Diferència entre revisions de la pàgina «Ecologia»

41 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
Entren dins el camp de l'ecologia l'estudi de les poblacions de [[plantes]] i [[animals]], de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes. Un [[ecosistema]] representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d'organització. Els '''ecòlegs''' s'interessen per qualsevol forma de [[biodiversitat]], des del paper dels [[bacteris]] en el reciclatge dels [[nutrient]]s als efectes de la [[selva tropical]] en la dinàmica de l'[[atmosfera terrestre]]. La disciplina de l'ecologia va emergir de les [[ciències naturals]] durant el [[segle XIX]]. L'ecologia no és sinònim de medi ambient o d'[[ecologisme]], i també es diferencia de les [[ciències ambientals]].<ref name="Begon 2006"/><ref name="Allee49">{{ref-llibre |cognom=Allee |nom=W. C. |coautors= Emerson, A. E., Park, O., Park, T., and Schmidt, K. P. |títol=Principles of Animal Ecology |any=1949 |editorial=W. B. Saunders Company |isbn=0721611206}}</ref><ref name="Smith00">{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=R. |coautors= Smith, R. M. |títol=Ecology and Field Biology. (6th ed.) |any=2000 |editorial=Prentice Hall |isbn=0321042905}}</ref> L'ecologia també està estretament relacionada amb disciplines com la [[fisiologia]], l'[[evolució]], la [[genètica]] i l'[[etologia]].<ref name="Huffaker et al">{{ref-llibre |editor= Huffaker, C. B. |títol = Ecological Entomology |editorial = John Wiley and Sons |any = 1999 |edició =2a ed.|url = http://books.google.cat/books?id=aw5Iycas70cC |isbn = 9780471244837 }}</ref>
 
Hi ha moltes aplicacions pràctiques de l'ecologia dins el campscamp de la [[biologia de la conservació]],<ref>Disciplina que pretén la identificació dels processos que amenacen la conservació d'espècies i ecosistemes, així com la provisió d'un marc conceptual en el qual estudiar-los.</ref> el control dels [[aiguamolls]], la gestió dels recursos naturals ([[agricultura]], [[silvicultura]], [[pesca]]), la planificació de ciutats sostenibles (ecologia urbana), la [[salut pública]], l'[[economia]], i en general, les ciències bàsiques i aplicades; proporciona un marc conceptual per a la comprensió i la investigació de la interacció social humana (ecologia humana).<ref name="Omerod99">{{ref-publicació | cognom=Omerod|nom=S.J.|cognom2=Pienkowski|nom2=M.W.|cognom3=Watkinson|nom3=A.R.|article=Communicating the value of ecology|publicació=Journal of Applied Ecology|any=1999|volum=36|pàgines=847–855|doi=10.1046/j.1365-2664.1999.00474.x}}</ref><ref name="Phillipson09">{{ref-publicació | cognom=Phillipson|nom=J.|cognom2=Lowe|nom2=P.|cognom3=Bullock|nom3=J.M.|article=Navigating the social sciences: interdisciplinarity and ecology|publicació=Journal of Applied Ecology|any=2009| volum=46|pàgines=261–264| doi=10.1111/j.1365-2664.2009.01625.x}}</ref><ref name="Pickett08">{{ref-publicació | cognom=Steward T. A. Pickett, Mary L. Cadenasso, J. Morgan Grove, Peter M. Groffman, Lawrence E. Band, Christopher G. Boone, William R. Burch Jr., C. Susan B. Grimmond, John Hom, Jennifer C. Jenkins, Neely L. Law, Charles H. Nilon, Richard V. Pouyat, Katalin Szlavecz, Paige S. Warren, Matthew A. Wilson| article=Beyond Urban Legends: An Emerging Framework of Urban Ecology, as Illustrated by the Baltimore Ecosystem Study|publicació=BioScience| any=2008| volum=58| pàgines=139–150| doi=10.1641/B580208|nom=Steward T. A.|cognom2=Cadenasso|nom2=Mary L.|cognom3=Grove|nom3=J. Morgan|coautors=et al}}</ref><ref name="Aguirre09">{{ref-publicació | cognom=Aguirre|nom=A.A.|article=Biodiversity and Human Health| publicació=EcoHealth|any=2009 |doi=10.1007/s10393-009-0242-0|volum=6|pàgina=153}}</ref>
 
== Objecte d'estudi de l'ecologia ==
En relació a l'espai, l'àrea d'un ecosistema pot variar molt. Per exemple, un sol arbre és menys rellevant si considerem un ecosistema forestal, però té importància per als organismes més petits.<ref name="Stadler98">{{ref-publicació |cognom = Stadler |nom = B. |cognom2 = Michalzik |nom2 = B. |cognom3 = Müller |nom3 = T. |article = Linking aphid ecology with nutrient fluxes in a coniferous forest |publicació = Ecology |volum = 79 |exemplar = 5 |pàgines = 1514–1525 |any = 1998 |doi = 10.1890/0012-9658(1998)079[1514:LAEWNF]2.0.CO;2}}</ref> Diverses generacions d'una població de [[pugons]], per exemple, podrien existir en una sola fulla. Dins de cada un dels [[àfids]] hi viuen diverses comunitats de [[bacteris]].<ref name="Humphreys97">{{ref-publicació |cognom = Humphreys |nom = N. J. |cognom2 = Douglas |nom2 = A. E. |article = Partitioning of symbiotic bacteria between generations of an insect: a quantitative study of a ''Buchnera'' sp. in the pea aphid (''Acyrthosiphon pisum'') reared at different temperatures |publicació = Applied and Environmental Microbiology |volum = 63 |exemplar = 8 |pàgines = 3294–3296 |any = 1997 |url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1389233/pdf/hw3294.pdf|consulta = 2010-03-16 |pmid = 16535678 |pmc = 1389233}}</ref> El creixement d'arbres, al seu torn, tenen relació amb les variables locals, com ara el tipus de [[sòl]], el contingut d'[[humitat]], el pendent del terreny, i el tancament que produeix el dosser del bosc. També s'han de considerar els factors globals més complexos, com el [[clima]], necessaris per a la comprensió dels processos que condueixen a conformar un paisatge forestal d'unes determinades característiques.<ref name="Pojar87">{{ref-publicació |cognom = Pojar |nom = J. |cognom2 = Klinka |nom2 = K. |cognom3 = Meidinger |nom3 = D. V. |article = Biogeoclimatic ecosystem classification in British Columbia |publicació = Forest Ecology and Management |volum = 22 |exemplar = 1–2 |pàgines = 119–154 |any = 1987 |doi = 10.1016/0378-1127(87)90100-9}}</ref>
 
