Obre el menú principal

Canvis

→‎Sobre l'accentuació de la e: massa cncret pel LE, està a la subpagina
{{AP|Viquipèdia:Llibre d'estil/Variants lingüístiques}}
Les variants dialectals del català utilitzades més comunament són acceptables, seguint en general els criteris de l'[[AVL]] i de l'[[IEC]]. En general, podeu utilitzar la variant dialectal que vulgueu en els articles. En la llengua escrita, això vol dir principalment algunes terminacions verbals i vocabulari específic (''avui''/''hui'', ''aquí''/''ací'', etc.). Per articles de temàtica "local", s'aconsella d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià). Si existeixen diverses opcions per al nom d'un article (per exemple, noms de plantes i d'animals), intenteu de fer servir la més estesa. El més important, però, es no barrejar diferents varietats dialectals dins d'un mateix article.
 
===Sobre l'accentuació de la e===
En [[català]] existeix la possibilitat d'accentuar obert o tancat moltes ee. Aquesta dualitat existeix en terminacions de paraules com -ès/-és, -è/-é, -èn/-én, -èixer/-éixer i en moltes altres paraules que tenien Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques al llatí. Exactament aquesta dualitat es presenta a causa de la pronunciació predominantment oberta d'aquestes ee {{IPA|[ɛ]}} al [[bloc oriental]] (excepte a les balears, on la majoria de localitats la pronuncien neutra) i la pronunciació predominantment tancada de les mateixes ee [e] al [[bloc occidental]].
 
Malgrat aquesta dualitat, l'estàndard de l'[[IEC]] adopta l'accentuació oberta d'aquestes paraules (è) segons la pronunciació en el català oriental, però l'estàndard de l'[[AVL]] prefereix l'accentuació tancada (é) segons la pronunciació normal del valencià com del català nord-occidental. Tot i això, ambdues accentuacions estan reconegudes per tots dos organismes a sengles gramàtiques.
 
Malgrat que al bloc occidental no es pronuncien obertes, sempre s'accentua amb accent greu: què, perquè, València, èter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època.
 
Exemples de dualitat en l'accentuació de les ''e'': alé/alè, café/cafè, obscé/obscè, seré/serè, cinqué/cinquè, sisé/sisè, anglés/anglès, francés/francès, comprés/comprès, admés/admès, cortés/cortès, il·lés/il·lès, interés/interès, estrés/estrès, espés/espès, aprén/aprèn, comprén/comprèn, depén/depèn, ofén/ofèn, amén/amèn, edén/edèn, mossén/mossèn; conéixer/conèixer, meréixer/merèixer, paréixer/parèixer, convéncer/convèncer, véncer/vèncer, atényer/atènyer, estrényer/estrènyer, féiem/fèiem, féieu/fèieu, créiem/crèiem, créieu/crèieu, pésol/pèsol, térbol/tèrbol, terratrémol/terratrèmol, ségol/sègol, trévol/trèvol, cércol/cèrcol, grévol/grèvol; sémola/sèmola, sépia/sèpia.
 
'''Per a més informació''': Vegeu l'apartat 3.1.3 de la secció d'ortografia de la [http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans] i la secció 5.1.2 "Observacions sobre l'accentuació de les ee" a la [http://www.avl.gva.es/dms/GNV gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]
 
===Estil científic===