Çağrı Beg Dawud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fou tant delicada > fou tan delicada |
+ Ref |
||
Línia 1:
'''Çağrı Beg Dawud''' ibn Mikhail ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de [[Tughril Beg]] (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions). El seu nom apareix generalment simplement com Çağrı Beg i amb diverses transcripcions: '''Çağrı Beg, Çağhrı Beg, Čaghri Beg, Čaghribeg o Çağrıbeg'''; el nom Dawud apareix també com Daud.
== Biografia ==
Va néixer entre [[990]] i [[995]], poc abans o poc després de Tughril. No se sap si la família ja havia esdevingut musulmana en aquesta data, però si no ho eren no van tardar a adoptar aquesta religió. Els dos germans van quedar orfes aviat i fins al [[1025]] no es coneixen gairebé les seves activitats; se suposa que vivien a [[Djand]] amb el seu avi [[Saldjuk]] mentre que el seu oncle Arslan-Israil es posava al servei dels samànides.
Linha 9 ⟶ 10:
A partir d'aquí els dos germans es va separar i Tughril va marxar a l'Iran, mentre Çağrı Beg Dawud restava a Khurasan. Entre [[1040]] i [[1044]] va conquerir [[Balkh]] i [[Tirmidh]]; d'altra banda Khwarizm, on el sobirà local havia estat expulsat el 1041 pel ''yaghbu'' oghuz de [[Djand]], Abul Fawaris Shah Malik (aliat de Masud de Gazni, però en el moment de la conquesta Masud I ja havia mort), va caure en mans de Çağrı Beg el [[1042]], que va dominar també Djand. El territori fou incorporat al soldanat oriental seljúcida de Çagri Beg, que hi va nomenar governadors; Arslan Arghun, fill d'Alp Arslan, va ocupar aquest càrrec per un temps. Al mateix temps un fill de Çağrı Beg, Kavurt, que actuava quasi autònomament, es va apoderar del [[Kirman]].
A partir de [[1041]] els gaznèvides s'havien refet a les seves possessions índies, i encara que una filla de Çağrı Beg es va casar amb el nou sultà [[Mawdud ben Masud]] (1041-1048), aviat va començar una llarga guerra en la que de vegades els seljúcides foren derrotats; els gaznèvides van actuar hàbilment aconseguint temporalment l'aliança dels [[karakhànides]], abans aliats als seljúcides. Sota [[Abd al-Rashid ben Mahmud]] (1049-1052) els seljúcides van encoratjar i donar suport a la usurpació de [[Farrukhzad ben Masud]] (1052-1059) amb el que van entrar en guerra una vegada va arribar al tron. La lluita es produïa principalment a la zona de [[Balkh]] i al [[Sistan]]; en aquest territori la situació fou tan delicada pels seljúcides locals (sembla que a causa principalment d'una guerra civil) que Çağrı Beg que va haver de cridar als turcmans que operaven al Kirman que van entrar al Sistan ([[1056]]/[[1057]]) dirigits per Yakuti (fill de Çağrı Beg); en endavant els sobirans de Sistan foren considerats vassalls de Çağrı Beg. El [[1058]]/[[1059]] quan [[Ibrahim Inal]] va posar en perill el sultanat del seu germà Tughril Beg, li va enviar ajut sota la direcció dels seus fills [[Alp Arslan]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Oriental Translation Fund |volum=Volum 57, Edicions 1-2 |capítol=The vizir Nizam al-Mulk |url=http://books.google.es/books?id=GtpCAQAAMAAJ&pg=PA413&lpg=PA413&dq=ali+ibn+Shadan+balkh&source=bl&ots=Fiaa97jwuS&sig=6HATZQdklTnaUxzNw9Qyec4fsgg&hl=ca&sa=X&ei=TUV7VNe_LIXOaM7qgYAP&ved=0CCQQ6AEwAA#v=onepage&q=ali%20ibn%20Shadan%20balkh&f=false |llengua=anglès |editorial= |data=1843 |pàgines=413 |isbn=}}</ref> i Yakuti. Com que Tughril no tenia fills la successió havia de recaure en els fills de Çağrı (com de fet fou per mitjà d'Alp Arslan); una filla de Çağrı es va casar amb el califa [[al-Kaim]] quan aquest va demanar una esposa a Tughril.
En aquestos anys Çağrı Beg ja era vell i la direcció de la guerra estava en mans del seu fill Alp Arslan. El [[1059]]/[[1060]], donat l'equilibri de forces entre seljúcides i gaznèvides, Alp Arslan i el nou sultà gaznèvida [[Ibrahim ben Masud]] (1059-1099) van signar un tractat de pau; poc després, vers el febrer del 1060, va morir Çağrı Beg. Com a príncep portava el títol de ''Malik al-Muluk''.
Estava casat amb una princesa de Khwarizm, vídua i que tenia un fill de nom Sulayman. A la mort de Çağrı, la princesa es va casar amb Tughril Beg. No és clar si ja llavors Alp Arslan havia estat designat successor de comú acord entre els dos germans, o es va pensar amb Sulayman, però finalment aquest no va jugar cap paper.
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
| |||