres publicats == Linha 68 ⟶ 67: ==Referències== {{~~referències~~Referències\|2}} == Enllaços externs == * ~~{{es}}~~ [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/europa/espana/felipe_gonzalez_marquez Biografia de Felipe González al CIDOB] {{es}} * ~~{{en}}~~ [http://www.aachen.de/EN/sb/pr_az/karls_pr/index.html Premi Internacional Carlemany] {{en}} Linha 81 ⟶ 80: \|abans=[[Leopoldo Calvo-Sotelo]] \|després= [[José María Aznar López\|José María Aznar]] \|anys=[[1982]]– - [[1996]]}} {{S-ppo}} {{Filera de successions Linha 90 ⟶ 89: {{Filera de successions\|títol = [[Fitxer:Logotipo del PSOE.svg\|30px\|Logo del PSOE]]<br />[[Portaveu]] del [[Partit Socialista Obrer Espanyol\|Grup Socialista]] al <br/> [[Congrés dels Diputats d'Espanya\|Congrés dels Diputats]] \| abans = ''Ningú'' \| després = [[Alfonso Guerra González]] \| anys = [[1977]] – [[1979]]}} {{Finalitza taula}} {{PresidentGovEspanya}}

Felipe González Márquez: diferència entre les revisions