|
es un cantante castrao y punto
[[Fitxer:CarloBroschi.JPG|thumb|Farinelli, de [[Corrado Guiaquinto]]]]
'''Carlo Broschi''', més conegut com a el castrao ([[Àndria]], [[Regne de Nàpols]], [[24 de gener]] de [[1705]] – [[1782]]) fou un reconegut cantant d'[[òpera]] [[castrat]] del [[segle XVIII]]. Fou ell mateix qui es va batejar amb el nom artístic de Farinelli, agafat d'un magistrat italià. Carlo va néixer en una família de la baixa noblesa, el seu pare Salvatore era compositor i [[mestre de capella]] a la catedral de la ciutat, va ser governador durant 3 anys i morí sobtadament. Farinelli va ser castrat quan només era un nen per aconseguir tenir veu de soprano, tot i que es creu que va ser castrat per qüestions mèdiques a causa d'un accident que va patir amb un cavall. La castració era una pràctica penalitzada, tot i això es continuava duent a terme. Quan una família creia que el seu fill tenia dots pel cant, el portaven a l'operació convençuts que aquest podria convertir-se en un gran cantant.
Farinelli, seguint la tradició familiar, (era nebot de [[Giovanni Batista Farinelli]]) va ser enviat a un conservatori en el qual exercitava la seva veu i prenia lliçons de composició i d'improvisació, d'aquí que Farinelli personalitzés les peces que li donaven compostes.
Sota la instrucció de [[Nicola Porpora]], Farinelli va adquirir una gran bellesa a la veu i es va fer famós al sud d'Itàlia. El [[1722]] va realitzar la seva primera aparició a [[Roma]], amb l'òpera ''[[Eumene]]'', composta pel seu mestre; Farinelli va despertar un gran entusiasme amb aquella obra. A les òperes, regularment tenia papers de dones, com per exemple el paper d'Adelaida a l'obra ''[[Adelaide (òpera)|Adelaide]]'' de [[Nicola Porpora]]. [[Fitxer:AmigoniFarinelli02.JPG|thumb|left|Farinelli amb la Creu de Calatrava, de [[Jacopo Amigoni]]]]
El [[1724]] va anar a [[Viena]] i a [[Venècia]]. El [[1726]] va cantar a [[Milà]] i el [[1727]] va cantar a [[Bolonya]], on va conèixer [[Antonio Bernacchi]], qui el va ajudar molt durant la seva instrucció a recórrer quasi totes les ciutats d'[[Itàlia]] amb molta fama i èxit.
El [[1734]] va anar a [[Londres]] per donar suport a l'òpera ''[[Arianna in Nasso]]'', de [[Nicola Porpora]], que competia amb [[Händel]]. Tot i l'ajut de Farinelli, Porpora no va tenir èxit. A [[Anglaterra]] també va triomfar, començant amb l'obra ''Artaserse'',<ref>{{ref-llibre|cognom=Gordon|nom=David|títol=Musical visitors to Britain|pàgines=p. 54|lloc=Londres|editorial=Routledge|any=2005|isbn=0713040521|coautors=Gordon, Peter|llengua=anglès|edició=1. publ.}}</ref> i s'hi va quedar durant 3 anys. Tot seguit va partir cap a [[França]] per cantar davant del rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]].
L'any [[1737]] va viatjar a [[Espanya]] per ajudar el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] a superar la depressió que patia. Tot i que Farinelli només tenia pensat quedar-s'hi uns mesos, finalment s'hi va quedar 25 anys. Durant tots aquests anys, el cantant havia de cantar les mateixes cançons al rei (es tracta d'una de les primeres notícies de [[musicoteràpia]]). Durant la seva estada a Espanya va adquirir reputació d'empresari i fins i tot va prendre part en alguns assumptes públics.
Poc després que el rei [[Ferran VI d'Espanya|Ferran VI]] fos coronat, Farinelli va ser nomenat director dels teatres de [[Madrid]] i d'[[Palau d'Aranjuez|Aranjuez]]. El 1750 se li va donar el rang de cavaller i va ser condecorat amb la [[Creu de Calatrava]].
[[Fitxer:Farinelli+Metastasio.png|thumb|250px|Farinelli amb [[Metastasio]], de [[Jacopo Amigoni]]]]
Quan [[Carles III d'Espanya|Carles III]] li va succeir, a causa de les diferències polítiques, Farinelli es va retirar a [[Bolonya]] amb tota la fortuna que havia obtingut, i allí va passar els seus últims dies amb [[Pietro Metastasio]], que va morir pocs mesos després que ell, el 15 de juliol de 1782.
Farinelli no només va cantar, sinó que també va tocar [[instrument de teclat|instruments de teclat]] i la [[viola d'amore]]. A més a més, ocasionalment també va compondre: va escriure el text i la música d'un "adéu" a Londres, una ària per a Ferran VI i algunes sonates per a [[orgue]].
El 1994 es va realitzar un [[biopic]], ''[[Farinelli il castrato]]'', on era presentat com una gran "estrella del [[rock]]" barroca i on apareixien poques veritats sobre la seva vida.
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Farinelli}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=NWMOmBohlTE ''Lascia che io pianga'', ària de l'òpera ''Rinaldo'', de Händel, de la pel·lícula Farinelli il castrato]
*{{citar ref| tipus = web | títol = Castrato superstar disinterred. The body of the world's most famous castrato singer, Farinelli, has been exhumed to try to find out how his virtuoso voice developed | url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/5171892.stm | obra =[[BBC News]] | data = 12 de juliol de 2006 | consulta = 8 de octubre de 2013 | llengua = anglès }}
* http://www.gutenberg.org/etext/31707
* http://www.comune.bologna.it/iperbole/farinelli
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Farinelli}}
[[Categoria:Cantants italians]]
[[Categoria:Cantants d'òpera]]
[[Categoria:Castrati]]
[[Categoria:Persones de la Pulla]]
[[Categoria:Orde de Calatrava]]
| 