Els patrons mundials de diversitat biològica són complexos. Aquesta biocomplexitat condiciona la interacció que esdevé en els processos ecològics.<ref name="Levin00">{{ref-publicació |cognom = Levin |nom = S. A. |article = Multiple scales and the maintenance of biodiversity |publicació = Ecosystems |volum = 3 |exemplar = 6 |pàgines = 498–506 |any = 2000 |doi = 10.1007/s100210000044 }}</ref> La complexitat ecològica és, almenys, de sis tipus diferents, en relació a: espai, temps, estructura, procés, comportament i geometria."<ref name="Loehle04">{{ref-publicació |cognom = Loehle |nom = C. |article = Challenges of ecological complexity |publicació = Ecological complexity |volum = 1 |exemplar = 1 |pàgines =3–6 |any = 2004 |doi = 10.1016/j.ecocom.2003.09.001 }}</ref>{{rp|3}} Hi ha diferents opinions sobre el que constitueix la complexitat. Una perspectiva és que la complexitat en les ciències de la vida pot ser entesa com a sistemes emergents auto-organitzatsautoorganitzats amb múltiples resultats possibles i que és dirigida per accidents produïts a l'atzar al llarg de la història.<ref name="Holling01">{{ref-publicació |cognom = Holling |nom = C. S.|article = Understanding the Complexity of Economic, Ecological, and Social Systems|publicació = Ecosystems |volum = 4 |exemplar = 5 |pàgines =390–405 |any = 2004 |doi = 10.1007/s10021-001-0101-5 }}</ref> Els patrons de petita escala no necessàriament expliquen els fenòmens a gran escala, afirmació que estaria d'acord amb l'expressió «la suma és major que les parts".<ref name="Schneider01">{{ref-publicació |cognom = Schneider |nom = D. D. |article = The Rise of the Concept of Scale in Ecology |publicació = BioScience |volum = 51 |exemplar = 7 |pàgines = 545–553 |any = 2001 |url = http://www.mun.ca/biology/dschneider/Publications/2001DCS_AIBS_RiseOfScale.pdf |consulta = 2010-03-16 |doi = 10.1641/0006-3568(2001)051[0545:TROTCO]2.0.CO;2 }}</ref><ref name="Molnar04">{{ref-publicació |cognom = Molnar |nom = J. |cognom2 = Marvier |nom2 = M. |cognom3 = Kareiva |nom3 = P. |article = The sum is greater than the parts |publicació = Conservation Biology |volum = 18 |exemplar = 6 |pàgines = 1670–1671 |any = 2004 |url = http://www.environmental-expert.com/Files%5C8392%5Carticles%5C9961%5CTheSumIsGreaterthantheParts.pdf|doi = 10.1111/j.1523-1739.2004.00l07.x}}</ref> Els especialistes han identificat [[propietats emergents]] i fenòmens d'auto-organitzacióautoorganització que actuen amb diferents graus d'influència sobre el medi ambient, que van des del nivell molecular al planetari, i que requereixen diferents explicacions científiques.<ref name="Odum1977">{{ref-publicació | cognom = Odum| nom = E. P.|article = The emergence of ecology as a new integrative discipline|publicació = Science|volum = 195|exemplar = 4284|pàgines = 1289–1293|any = 1977|doi = 10.1126/science.195.4284.1289|pmid = 17738398}}</ref><ref name="Lovelock03">{{ref-publicació | cognom = Lovelock|nom = J.|article = The living Earth|any = 2003| publicació = Nature|volum = 426|pàgines = 769–770|doi = 10.1038/426769a|pmid = 14685210|exemplar = 6968}}</ref> Els estudis ecològics a llarg termini proporcionen proves importants que permeten comprendre millor la complexitat dels ecosistemes de períodes temporals llargs i amb grans escales espacials. L'International Long Term Ecological Network (Organisme Internacional de la Xarxa Ecològica)<ref name="urlWelcome to ILTER — ILTER">{{ref-web|url=http://www.ilternet.edu/ |títol=Welcome to ILTER — ILTER |editor=International Long Term Ecological Research |consulta= 2010-03-16}}</ref> gestiona i intercanvia informació científica, a llarg termini, entre centres de recerca. L'experiment més destacat és el ''Park Grass Experiment'' ([[Hertfordshire]], [[Anglaterra]]), una recerca que es va iniciar l'any [[1856]].<ref name="Siverton06">{{ref-publicació |cognom = Silverton |nom = J. |cognom2 = Poulton |nom2 = P. |cognom3 = Johnston |nom3 = E. |coautors=et al|article = The Park Grass Experiment 1856–2006: its contribution to ecology |publicació = Journal of Ecology |volum = 94 |exemplar = 4|pàgines = 801–814 |any = 2006 |url = http://www.demonsineden.com/Site/Research_publications_files/Silvertown%20et%20al.%202006.pdf |doi = 10.1111/j.1365-2745.2006.01145.x }}</ref> Un altre exemple és l'estudi de Hubbard Brook, a les White Mountains, a [[Nou Hampshire]], en funcionament des de 1960.<ref>{{ref-web|url=http://www.hubbardbrook.org/ |títol=Hubbard Brook Ecosystem Study Front Page |obra= |consulta= 2010-03-16}}</ref>
 
Per estructurar l'estudi de l'ecologia en un marc clar, s'organitza el món biològic en un entramat jeràrquic que va des del nivell genètic ([[gen]]s), a les [[cèl·lules]], els teixits, els [[Òrgan (anatomia)|òrgans]], els organismes, les espècies i així fins al nivell de la biosfera.<ref name="Nachtomy01">{{ref-publicació |cognom = Nachtomy |nom = Ohad |cognom2 = Shavit |nom2 = Ayelet |cognom3 = Smith |nom3 = Justin |article = Leibnizian organisms, nested individuals, and units of selection |publicació = Theory in Biosciences |volum = 121 |exemplar = 2 |any = 2002 |doi = 10.1007/s12064-002-0020-9 |pàgina = 205 }}</ref> Els ecosistemes són el centre de les investigacions al voltant fonamentalment dels tres nivells bàsics, que són els organismes, les poblacions i les comunitats. Els ecòlegs estudien els ecosistemes a partir d'una mostra d'individus que són representatius d'una població. Els ecosistemes estan formats per comunitats que interaccionen entre si i amb el medi ambient. En ecologia, les comunitats es creen per la interacció de poblacions de diferents espècies que convieuen en una àrea.<ref name="Begon06">{{ref-llibre |cognom = Begon |nom = M. |cognom2 = Townsend |nom2 = C. R. |cognom3 = Harper |nom3 = J. L. |títol = Ecology: from individuals to ecosystems |lloc = Oxford, UK |editorial = Blackwell Publishing |any = 2006 |edició =4a ed.|url = http://books.google.cat/?id=Lsf1lkYKoHEC&printsec=frontcover|isbn = 978-1-4051-1117-1 }}</ref><ref name="Zak08">{{ref-publicació |cognom = Zak |nom = K. M. |cognom2 = Munson |nom2 = B. H. |article = An exploratory study of elementary preservice teachers’ understanding of ecology using concept maps |publicació = The Journal of Environmental Education |volum = 39 |exemplar = 3 |pàgines = 32–46 |any = 2008 |url = http://www.duluth.umn.edu/~kgilbert/ened5560-1/Readings/SciEd-JEESpring2008-ZakMunsonArticleUpdated.pdf|consulta = 2010-03-16 |doi = 10.3200/JOEE.39.3.32-46 }}</ref>
L'hàbitat d'una espècie és un concepte relacionat amb el de nínxol, i descriu el medi ambient sobre el qual es coneix la presència d'una espècie i el tipus de comunitat que es forma com a conseqüència d'això.<ref name="Whittaker73">{{ref-publicació |cognom = Whittaker |nom = R. H. |cognom2 = Levin |nom2 = S. A. |cognom3 = Root |nom3 = R. B. |article = Niche, Habitat, and Ecotope |publicació = The American Naturalist |volum = 107 |exemplar = 955 |pàgines = 321–338 |any = 1973 |url = http://www.jstor.org/stable/2459534?seq=6 |doi = 10.1086/282837}}</ref> Més concretament, els hàbitats poden ser definits com a regions del medi ambient que es componen de múltiples dimensions, cadascuna representant una variable de l'entorn biòtic o abiòtic, és a dir, qualsevol component o característica del medi ambient relacionada directament –com, per exemple, la biomassa o la qualitat del farratge– o indirectament – com, per exemple, altitud–, per a la localització d'un animal.<ref name="Beyer10">{{ref-publicació |cognom = Beyer |nom = H. L. |cognom2 = Haydon |nom2 = D. T. |cognom3 = Morales |nom3 = J. M. |coautors=et al|article = The interpretation of habitat preference metrics under use–availability designs |publicació = Phil. Trans. R. Soc. B |volum = 365 |exemplar = 1550|pàgines = 2245–2254 |any = 2010 |pmid = 20566501 |pmc = 2894962 |doi = 10.1098/rstb.2010.0083}}</ref>{{Rp|745}} Per exemple, l'hàbitat pot referir-se a un medi aquàtic o terrestre que alhora pot classificar-se com un ecosistema de muntanya o alpí.
 
