Palau Reial de Milà: diferència entre les revisions

 

A la segona meitat del segle XVIII Milà era, en virtut del [[Tractat d'Utrecht]], sota el domini d'[[Àustria]], i el Palau Reial va ser revestit d'ornaments i decoracions inspirades en el [[barroc]], prèviament a la transformació [[neoclassicisme|neoclàssica]] que rebria a la fi de segle de la mà de Giuseppe Piermarini, qui havia estat investit el 1769 com a Arquitecte Reial Imperial de la Lombardía Habsburg. Piermarini va mantenir sobre la regió una espècie de monopoli arquitectural, supervisant dotzenes de projectes i elevant els nivells de professionalitat en la regió,{{sfn|Kirk|2005|p=78}} i va projectar entre d'altres edificis [[La Scala]], el famós [[teatre d'òpera]] de la ciutat.

Originàriament projectat amb un sistema de dos patis, un d'ells va ser parcialment demolit durant el seu remodelatge per obrir-ho a la plaça del Duomo; la façana actual del palau segueix la línia de l'antic pati, formant una entrada respecte a la plaça del Duomo, nomenada ''piazzetta Reale'', que es troba a la dreta de la façana de la [[Catedral de Milà|catedral de la ciutat]], en posició oposada a les [[Galeries Víctor Manuel II]].<ref name ="ComuneSchede"/>