Diferència entre revisions de la pàgina «Germànics»

57 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
m (Corregit: enfront la fragmentació > enfront de la fragmentació)
m
La base de [[govern]] era la [[democràcia militar]], comandada per un cap elegit a votació, i la principal costum social era el [[banquet]], reunions on es menjava, bevia i es prenien les decisions o s'emprava la justícia. En aquesta última es castigava la traïció, la covardia i els atemptats en contra de l'honor i la moral; i es practicava l'anomenada '''Faida''' o [[venjança]] de les ofenses a algun representant de la [[comunitat]].
 
En aquesta comunitat, la majoria d'homes eren lliures i amb els mateixos drets i obligacions, però d'entre ells es distingien uns pocs, els anomenats '''edelinge''', que arribaven a tenir esclaus; i el [[cap militar]], que si tenia èxits formava un [[seguici]] de guerrers al seu voltant ('''gefolge'''), la funció de la qual era la de robar i obtenir tributs de les comunitats veïnes.
 
== Llengua i literatura ==
[[Fitxer:GermanenAD50.png|thumb|Tribus germàniques i assentaments romans fins al 50-100 d.dC C.]]
{{AP|Llengua germànica}}
Sens dubte el tret més definitori dels germànics és la llengua, ja que el concepte és abans que res etnolingüístic. No obstant això, encara que les llengües germàniques antigues eren properes entre si, els germànics no parlaven la mateixa variant, sinó varietats diferents derivades del proto-germànic.
No tenien alfabet (el rúnic dels escandinaus s'usava només per a fins religiosos), per la qual cosa no hi ha registres escrits de la seva història fins que van tenir contacte amb els romans.
 
La traducció parcial de la [[Bíblia]] del bisbe [[Ulfilas]] (el ''Codex argenteus''-un evangeliari-) és el primer text escrit en una llengua germànica (la [[llengua gòtica]]). Per a la seva escriptura crea els caràcters d'un "alfabet ulfilà", precedent del posterior "alfabet gòtic".
 
== Religió ==
[[Fitxer:Germane.png|thumb|[[Germànic]] representat en un relleu triomfal romà ]]
{{AP|mitologia germànica|llista dels déus germànics|llista de personatges, objectes i llocs de la mitologia germànica }}
La mitologia nòrdica era en l'essencial compartida per la totalitat dels pobles germànics, cosa que va permetre fins i tot la recreació historicista durant el [[romanticisme]]. L'estructura en tríada i altres trets comuns a les religions d'altres pobles antics van permetre als estudiosos de la història de les religions (especialment Georges Dumezil) emparentar les religions germàniques primitives amb altres religions indoeuropees.
El ritual funerari més estès era la cremació, substituïda per la inhumació a mesura que es va produir la cristianització.
 
El contacte amb l'[[Imperi romà]], cristianitzat a partir del segle IV ([[Edicte de Milà]], 313, [[Edicte de Tessalònica]], 380) va produir la cristianització dels [[gots]] i altres pobles germànics; principalment a partir de l'[[arrianisme]], diferenciat del [[catolicisme]] i considerat com [[heretgia]] en aquest mateix període (entre el [[Primer Concili de Nicea]], 325, i el [[Primer Concili de Constantinoble]], 381). Aquesta diferenciació va tenir l'efecte d'intensificar la separació social entre els germànics i la població de les parts de l'Imperi que ocupaven ([[hispanoromans]], [[gal·loromans]], etc.), Dificultant fins i tot els matrimonis mixtos. La [[conversió religiosa]] al [[catolicisme]] es va produir inicialment en el [[Regne Franc]] ([[Clodoveu I]], entre 496 i 506), el dels [[sueus]] ([[Carriaric]], 560) i el dels [[visigots]] ([[Recared]], 587).
 
Els regnes [[anglosaxons]] de la [[Gran Bretanya]] van ser cristianitzats a partir de l'evangelització de monjos irlandesos (sant [[Columbà]], monestir de [[Iona]], 563) i romans (Agustí de Canterbury, conversió d'[[Ethelbert de Kent]], 597-601); que també van passar a l'[[Europa continental]]. La gran popularitat de la llegenda de santa [[Úrsula de Colònia]] i les onze mil verges il·lustrava la dificultat de la cristianització dels pobles germànics de l'[[Europa Central]], que es va anar produint gradualment ([[Bonifaci de Fulda]], monestir de [[Fulda]], 742). Cap al segle XI ja s'havien cristianitzat fins i tot els regnes escandinaus; tot això en l'espai de la cristiandat llatina, mentre que els [[varegs]] que van formar els estats russos es van incorporar a la cristiandat oriental.
* [[Wodan]] o [[Odin (déu)|Odin]] (identificat amb [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]])
* [[Freia]], dona de Wodan (identificada amb [[Isis]])
* [[TyrTýr]] o [[Zio]] (identificat amb [[Mart (mitologia)|Mars]])
* [[Nerthus]], mare dels déus
* Els dos [[Alces]] (identificats amb [[CastorCàstor i Pòl·lux]])
* [[Thor]] deu del tro (identificat amb [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]])
 
{{refbegin|2}}
* Rübekeil, Suebica, Innsbruck 1992, 161f.
* Stümpel, Gustav, Name und Nationalität der Germanen. Eine neue Untersuchung zu Poseidonios, Caesar und Tacitus. Leipzig: Dieterich. pp.  60.
* Feist, Sigmund, Germanen und Kelten in der antiken Überlieferung. Baden-Baden.
* Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252.
* Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp.  ISBN 3-11-016383-7.
* Collins, Roger. Early medieval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp.  ISBN 0-333-65807-8
*Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp.  ISBN 0-19-504458-4.
* Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp.  ISBN 0-691-11481-1.
* Herrmann, Joachim. Griechische und lateinische Quellen zur Frühgeschichte Mitteleuropas bis zur Mitte des 1. Jahrtausends unserer Zeitrechnung. I. Von Homer bis Plutarch. 8. Jh. v. u. Z. bis 1. Jh. v. u. Z. II. Tacitus-Germania. III. Von Tacitus bis Ausonius. 2. bis 4. Jh. u. Z. IV. Von Ammianus Marcellinus bis Zosimos. 4. und 5. Jh. u. Z. Berlin: Akademie Verlag 1988–1992. I: 657 pp.  ISBN 3-05-000348-0. II: 291 pp.  ISBN 3-05-000349-9. III: 723 pp.  ISBN 3-05-000571-8. IV: 656 pp.  ISBN 3-05-000591-2.
* Pohl, Walter. Die Germanen. Enzyklopädie deutscher Geschichte 57. München: Oldenbourg 2004. X + 156 pp.  ISBN 3-486-56755-1.
* Pohl, Walter. Die Völkerwanderung. Eroberung und Integration. Stuttgart: Kohlhammer 2002. 266 pp.  ISBN 3-17-015566-0. Monograph, German.
* Todd, Malcolm. The Early Germans. Oxford: Blackwell 2004. Xii + 266 pp.  ISBN 0-631-16397-2.
* Jürgen Udolph. Namenkundliche Studien zum Germanenproblem. DeGruyter, Berlin 1994, ISBN 3-11-014138-8
* Wolfram, Herwig. History of the Goths. Berkeley: University of California Press 1988. Xii + 613 pp.  ISBN 0-520-05259-5
* Wolfram, Herwig. The Roman Empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of California Press 1997. XX + 361 pp.  ISBN 0-520-08511-6
{{refend}}
 
225.132

modificacions