Els patrons biogeogràfics i els tipus de distribucions s'expliquen o es poden preveure a través del coneixement i la comprensió de les característiques d'una espècie i les necessitats del lloc.<ref name="Pearman08">{{ref-publicació |cognom = Pearman |nom = P. B. |cognom2 = Guisan |nom2 = A. |cognom3 = Broennimann |nom3 = O. |coautors=et al|article = Niche dynamics in space and time |publicació = Trends in Ecology & Evolution |volum = 23 |exemplar = 3 |pàgines = 149–158 |any = 2008 |url = http://connected.uwc.ac.za/blog/upload/SABIF_niche_modelling/Literature/Range_limiting_factors/GeneralTheory/Pearman%20et%20al%202008%20Niche%20dynamics%20in%20space%20and%20time.pdf |doi = 10.1016/j.tree.2007.11.005 |pmid = 18289716}}</ref> Les espècies tenen característiques funcionals que són adaptades al nínxol ecològic. Un tret és una propietat mesurable d'un organisme que influeix en el seu rendiment.<ref name="McGill06">{{ref-publicació |cognom = McGill |nom = B. J. |cognom2 = Enquist |nom2 = B. J. |cognom3 = Weiher |nom3 = E. |coautors=et al|article = Rebuilding community ecology from functional traits |publicació = Trends in Ecology and Evolution |volum = 21 |exemplar = 4 |pàgines = 178–185 |any = 2006 |doi = 10.1016/j.tree.2006.02.002 |pmid = 16701083}}</ref> Les característiques de cada espècie s'adapten específicament al seu nínxol ecològic. Això significa que les espècies residents es troben en unaun avantatge i tenen la possibilitat d'excloure de manera competitiva a altres espècies adaptades de manera similar amb un interval de superposició geogràfica. Això es coneix com el principi d'exclusió competitiva.<ref name="Hardin60">{{ref-publicació | cognom = Hardin|nom = G. |article = The competitive exclusion principal.|any = 1960| publicació = Science|volum = 131|exemplar=3409|pàgines = 1292–1297|doi = 10.1126/science.131.3409.1292}}</ref>
[[Fitxer:Blue Linckia Starfish.JPG|thumb|upleft|190px|La biodiversitat d'un escull de [[corall]]. Els coralls s'adapten i modifiquen el seu entorn mitjançant la formació d'esquelets de [[carbonat de calci]] que proporcionen les condicions de creixement per a futures generacions i un tipus d'hàbitat per a moltes altres espècies.<ref name="Kiessling09">{{ref-publicació |cognom = Kiessling |nom = W. |cognom2 = Simpson|nom2 = C. |cognom3 = Foote |nom3 = M. |article = Reefs as Cradles of Evolution and Sources of Biodiversity in the Phanerozoic. |publicació = Science |volum = 327 |exemplar = 5962 |pàgines = 196–198 |any = 2009 |doi = 10.1126/science.1182241 |pmid = 20056888}}</ref>]]
 
<!-- revisant -->
 
El concepte d'enginyeria d'ecosistemes ha fet replantejar el pes que tenen els organismes dins els ecosistemes i en el propimateix procés evolutiu. La construcció de nínxols termes utilitzats amb més freqüència en referència al mecanisme de retroalimentació en virtut apreciada de la selecció natural impartint forces en el nínxol abiòticsabiòtic.<ref name="Laland99">{{ref-publicació | cognom=Laland |nom=K. N.|cognom2=Odling-Smee|nom2=F.J.|cognom3=Feldman|nom3=M.W.|article = Evolutionary consequences of niche construction and their implications for ecology|publicació = PNAS|volum = 96|pàgines =10242–10247|any = 1999|doi=10.1073/pnas.96.18.10242|pmid=10468593| exemplar=18|pmc=17873}}</ref><ref name="Write06">{{ref-publicació | cognom = Wnom=J.P.|nom = Justin P.|cognom2=Jones |nom2=C.G.|article = The Concept of Organisms as Ecosystem Engineers Ten Years On: Progress, Limitations, and Challenges|publicació = BioScience|volum = 56|pàgines = 203–209|any = 2006|doi = 10.1641/0006-3568(2006)056[0203:TCOOAE]2.0.CO;2}}</ref> Un exemple de selecció natural a través d'enginyeria d'ecosistemes es produeix en els nius dels insectes socials, com les formigues, abelles, vespes i tèrmits. Hi ha una homeòstasi emergentsemergent en l'estructura del niu que regula, manté i defensa la fisiologia de tota la colònia. monticles de tèrmits, per exemple, mantenir una temperatura interna constant a través del disseny de les xemeneies d'aire condicionat. L'estructura dels nius per si subjectes a les forces de la selecció natural. D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres d'heretar tant material genètic i un nínxol llegat que es va construir abans d'hora.<ref name="Laland99" /><ref name="Hughes08">{{ref-publicació |cognom = Hughes |nom = D. P. |cognom2 = Pierce |nom2 = N. E. |cognom3 = Boomsma |nom3 = J. J. |article = Social insect symbionts: evolution in homeostatic fortresses |publicació = Trends in Ecology & Evolution |volum = 23 |exemplar = 12 |pàgines = 672–677 |any = 2008 |url = http://www.csub.edu/~psmith3/Teaching/discussion3C.pdf |doi = 10.1016/j.tree.2008.07.011 |pmid = 18951653 }}</ref><ref name="Day03">{{ref-publicació |cognom = Day |nom = R. L. |cognom2 = Laland |nom2 = K. N. |cognom3 = Odling-Smee |nom3 = J. |article = Rethinking Adaptation: the niche-construction perspective |publicació = Perspectives in Biology and Medicine |volum = 46 |exemplar = 1 |pàgines = 80–95 |any = 2003 |url = https://apps.lis.illinois.edu/wiki/download/attachments/10981360/day_odling-smee-niche_construction.pdf |doi = 10.1353/pbm.2003.0003 |pmid = 12582272 }}</ref> Les diatomees en la Badia de Fundy, Canadà, constitueix un altre exemple d'un enginyer dels ecosistemes. diatomees bentòniques que viuen en els sediments de l'estuari secreten exsudats hidrats de carboni que s'uneixen a la sorra i s'estabilitza en el medi ambient. Les diatomees provocar un canvi d'estat físic en les propietats de la sorra que permet que altres organismes per colonitzar la zona. El concepte d'enginyeria dels ecosistemes porta noves implicacions conceptuals de la disciplina de la biologia de la conservació.<ref name="Boogert06">{{ref-publicació |doi = 10.1641/0006-3568(2006)56[570:TIONCA]2.0.CO;2 |cognom = Boogert |nom = N. J. |cognom2 = Paterson |nom2 =D. M. |cognom3 = Laland|nom3 = K. N. |article = The Implications of Niche Construction and Ecosystem Engineering for Conservation Biology |publicació = BioScience |volum = 56 |exemplar = 7 |pàgines = 570–578 |any = 2006 |url = http://lalandlab.st-andrews.ac.uk/pdf/BoogertetalBioscience.pdf}}</ref>
 
== Poblacions ==
{{Cita|... Una població creixerà (o disminució) de forma exponencial mentre el medi ambient que experimenten tots els individus de la població es manté constant.<ref name="Turchin01" />{{Rp|18}}}}
 
