Binèfar: diferència entre les revisions

El nom primitiu de Binèfar, és Avinefar, documentat en [[1092]],<ref>{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=2326&tipo_busqueda=1&nombre=binefar&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= |títol=Binéfar |consulta=19/9/2012 |obra= |editor=GEA |data= |llengua= }}</ref> Abinèfar, Avenàfar, Benàfar o Binàfar i reconegut així pel regne de [[Montsó (Osca)|Montsó]].

[[Teodoro Bardají]] va recollir els ingredients del ''recau'' i sota la denominació de [[Recao de Binèfar]],<ref>{{citar ref-web |url=http://www.heraldo.es/noticias/huesca/binefar_degusto_suculento_recao_pesar_lluvia.html |títol=Binéfar degustó el suculento recao, a pesar a la lluvia |consulta=19/9/2012 |obra= |editor=Heraldo |data=24/4/2010 |llengua=castellà }}</ref> fa ús de la morigeració, degut a la falta de recursos més substanciosos que va condicionar la seva creació en els fogons populars d'Osca, prescindint dels pecats de la carn en qualsevol de les seves manifestacions. El conjunt es manté només entre vegetals, tot i que amb representació de suficients espècies com per presentar una dieta força completa d'hidrats de carboni i diverses vitamines. També se'ls pot anomenar ''recau'' als plats més coneguts de la vila de Binèfar.