Festival Internacional de Cinema de Venècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: premi en mateix > premi a mateix |
|||
Línia 160:
Gràcies a una llarga i destacable sèrie d'innovacions i de manifestacions, la Mostra sembla trobar una nova vida. En el transcurs del seu mandat [[Gillo Pontecorvo]] aconsegueix portar la seva «missió» a terme. [[Venècia]] acull nombrosos congressos entre els quals l'[[Audiència dels autors]] (1993) i l'[[UMAC]] (Unió mundial dels autors de cinema), nascuda de la fusió del [[AAIC]] i de l'[[ANAC]].
El festival «''Notte''» acull les pel·lícules de referència i el Lido rep de nou glòries de [[hollywood]] com [[Jack Nicholson]], [[Harrison Ford]], [[Bruce Willis]], [[Kevin Costner]], [[Mel Gibson]], [[Nicole Kidman]], [[Tom Hanks]] i [[Denzel Washington]]. Als intèrprets de les pel·lícules en competició, s'afegeixen els llorejats del prestigiós [[Lleó d'Or]] per la seva carrera: [[Dustin Hoffman]], [[Al Pacino]], [[Robert De Niro]], [[Francis Ford Coppola]], que, el [[1992]], rep el premi
La zona del Lido troba una nova vida acollint esdeveniments i concerts de rock sobre el ''piazzale'' de cara al Casino i, gràcies a una nova iniciativa, «''CinemAvvenire''», Pontecorvo porta els joves a viure el festival en tant que actors de la manifestació instituint el primer jurat dels joves, el qual atribueix el prestigiós premi Anica-Flash a la millor primera obra. El seu president, Rosario Pipolo (avui periodista), era un estudiant de la facultat de llengües de la universitat Federico II de Nàpols que realitza curtmetratges.
| |||