Estatut d'autonomia del País Basc de 1979: diferència entre les revisions

L'Estatut de [[Guernica]], aprovat en [[Referèndums a Espanya|referèndum]] el [[25 d'octubre]] de [[1979]], amb una abstenció de més del 40% del cens electoral, estableix un sistema de govern parlamentari, en el qual el [[lehendakari]] ha de rebre la confiança del Parlament Basc. Triat per sufragi universal i integrat per 75 diputats (25 per cadascun dels tres [[Territori històric|Territoris Històrics]]). El que fa a l'Estatut d'Autonomia del País Basc distint als altres no és el nombre de les competències transferides -o que es poden transferir, doncs el procés encara no ha estat completat- sinó el fet que, alhora que en l'ordenament constitucional, l'autonomia basca es fonamenta en la [[FurFurs|foralitat històrica]], reconeguda en la Constitució espanyola. A partir d'aquest supòsit, el País Basc , a més de rebre competències plenes sobre educació, obté un procediment de finançament exclusiu basat en una actualització dels [[Concert econòmic|Concerts Econòmic]]s establerts després de l'abolició dels Furs en 1876, que es mantenien a [[Àlaba]] i [[Navarra]] però havien estat derogats a [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]] pel règim franquista al finalitzar la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Igualment, l'Estatut permet la formació d'una policia pròpia, l'[[Ertzaintza]], amb vocació de policia integral i desplegada per tot el territori. Finalment, és també una certa visió de la foralidad la qual duu a constituir una organització territorial especial, en la qual les Diputacions Forals tenen tantes atribucions que entren en ocasions en conflicte amb el [[Govern Basc]].