Aquesta premissa malthusiana proporciona la base per a la formulació de teories i anàlisi predictiupredictiva que segueixen. models simplificats de la població general, comencen amb quatre variables, inclosa la mort, el naixement, la immigració i l'emigració. Els models matemàtics s'utilitzen per calcular els canvis en la demografia de la població que utilitza un model nul. Un model nul s'utilitza com a hipòtesi nul·la per a les proves estadístiques. La hipòtesi nul·la que els processos aleatoris crear patrons observats. Per altra banda els patrons difereixen significativament del model aleatori i requereixen una explicació més detallada. Els models poden ser matemàticament complex en el qual competeixen diverses hipòtesis "... són al mateix temps fer front a les dades."<ref name="Johnson04">{{ref-publicació |cognom = Johnson |nom = J. B. |cognom2 = Omland |nom2 = K. S. |article = Model selection in ecology and evolution. |publicació = Trends in Ecology and Evolution |volum = 19 |exemplar = 2 |pàgines = 101–108 |any = 2004 |url = http://www.usm.maine.edu/bio/courses/bio621/model_selection.pdf |doi = 10.1016/j.tree.2003.10.013 |pmid = 16701236 }}</ref> Un exemple d'un model de població introducció descriu una població tancada, com en una illa, on la immigració i l'emigració no es produeix. En aquests models l'illa dels índexs per càpita dels canvis es descriuen com:
 
:<math>dN/dT = B - D = bN - dN = (b - d)N = rN</math>,
|contingut =''Aquests ecosistemes, com podem anomenar-los, són de les més diverses i mides. Ells formen una categoria dels sistemes multitudinària física de l'univers, que van des del univers com un tot fins l'àtom''.<ref name="Tansley35">{{ref-publicació |doi = 10.2307/1930070 |cognom = Tansley |nom = A. G.|article = The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms. |publicació = Ecology |volum = 16 |exemplar = 3 |pàgines = 284–307 |any = 1935 |url = http://karljaspers.org/files/tansley.pdf |jstor = 1930070}}</ref>{{Rp|299}}
}}
El concepte d'ecosistema va ser introduït per primera vegada el 1935 per descriure els hàbitats dins biomes que formen un tot integrat i un sistema de resposta dinàmica amb els complexos físics i biològics. Dins d'un ecosistema hi ha llaços inseparables que els organismes relació{{què}} als components físics i biològics del seu medi ambient a què estan adaptades.<ref name="Tansley35" /> Els ecosistemes són sistemes adaptatius complexos on la interacció dels processos vitals formar patrons d'auto-organitzacióautoorganització en diferents escales de temps i l'espai.<ref name="Levin98">{{ref-publicació |doi = 10.1007/s100219900037 |cognom = Levin |nom = S. A.|article = Ecosystems and the Biosphere
as Complex Adaptive Systems|publicació = Ecosystems |volum = 1 |pàgines = 431–436 |any = 1998 |url = http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.83.6318&rep=rep1&type=pdf}}</ref> Aquesta secció presenta les àrees clau de l'ecologia d'ecosistemes que s'utilitzen per investigar, comprendre i explicar els patrons de la biodiversitat i observat funció{{què}} dels ecosistemes en diferents escales d'organització.
 
=== Comunitats ===
[[Fitxer:Chesapeake Waterbird Food Web.jpg|thumb|250 px|left|Generalitzat cadena alimentària de les aus aquàtiques de la Badia de Chesapeake]]
 
Hi ha diferents dimensions ecològiques que es poden assignar a crear xarxes d'alimentació més complicades, com ara: composició de les espècies (tipus d'espècies), la riquesa (nombre d'espècies), la biomassa (pes sec de plantes i animals), la productivitat (les taxes de conversió de d'energia i nutrients en el creixement), i l'estabilitat (xarxes alimentàries en el temps). Un diagrama de xarxa d'aliments que il·lustra la composició d'espècies mostra com el canvi en una sola espècie pot directadirectament i indirectament influeixen en molts altres. Microcosmos estudis s'utilitzen per simplificar la investigació de la cadena alimentària en unitats semi-aïlladessemiaïllades, com ara petits brolladors, la decadència dels registres, i els experiments de laboratori amb organismes que es reprodueixen ràpidament, com l'alimentació Daphnia d'algues cultivades en ambients controlats en els flascons d'aigua.<ref name="Elser01">{{ref-publicació |cognom = Elser |nom = J. |cognom2 = Hayakawa |nom2 = K.|cognom3 = Urabe |nom3 = J. |article = Nutrient Limitation Reduces Food Quality for Zooplankton: Daphnia Response to Seston Phosphorus Enrichment. |publicació = Ecology |volum = 82 |exemplar = 3 |pàgines = 898–903 |any = 2001 |doi = 10.1890/0012-9658(2001)082[0898:NLRFQF]2.0.CO;2}}</ref><ref name="Worm03">{{ref-publicació | cognom=Worm|nom=B.|cognom2=Duffy| nom2=J.E.|article= Biodiversity, productivity and stability in real food webs|any=2003|publicació = Trends in Ecology and Evolution|volum=18|exemplar=12| pàgines=628–632|doi=10.1016/j.tree.2003.09.003}}</ref>
 
Principis obtingudaobtinguys d'estudis alimentaris microcosmos web es fan servir per extrapolar més petits conceptes dinàmics per a sistemes més grans.<ref name="Worm03"/> Les xarxes alimentàries són limitades, ja perquè es circumscriuen a un hàbitat específic, com una cova o un estany. La il·lustració xarxa alimentària (a la dreta) només mostra una petita part de la complexitat de connectar el sistema aquàtic de la terra terrestres adjacents. Moltes d'aquestes espècies migren cap a altres hàbitats per distribuir els seus efectes a una escala major. En altres paraules, les xarxes alimentàries són incomplets, però de totes maneres un valuós instrument per comprendre els ecosistemes de la comunitat.<ref name="Wilbur97">{{ref-publicació |cognom = Wilbur |nom = H. W. |article = Experimental Ecology of Food Webs: Complex Systems in Temporary Ponds |publicació = Ecology |volum = 78 |exemplar = 8 |pàgines = 2279–2302 |any = 1997 |doi = 10.1890/0012-9658(1997)078[2279:EEOFWC]2.0.CO;2}}</ref>
 
