Reial Cercle Artístic de Barcelona: diferència entre les revisions

El Cercle Artístic va ser fundat l'any [[1881]] per un grup de pintors barcelonins amb el propòsit de crear un espai per fomentar la vida cultural de la ciutat. L'any 1884 era conegut com a ''Centro de Acuarelistas'', recuperant tres anys més tard el seu nom original de Cercle Artístic a causa d'una refundació. L'entitat va mantenir un protagonisme destacat en la vida artística i social barcelonina, especialment entre els últims anys del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, organitzant actes socials, balls i festes populars d'entre els quals destaquen els balls al gran saló de la Llotja i al [[Gran Teatre del Liceu]]. També funcionà com a local de joc. En varen ser aleshores puntals destacats artistes de la talla de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. El 1893, les tensions internes suscitades entorn les activitats extra-artístiques i el tarannà de l'entitat desembocà amb l'escissió d'un grup de socis que fundaren una societat paral·lela de tendència cristiana, el [[Cercle Artístic de Sant Lluc]]. Lluís Graner, en la seva etapa de president, aconseguí treure l'entitat d'un molt baix moment econòmic, aconseguint la participació de tots els seus socis en exposicions-tòmbola d'obres donades per aquests. El [[1916]], el rei [[Alfons XIII]] li concedí el títol de Reial Cercle Artístic de Barcelona.

ElAl Cerclellarg hade organitzatla importantsseva exposicions individualshistòria, col·lectivesel iCercle d'homenatgeha aocupat molts delsmoltes seus membres, com [[Xavier Gosé]] (1915), [[Baldomer Gili i Roig]]ha (1916tingut iuna 1980),vida [[Pere Borrell]] {{text imprecís|data=agost de 2014}}itinerant. (1935)Finalment, [[Eliseu Meifrèn i Roig]] (1941), [[Enric Casanovas]], i [[Carles Pellicer]] (1951), [[Hermen Anglada Camarasa]] (1955), Marià Llavanera (1956), [[Martí Llauradó]], i [[Laureà Barrau]]el (1959), [[Rafaelamb Llimona]],l'adquisició [[Francescdel LlopPalau i Marqués]] (1962), [[Ignasi MallolPignatelli i Casanovas|Ignaside Mallol]]l'antiga (1966),Casa [[ErnestBassols Santasusagna]]l'entitat (1967),aconseguí [[Jaumel'estabilitat Mercadé]] (1967), [[Enric Galwey]] (1970), [[Lluís Bonnin]] (1973), [[Joan Llaverias]] (1974), [[Bonaventura Puig Perucho]] (1979), [[Josep Aragay]] (2002) entre d'altresdesitjada. Fa anys que l'edifici acull als seus baixos una exposició permanent sobre l'obra de [[Salvador Dalí]].<ref>[[Nació Digital]], ''[http://www.naciodigital.com/gironainfo/noticia/15495/fundacio/dali/litigi/amb/responsables/mostra/permanent La Fundació Dalí, en litigi amb els responsables d'una mostra permanent]'' Consulta 10/01/2011</ref> sense relació directa amb l'entitat.