Transformació bacteriana: diferència entre les revisions

 

L'explicació és la transformació: no és que les cèl·lules S ressuscitin, sinó que les R capten ADN de les S, es produeix un canvi en el seu genoma i es transformen en cèl·lules virulentes. Ja que els bacteris R vius tenien alguna cosa que Griffith va anomenar factor transformador que convertia els bacteris soca S morts en S vius que són letals pel ratolí.

 

La transformació bacteriana és un canvi genètic ocasionat absorbint ADN nuu (ADN sense cèl·lules associades o proteïnes) i la '''competència''' es refereix a l'estat de poder incorporar ADN exogen des de l'ambient. S'haurien de distingir dues formes diferents de competència: natural i artificial.

 

Alguns bacteris (sobre l'1% de totes les espècies) són capaces de forma natural d'admetre ADN sota condicions experimentals; diverses altres poden ser capaces de fer-ho en condicions naturals. Aquestes espècies duen jocs de gens que codifiquen la maquinària per a facilitar el pas de l'ADN a través de la membrana o paret cel·lular<ref>{{ref-publicació |autor=Chen I, Dubnau D |article=DNA uptake during bacterial transformation |publicació=Nat. Rev. Microbiol. |volum=2 |exemplar=3 |pàgines=241–9 |any=2004 |pmid=15083159 |doi=10.1038/nrmicro844}}</ref>

 

La competència artificial no es codifica als gens de la cèl·lula. En canvi és provocat per procediments de laboratori en els quals les cèl·lules es fan passivament permeables a l'ADN, utilitzant condicions que no ocorren normalment a la natura.<ref>Large-volume transformation with high-throughput efficiency chemically competent cells. Focus 20:2 (1998). {{en}}</ref>

 

L'[[electroporació]] és una altra manera de fer forats breument en cèl·lules (bacterianes i algunes [[eucariota|eucariotes]]) impressionant-los amb un [[camp elèctric]] de 10-20 k[[volt|V]]/cm. Els plasmidis poden introduir-se a la cèl·lula a través d'aquests forats. Aquest mètode és flexible per utilitzar amb DNA de plasmidis relativament grans.<ref>Transformation efficiency of E. coli electroporated with large plasmid DNA. Focus 20:3 (1998). {{en}}</ref> els mecanismes de reparació naturals de la membrana tancaran ràpidament aquests forats després de la ruptura.

 

Per tal de persistir i ser mantingut de forma estable a la cèl·lula, una molècula de DNA plasmídic ha de contenir un [[origen de replicació]], que el permet ser duplicat a la cèl·lula de forma independent del cromosoma (el nombre de còpies és variable podent variar usualment entre la desena i el centenar de 100 còpies de cada plasmidi per cèl·lula). Perquè la transformació normalment produeix una mescla de cèl·lules transformants rares i cèl·lules no-transformants abundants, es necessita un mètode que permeti identificar i seleccionar les cèl·lules que han adquirit els gens en un procés de modificació genètica (marcadors genètics o bioquímics). Els plasmidis utilitzats en experiments de transformació generalment contindran un gen que aporti resistència a un [[antibiòtic]] al qual els bacteris transfectats són sensibles. Les cèl·lules capaces de créixer en el medi que conté aquest antibiòtic hauran estat transformades pel plasmidi, així les cèl·lules que no hagin incorporat el plasmidi seran incapaces de multiplicar-se.