La longitud de la cadena alimentària és una altra forma de descriure les xarxes alimentàries com una mesura del nombre d'espècies trobades com l'energia o nutrients es mouen des de les plantes als principals depredadors.<ref name="Post93">{{ref-publicació | cognom=Post|nom=D. M.|article= The long and short of food-chain length|any=1993|publicació = Trends in Ecology and Evolution|volum=17|exemplar=6| pàgines=269–277|doi=10.1016/S0169-5347(02)02455-2}}</ref>{{Rp|269}}</blockquote> Hi ha diferents maneres de calcular la longitud de la cadena alimentària en funció de quins paràmetres de dinàmica de la cadena tròfica s'estan considerant: connectance, l'energia, o la interacció.<ref name="Post93" /> En un exemple senzill depredador-presa, un cérvol és un pas allunyat de les plantes que menja (longitud de la cadena = 1) i un llop que es menja el cérvol és a poca distància a peu eliminats (longitud de la cadena = 2). La quantitat relativa o la força d'influència que aquests paràmetres tenen en la direcció de la cadena alimentària preguntes sobre:
Ecologista recopilar dades sobre els nivells tròfics i les xarxes de model estadístic per calcular matemàticament i paràmetres, com els utilitzats en altres tipus d'anàlisi de xarxes (per exemple, la teoria de grafs), per estudiar els patrons emergents i propietats compartides entre els ecosistemes. El règim emergent piramidal de nivells tròfics amb quantitats de transferència d'energia disminueix a mesura que les espècies encara més de la font de producció és un de diversos patrons que es repeteix entre els ecosistemes planetes.<ref name="Pimm91" /><ref name="Proulx05">{{ref-publicació | cognom = Proulx|nom=Stephen R.|cognom2=Promislow|nom2= Daniel E.L.|cognom3=Phillips|nom3= Patrick C.|article = Network thinking in ecology and evolution|any = 2005| publicació = Trends in Ecology and Evolution|volum = 20|exemplar=6|pàgines = 345–353|doi = 10.1016/j.tree.2005.04.004|pmid = 16701391}}</ref><ref name="Raffaelli02">{{ref-publicació | cognom = Raffaelli|nom = D. |article = From Elton to Mathematics and Back Again|any = 2002| publicació = Science|volum = 296|exemplar=5570|pàgines = 1035–1037|doi = 10.1126/science.1072080|pmid = 12004106}}</ref> La mida de cada nivell en la piràmide representa en general la biomassa, que pot ser mesura com el pes sec d'un organisme.<ref name="Ricklefs96">{{ref-llibre |títol=The Economy of Nature |cognom= Rickleffs |nom= Robert, E. |any=1996 |editorial=University of Chicago Press |isbn=0716738473 |pàgines=678}}</ref> Pot tenir la major proporció mundial de la biomassa, però estan estretament rivalitzava o superat pels microbis.<ref name="Whitman98">{{ref-publicació |cognom = Whitman |nom = W. B. |cognom2 = Coleman |nom2 = D. C. |cognom3 = Wieb |nom3 = W. J. |article = Prokaryotes: The unseen majority |publicació = Proc. Natl. Acad. Sci. USA |volum = 95 |pàgines = 6578–6583 |any = 1998 |doi = 10.1073/pnas.95.12.6578 |pmid = 9618454 |exemplar = 12 |pmc = 33863}}</ref><ref name="Groombridge02">{{ref-llibre |cognom = Groombridge |nom = B. |cognom2 = Jenkins |nom2 = M. |títol = World atlas of biodiversity: earth's living resources in the 21st century |editorial = World Conservation Monitoring Centre, United Nations Environment Programme |any = 2002 |url = http://books.google.cat/?id=_kHeAXV5-XwC&printsec=frontcover|isbn = 0-520-23688-8 }}</ref>
 
La descomposició de la matèria orgànica morta, com fulles que cauen sobre el terra del bosc, es converteix en sòls que la producció de planta d'aliments. La suma total dels ecosistemes del sòl del planeta es diu ella pedosfera on una proporció molt gran de tipus biodiversitat de la Terra en altres nivells tròfics. Invertebrats que deixa als pinsos i destruir més gran, per exemple, crear petites omissions dels organismes més petits en la cadena d'alimentació. Col·lectivament, aquests són els detrivores que regulen la formació del sòl.<ref name="Lecerf05">{{ref-publicació |cognom = Lecerf |nom = A. |cognom2 = Dobson |nom2 = M. |cognom3 = Dang |nom3 = C. K. |article = Riparian plant species loss alters trophic dynamics in detritus-based stream ecosystems |publicació = Oecologia |volum = 146 |exemplar = 3 |pàgines = 432–442 |any = 2005 |url = http://www.ecolab.ups-tlse.fr/rivfunction/download/Lecerf%20et%20al%202005.pdf|doi = 10.1007/s00442-005-0212-3 |pmid = 16096846 |coautors=et al}}</ref><ref name="Wilkinson09">{{ref-publicació |cognom = Wilkinson |nom = M. T. |cognom2 = Richards |nom2 = P. J. |cognom3 = Humphreys |nom3 = G. S. |article = Breaking ground: Pedological, geological, and ecological implications of soil bioturbation. |publicació = Earth-Science Reviews |volum = 97 |exemplar = 1-4 |pàgines = 257–272 |any = 2009 |url = http://128.163.2.27/AS/Geography/People/Faculty/Wilkinson/Wilkinson.ESR.pdf |doi = 10.1016/j.earscirev.2009.09.005}}</ref> Les arrels de l'arbre, els fongs, bacteris, cucs, formigues, escarabats, centpeus, aranyes, mamífers, aus, rèptils, amfibis i altres animals menys coneguts tots els treballs per crear la xarxa tròfica de la vida en els ecosistemes del sòl. Com organismes s'alimenten i migren a través de sòls de desplaçar físicament els materials, que és un procés ecològic important bioturbació anomenat. La biomassa dels microorganismes del sòl estan influenciades per i retroalimentació en la dinàmica tròfica de l'ecologia superfície exposada solar. estudis paleoecològics dels sòls situa l'origen de bioturbació a un temps abans del període Cambrià. Altres esdeveniments, com ara l'evolució dels arbres i els amfibis en moviment en terra en el període Devonià tingut un paper important en el desenvolupament dels sòls i trofisme ecològic.<ref name="Davic04" /><ref name="Wilkinson09" /><ref name="Hasiotis03">{{ref-publicació |cognom = Hasiotis |nom = S. T. |article = Complex ichnofossils of solitary and social soil organisms: understanding their evolution and roles in terrestrial paleoecosystems. |publicació = Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology |volum = 192 |exemplar = 2 |pàgines = 259–320 |any = 2003 |doi = 10.1016/S0031-0182(02)00689-2}}</ref>
 
{| style="float:right; border:0.5px solid gray; margin:10px; vertical-align:text-top; background:#f2f2f2; font-size:11px;"
| [[detritívor|''Descomponedors o detritívors]] ||Bacteris, fongs i insectes que degraden la matèria orgànica de tot tipus i restaurar els nutrients per al medi ambient. Els productors després es consumeixen els nutrients, completant el cicle.
|}
Grups tròfics funcionals ordenar jeràrquicament piramidal en els nivells tròfics, ja que requereix adaptacions especialitzades per esdevenir un depredador o un fotosintetitzador, organismes tan pocs tenen les adaptacions necessàries per combinar les dues habilitats. Això explica per què adaptacions funcionals al trofisme (alimentació) organitza diferents espècies emergents en grups funcionals.<ref name="Oksanen91" /> Els nivells tròfics són part integral dels sistemes o complexos vista{{què}} dels ecosistemes.<ref name="Loehle88">{{ref-publicació |cognom = Loehle |nom = C. |article = Evolution: The Missing Ingredient in Systems Ecology |publicació = The American Naturalist |volum = 132 |exemplar = 9 |pàgines = 884–899|any = 1988|url = http://www.jstor.org/stable/2462267 |doi = 10.1086/284895 |cognom2 = Pechmann |nom2 = Joseph H. K.}}</ref><ref name="Ulanowicz79">{{ref-publicació |cognom = Ulanowicz |nom = R. E. |article = Toward Canonical Trophic Aggregations |publicació = The American Naturalist |volum = 114 |exemplar = 6 |pàgines = 871–883 |any = 1979 |url = http://www.jstor.org/stable/2460557 |doi = 10.1086/283534 |cognom2 = Kemp |nom2 = W. Michael}}</ref> Cada nivell tròfic conté espècies no relacionades, que agrupen pel fet que comparteixen les funcions ecològiques. Agrupació d'espècies funcionalment similar a un sistema tròfic dóna una imatge macroscòpica del disseny més gran, funcional.<ref name="Li00">{{ref-publicació |cognom = Li |nom = B. |article = Why is the holistic approach becoming so important in landscape ecology? |publicació = Landscape and Urban Planning |volum = 50 |exemplar = 1-3 |pàgines = 27–41 |any = 2000 |doi = 10.1016/S0169-2046(00)00078-5}}</ref>
 
