Biga de la Passió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ccompilar |
mCap resum de modificació |
||
Línia 21:
Els baldaquins a més d'ornamentar l'altar tenien la funció simbòlica de diferenciar l'espai més sagrat del temple, aquest element podia tenir la forma de templet amb coberta i aquesta tipologia s'anomenava «teguria». Altra tipologia eren els baldaquins plans o anomenats «laquearia» que sobre dos bigues travesseres fixades a les parets de l'absis sostenien una taula pintada, com era el cas del [[Baldaquí de Tost]] o de l'[[Altar de Tavèrnoles]]. Tots dos tipus de baldaquins servien de vegades com a suport per a les cortines que cobrien l'altar en determinades liturgies. Totes les peces conservades són de corrent bizantí anomenat «estil 1200» amb reminiscències romàniques.{{sfn|Barral i Altet|1998|p=130}}
Les bigues pel fet que presentin poca superfície per la seva pintura, acostumen a estar relacionades amb la [[il·luminació (pintura)|il·luminació]] de [[manuscrit]]s com és la Biga de la Passió. Normalment el motiu [[iconografia|iconogràfic]] més habitual emprat d'aquests elements era la ''[[Maiestas Domini]]'', però la Biga de la Passió té un cicle bastant inèdit en la producció pictòrica d'època romànica catalana. A la Biga de Sant Miquel de Cruïlles de final del segle XII, conservada al Mnac, s'ofereix també, una representació molt poc habitual, d'una processó de monjos.{{sfn|Barral i Altet|1998|pp=129-131}}
==Autor ==
| |||