Epigrafia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
refs |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Els primers materials escrits que es documenten amb seguretat són en signari cuneïforme, dins de la cultura [[sumèria]], cap a 3.800 a. C. L'Epigrafia s'especialitza segons la seua època històrica i segons la cultura que la produeix, encara que històricament les més desenvolupades són la grega, la romana, la maia i l'egípcia. També pot dividir-se en seccions diferents en virtut del contingut o objecte de les inscripcions.
La civilització romana va produir gran nombre de documents escrits sobre suports durables (pedra, marbre, metall, ceràmica, etc.) que proporcionen molta informació respecte a aspectes diversos de la dinàmica social, política, econòmica i religiosa de l'Antiguitat clàssica. L'epigrafia llatina està constituïda per inscripcions -sacres, honorífiques i, especialment, funeràries- que expliquen la història de persones i famílies. Presenten, sovint, lletres de dimensions molt grans que faciliten la seva lectura. Una altra característica destacable de les inscripcions llatines consisteix en les gairebé infinites abreviacions de les paraules i també dels noms i en l'ús de les sigles i dels nexes entre lletres. Estan generalment escrites en llengua llatina. N'hi ha, però, en altres llengues, en grec, per exemple. Constitueixen el filtre, el trànsit de coneixença i supervivència en el món romà de cultures diverses. L'epigrafia llatina va esdevenir un important vehicle d'aculturació.<ref name=mnat14>{{ref-web|url=http://www.mnat.cat/?page=arqueologic-visita#|consulta=27 juliol 2014|títol=Visitaː Sala Iː L'epigrafia|obra=mnat.cat|editor=[[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona]]}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.200|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
===Epigrafia llatina a Tàrraco===
| |||