Els vincles en una xarxa alimentària directa il·lustren les relacions tròfiques entre les espècies, però també hi ha efectes indirectes que poden alterar l'abundància, distribució o la biomassa en els nivells tròfics. Per exemple, depredadors que s'alimenten els herbívors influeixen indirectament en el control i la regulació de la producció primària a les plantes. Encara que els depredadors no es mengen les plantes directament, regulen la població d'herbívors que estan directament relacionades amb trofisme de la planta. L'efecte net de les relacions directes i indirectes es diu cascades tròfiques. cascades tròfiques estan separats en cascada a nivell d'espècies, on es veu afectada només un subconjunt de la dinàmica de la xarxa alimentària per un canvi en la població, i cascades aen nivelll'àmbit comunitari, on un canvi en el nombre de la població té un efecte dramàtic en tot el menjar- web, com ara la distribució de la biomassa vegetal.<ref name="Polis00">{{ref-publicació | cognom = Polis|nom = G.A. |cognom2 = Sears|nom2 = A.L.W. |cognom3 = Huxel|nom3 = G.R. |coautors=et al|article = When is a trophic cascade a trophic cascade?|any = 2000| publicació = Trends in Ecology and Evolution|volum = 15|exemplar=11|pàgines = 473–475|url=http://www.cof.orst.edu/leopold/class-reading/Polis%202000.pdf|doi = 10.1016/S0169-5347(00)01971-6|pmid = 11050351}}</ref>
 
== Història ==
 
El terme ''Ökologie'' va ser introduït el [[1869]] pel científic prussià [[Ernst Haeckel]] en el seu treball'' Morfologia general de l'organisme''. Està compost per les paraules gregues ''Oikos'' (casa, habitatge, llar) i ''logos'' (estudi o tractat), per això ecologia es pot traduir per "l'estudi de les llars ". En un principi, Haeckel entenia per ecologia a la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació per les comunitats biològiques.
 
A diferència de moltes de les disciplines científiques, l'ecologia té un complex i l'origen de liquidació, a causa en gran part al seu caràcter interdisciplinari.<ref name="Egerton01">{{ref-publicació |cognom = Egerton |nom = F. N. |article = A History of the Ecological Sciences: Early Greek Origins |publicació = Bulletin of the Ecological Society of America |volum = 82 |exemplar = 1 |pàgines = 93–97 |any = 2001 |url = http://www.jstor.org/stable/20168519?seq=1}}</ref> Diversos llibres publicats proporcionaràproporcionen una cobertura extensa dels clàssics.<ref name="Keller00">{{ref-llibre |cognom = Keller |nom = D. R. |cognom2 = Golley|nom2 = F. B. |títol = The philosophy of ecology: from science to synthesis. |lloc = Athens, Georgia|editorial = University of Georgia Press |any = 2000 |url = http://books.google.cat/?id=uYOxUAJThJEC&pg=PP1|isbn = 978-0820322209 }}</ref><ref name="Real92">{{ref-llibre |cognom = Real |nom = L. A. |cognom2 = Brown |nom2 = J. H. |títol = Foundations of ecology: classic papers with commentaries. |lloc = Chicago |editorial = University of Chicago Press |any = 1992 |url = http://books.google.cat/?id=y2wwTZgrHmYC&dq=Foundations+of+ecology:+classic+papers+with+commentaries.&cd=1 |isbn = 978-0226705941 }}</ref> A principis del [[segle XX]], l'ecologia era una forma analítica de la història natural.<ref name="Kingsland04">{{ref-publicació |cognom = Kingsland |nom = S. |article = Conveying the intellectual challenge of ecology: an historical perspective |publicació = Frontiers in Ecology and the Environment |volum = 2 |exemplar = 7 |pàgines = 367–374 |any = 2004 |url = http://www.isa.utl.pt/dbeb/ensino/txtapoio/HistEcology.pdf |doi = 10.1890/1540-9295(2004)002[0367:CTICOE]2.0.CO;2 }}</ref> El caràcter descriptiu de la història natural inclou un examen de la interacció dels organismes amb ambdós seu{{què}} entorn i la seva comunitat. Aquests exàmens, realitzats per importants historiadors naturals, entre ells James Hutton i Jean-Baptiste Lamarck, va contribuir al desenvolupament de l'ecologia.<ref name="McIntosh85">{{ref-llibre |cognom = McIntosh |nom = R. |títol = The Background of Ecology: Concept and Theory. |editorial = Cambridge University Press |any = 1985 |lloc = New York |url = http://books.google.cat/?id=1bYSnG7RITAC&pg=PP1|isbn = 0-521-24935}}</ref> El terme "ecologia" (en alemany: oekologie) és un desenvolupament científic més recent i va ser encunyat per primera vegada per l'alemany biòleg Ernst Haeckel en el seu llibre ''Generelle Morphologie der Organismen'' (1866).
{{Requadre
|width = 200
</div>
</div>
Les opinions difereixen sobre qui va ser el fundador de la teoria ecològica moderna. Per alguns la definició inicial és de Haeckel.<ref name="Hinchman07">{{ref-publicació |cognom = Hinchman |nom = L. P. |cognom2 = Hinchman |nom2 = S. K.|article = What we owe the Romantics |publicació = Environmental Values |volum = 16 |exemplar = 3 |pàgines = 333–354 |any = 2007 |doi = 10.3197/096327107X228382 }}</ref> Altres diuen que va ser Eugen Warming amb el llibre ''Plantesamfund'' (Ecologia de les plantes: Una introducció a l'estudi de les comunitats vegetals), el 1895.<ref name="Goodland75">{{ref-publicació |cognom = Goodland |nom = R. J. |article = The Tropical Origin of Ecology: Eugen Warming's Jubilee |publicació = Oikos |volum = 26 |exemplar = 2 |pàgines = 240–245 |any = 1975 |url = http://www.jstor.org/pss/3543715 |doi = 10.2307/3543715 }}</ref> Ecologia també es pot pensar que han començat amb Carl von Linné que portà a terme investigacions sobre l'economia de la natura que va madurar al segle XVIII.<ref name="Egerton07">{{ref-publicació |cognom = Egerton |nom = F. N. |article = A History of the Ecological Sciences, Part 23: Linnaeus and the Economy of Nature. |publicació = Bulletin of the Ecological Society of America |volum = 88 |exemplar = 1 |pàgines = 72–88 |any = 2007 |doi = 10.1890/0012-9623(2007)88[72:AHOTES]2.0.CO;2}}</ref><ref name="Kormandy78">{{ref-publicació |cognom = Kormandy |nom = E. J. |article = Review: Ecology/Economy of Nature--Synonyms? |publicació = Ecology|volum = 59 |exemplar = 6 |pàgines = 1292–1294 |any = 1978 |url = http://www.jstor.org/pss/1938247 |doi = 10.2307/1938247 |cognom2 = Wooster |nom2 = Donald}}</ref> Ell va fundar una branca precoç d'estudi ecològic que ell anomenava l'economia de la natura.<ref name="Egerton07"/> Les obres de Linné influència de Darwin a L'origen de les espècies on va adoptar l'ús de la frase de Linné en l'economia o l'economia de la natura.<ref name="Stauffer57">{{ref-publicació |cognom = Stauffer |nom = R. C. |article = Haeckel, Darwin and ecology. |publicació = The Quarterly Review of Biology |volum = 32 |exemplar = 2 |pàgines = 138–144 |any = 1957 |url = http://www.clt.astate.edu/aromero/ECO3.Haeckel.pdf |doi = 10.1086/401754 }}</ref> Linné va ser el primer a tractar de definir l'equilibri de la natura, que prèviament havia estat detingut com a suposat lloc de formular com una hipòtesi comprovable. Haeckel, que admirava l'obra de Darwin, que es defineix l'ecologia en referència a l'economia de la naturalesa que ha portat a alguns a qüestionar si l'ecologia és sinònim de Linné "conceptes de l'economia de la natura.<ref name="Kormandy78" /> El biogeograf Alexander von Humboldt va ser també fonamental i va ser un dels primer a reconèixer gradients ecològics i va al·ludir a la llei moderna ecològiquesecològica de les espècies a les relacions d'àrea.<ref name="Rosenzweig03">{{ref-publicació |cognom = Rosenzweig |nom = M.L. |article = Reconciliation ecology and the future of species diversity |publicació = Oryx |volum = 37 |exemplar = 2 |pàgines = 194–205 |any = 2003 |url = http://eebweb.arizona.edu/COURSES/Ecol302/Lectures/ORYXRosenzweig.pdf}}</ref><ref name="Hawkins01">{{ref-publicació |cognom = Hawkins |nom = B. A. |article = Ecology's oldest pattern. |publicació = Endeavor |volum = 25 |exemplar = 3 |pàgina = 133 |any = 2001 |url = http://www4.ncsu.edu/~rrdunn/Hawkins%202001.pdf |doi = 10.1016/S0160-9327(00)01369-7 }}</ref>
 
L'actual ecologia és una ciència jove, que primer va atreure l'atenció formal substancial a finals del segle XIX (aproximadament al mateix temps que els estudis evolutius) i va ser encara més popular durant la [[dècada del 1960]] amb el creixement del moviment ambiental.<ref name="McIntosh85" /> No obstant això, moltes observacions, les interpretacions i els descobriments relatius a l'ecologia es remunten a molt abans en els estudis d'història natural. Per exemple, el concepte en l'equilibri o la regulació de la natura es remunta a [[Heròdot]] (va morir c. 425 aC), que va descriure un compte a principis del mutualisme al llarg del riu Nil, on els cocodrils obren la boca per permetre l'accés beneficiós del sandpiper que s'alimentava de les sangoneres.<ref name="Egerton01" /> En les contribucions més ampli per al desenvolupament històric de les ciències ecològiques, Aristòtil és considerat un dels primers naturalistes que tenia un paper influent en el desenvolupament filosòfic de les ciències ecològiques. Un dels estudiants d'Aristòtil, Teofrast, van fer astutes observacions ecològiques sobre les plantes i postulava una postura filosòfica sobre les relacions autònomes entre les plantes i el seu medi ambient que està més en consonància amb el pensament ecològic modern. Tant Aristòtil i Teofrast va fer extenses observacions sobre les plantes i les migracions d'animals, la biogeografia, la fisiologia, i els seus hàbits en el que podria ser considerat un anàleg del nínxol ecològic modern.<ref name="Hughes85">{{ref-publicació |cognom = Hughes |nom = J. D. |article = Theophrastus as Ecologist |publicació = Environmental Review |volum = 9 |exemplar = 4 |pàgines = 296–306 |any = 1985 |url = http://www.jstor.org/stable/info/3984460?seq=1 |doi = 10.2307/3984460}}</ref><ref name="Hughes75">{{ref-publicació |cognom = Hughes |nom = J. D. |article = Ecology in ancient Greece |publicació = Inquiry |volum = 18 |exemplar = 2 |pàgines = 115–125 |any = 1975 |url=http://www.informaworld.com/smpp/content~db=all~content=a902027058}}</ref>
[[Fitxer:Darwin EcoExperiment.JPG|thumb|up300px|El disseny del primer l'experiment ecològic, assenyalat per Charles Darwin a ''L'origen de les espècies'', es va estudiar en un jardí de gespa a Woburn Abbey el 1817. L'experiment estudia el desenvolupament de diferents mescles d'espècies plantades en diferents tipus de sòls.<ref name="Hector02" /><ref name="Sinclair26">{{ref-notícia|cognom= Sinclair |nom= G. |títol= On cultivating a collection of grasses in pleasure-grounds or flower-gardens, and on the utility of studying the Gramineae. |place = New-Street-Square |editorial= A. & R. Spottiswoode |magazine = London Gardener's Magazine |any= 1826 |volum= 1 |pàgina= 115 |url = http://books.google.cat/?id=fF0CAAAAYAAJ&pg=PA230}}</ref>]]
 
D'Aristòtil a Darwin el món natural va ser considerada predominantment estàtiques i sense canvis des de la seva creació original. Abans de L'Origen de les Espècies hi va haver poc estima o la comprensió de les relacions dinàmiques i recíproques entre els organismes, les seves adaptacions i les seves modificacions per al medi ambient.<ref name="Esbjorn-Hargens05">{{ref-publicació |cognom = Esbjorn-Hargens |nom = S. |article = Integral Ecology: An Ecology of Perspectives |publicació = Journal of Integral Theory and Practice |volum = 1 |exemplar = 1 |pàgines = 2–37 |any = 2005 |url = http://www.vancouver.wsu.edu/fac/tissot/IU_Ecology_Intro.pdf}}</ref><ref name="Benson00">{{ref-publicació |cognom = Benson |nom = Keith R. |article = The emergence of ecology from natural history |publicació = Endeavour |volum = 24 |exemplar = 2 |pàgines = 59–62 |any = 2000 |doi = 10.1016/S0160-9327(99)01260-0 |pmid = 10969480}}</ref> Mentre que Charles Darwin és més notable per lael sevaseu tractat sobre l'evolució,<ref name=Darwin>{{ref-llibre |cognom=Darwin |nom=Charles |enllaçautor = Charles Darwin |any=1859 |títol=On the Origin of Species |lloc=London |editorial=John Murray |edició=1a ed.|pàgines=1 |url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F373&viewtype=text&pageseq=16 |isbn=0801413192}}</ref> és també un dels fundadors de l'ecologia del sòl.<ref name="Meysman06">{{ref-publicació |cognom = Meysman |nom = f. j. r. |cognom2 = Middelburg |nom2 = Jack J. |cognom3 = Heip |nom3 = C. H. R. |article = Bioturbation: a fresh look at Darwin’s last idea |publicació = TRENDS in Ecology and Evolution |volum = 21 |exemplar = 22 |pàgines = 688–695|any = 2006|url = http://www.marbee.fmns.rug.nl/pdf/marbee/2006-Meysman-TREE.pdf |doi = 10.1016/j.tree.2006.08.002 |pmid = 16901581 }}</ref> A ''L'origen de les Espècies'', Darwin també va anotar el primer experiment ecològic que es va publicar el 1816.<ref name="Hector02">{{ref-publicació |cognom = Hector |nom = A. |cognom2 = Hooper |nom2 = R. |article = Darwin and the First Ecological Experiment |publicació = Science |volum = 295 |pàgines = 639–640 |any = 2002 |doi = 10.1126/science.1064815 |pmid = 11809960 |exemplar = 5555}}</ref> En la ciència condueix a la idea de Darwin de l'evolució de les espècies va anar guanyant suport popular. Aquest paradigma científic canviat la manera com els investigadors es va acostar a les ciències ecològiques.<ref name="Acot97">{{ref-publicació |cognom = Acot |nom = P. |article = The Lamarckian Cradle of Scientific Ecology |publicació = Acta Biotheoretica |volum = 45 |exemplar = 3-4 |pàgines = 185–193 |any = 1997 |doi = 10.1023/A:1000631103244}}</ref>
{{Requadre
|width = 200
El primer llibre que es va publicar sobre ecologia d'Amèrica va ser el de Frederic Clements, el 1905.<ref name="Clements05">{{ref-llibre |cognom = Clements |nom = F. E. |títol = Research Methods in Ecology |editorial = University Publ. |any = 1905 |lloc = Lincoln, Nebraska |isbn = 0405103816}}</ref> En el seu llibre, Clements transmetre la idea de comunitats de plantes com un superorganisme. Aquesta publicació va obrir un debat entre l'holisme ecològic i l'individualisme que es va perllongar fins a la [[dècada del 1970]]. El concepte de superorganisme Clements proposa que els ecosistemes de progrés a través d'etapes regulars i decidida de desenvolupament serial que són anàlogues a les etapes de desenvolupament d'un organisme les parts funcionen per mantenir la integritat del conjunt. El paradigma de Clements va ser impugnada per Henry Allan Gleason.<ref name="Simberloff80">{{ref-publicació |cognom = Simberloff |nom = D. |article = A succession of paradigms in ecology: Essentialism to materialism and probalism. |publicació = Synthese |volum = 43 (1980) 3-39 |pàgines = 3–39 |any = 1980}}</ref> Segons Gleason, les comunitats ecològiques desenvolupen a partir de l'associació única i coincident dels organismes individuals. Aquest canvi de percepció posa el focus de nou en les històries de vida dels organismes individuals i com això es relaciona amb el desenvolupament d'associacions de la comunitat.<ref name="Gleason26">{{ref-publicació |cognom = Gleason |nom = H. A. |article = The Individualistic Concept of the Plant Association |publicació = Bulletin of the Torrey Botanical Club|any = 1926 |volum = 53 |exemplar = 1 |pàgines = 7–26 |url = http://www.ecologia.unam.mx/laboratorios/comunidades/pdf/pdf%20curso%20posgrado%20Elena/Tema%201/gleason1926.pdf |doi = 10.2307/2479933 |jstor = 2479933}}</ref>
 
El concepte del superorganisme Clements no ha estat completament rebutjat, però va ser una sol·licitud excedit de l'holisme,<ref name="Wilson88">{{ref-publicació |cognom = Wilson |nom = D. S. |article = Holism and Reductionism in Evolutionary Ecology |publicació = Oikos |volum = 53 |exemplar = 2 |pàgines = 269–273 |any = 1988 |url = http://www.jstor.org/stable/3566073 |doi = 10.2307/3566073}}</ref> que segueix sent un tema significatiu en els estudis ecològics contemporanis.<ref name="Liu09">{{ref-publicació |cognom = Liu |nom = J. |cognom2 = Dietz |nom2 = T. |cognom3 = Carpenter |nom3 = S. R. |coautors=et al|article = Coupled Human and Natural Systems |publicació = AMBIO: A Journal of the Human Environment |volum = 36 |exemplar = 8 |pàgines = 639–649 |any = 2009 |url = http://ambio.allenpress.com/archive/0044-7447/36/8/pdf/i0044-7447-36-8-639.pdf |doi = 10.1579/0044-7447(2007)36[639:CHANS]2.0.CO;2 }}</ref> L'holisme es va introduir per primera vegada el 1926 per una figura polaritzant històric, un sud-africà General Jan Smuts anomenat cristià. Smuts va ser inspirat per la teoria superorganisme Climent quan va desenvolupar i publicar en el concepte unificador d'holisme, és a dir, en clar contrast amb el seu punt de vista racial com el pare de l'apartheid.<ref name="Foster08">{{ref-publicació | cognom = Foster|nom = J. B.|cognom2 = Clark|nom2 = B.|article = The Sociology of Ecology: Ecological Organicism Versus Ecosystem Ecology in the Social Construction of Ecological Science, 1926-1935|publicació = Organization & Environment|volum = 21|exemplar = 3|pàgines = 311–352|any = 2008|url = http://ibcperu.nuxit.net/doc/isis/10408.pdf|doi = 10.1177/1086026608321632}}</ref> Per la mateixa època, Charles Elton pioner en el concepte de les cadenes alimentàries en el seu llibre clàssic "Animal Ecology".<ref name="Elton27">{{ref-llibre|cognom=Elton|nom=C. S.|títol=Animal Ecology|editorial=Sidgwick and Jackson|lloc=London, UK.|any=1927|isbn=0226206394}}</ref> Elton<ref name="Elton27" /> va definir les relacions ecològiques utilitzant conceptes de les cadenes d'aliments, menjar-cicles, el menjar de mida, i descriure les relacions numèriques entre els diferents grups funcionals i la seva abundància relativa. termini d'Elton "aliments de cicle» es va substituir per "xarxa alimentària" en un text ecològicsecològic posteriorsposterior.<ref name="Allee32">{{ref-llibre|cognom=Allee|nom=W. C.|títol= Animal life and social growth|editorial=The Williams & Wilkins Company and Associates|lloc=Baltimore|any=1932}}</ref>llibre d'Elton John va obrir conceptuals il·lustrant les relacions ecològiques complexes a través de senzills diagrames de la xarxa alimentària.<ref name="Egerton07" />
 
El nombre d'autors que publiquen sobre el tema de l'ecologia ha crescut considerablement des del començament del segle XX.<ref name="Weltzin06">{{ref-publicació |cognom = Weltzin |nom = J. F. |cognom2 = Belote |nom2 = R. T. |cognom3 = Williams|nom3 = L. T. |coautors=et al|article = Authorship in ecology: attribution, accountability, and responsibility |publicació = Frontiers in Ecology and the Environment |volum = 4 |exemplar = 8|pàgines = 435–441 |any = 2006 |url = http://www.biology.duke.edu/jackson/ecophys/WeltzinFrontiers2006.pdf |doi = 10.1890/1540-9295(2006)4[435:AIEAAA]2.0.CO;2}}</ref>L'explosió de la informació a disposició de l'investigador de l'ecologia moderna fa que sigui una tasca impossible per a un individu a tamisar a través de tota la història. Per tant, la identificació dels clàssics en la història de l'ecologia és una designació difícil de fer.<ref name="McIntosh89">{{ref-publicació |cognom = McIntosh |nom = R. P. |article = Citation Classics of Ecology |publicació = The Quarterly Review of Biology |volum = 64 |exemplar = 1 |pàgines = 31–49 |any = 1989 |url = http://www.jstor.org/pss/2831684 |doi = 10.1086/416129}}</ref>
 
Ecologia ha{{què}} desenvolupadors en moltes nacions, incloent-hi el rus Vladimir Vernadsky i la fundació del concepte de biosfera en la dècada de 1920,<ref name="Ghilarov95">{{ref-publicació |cognom = Ghilarov |nom = A. M. |article = Vernadsky's Biosphere Concept: An Historical Perspective |publicació = The Quarterly Review of Biology |volum = 70 |exemplar = 2 |pàgines = 193–203 |any = 1995 |url = http://www.jstor.org/pss/3036242 |doi = 10.1086/418982}}</ref> o Imanishi Japó Kinji i els seus conceptes d'harmonia en la naturalesa i la segregació d'hàbitat en la dècada de 1950.<ref name="Itô91">{{ref-publicació |cognom = Itô |nom = Y. |article = Development of ecology in Japan, with special reference to the role of Kinji Imanishi |publicació = Journal of Ecological Research |volum = 6 |exemplar = 2 |pàgines = 139–155 |any = 1991 |doi = 10.1007/BF02347158}}</ref> El reconeixement científic o d'importància de les contribucions a l'ecologia d'altres cultures es veu obstaculitzat per barreres d'idioma i traducció.<ref name="Ghilarov95" /> La història de l'ecologia continua sent una àrea activa d'estudi, sovint publicats en el Diari de la Història de la Biologia.<ref>[http://www.springer.com/philosophy/philosophy+of+sciences/journal/10739 "Filosofia de les Ciències" a ''springer.com'']</ref>
 
== Relació amb altres disciplines ==
1.123.537

modificacions