Casa Blanca: diferència entre les revisions

La '''Casa Blanca''' ('''''The White House''''', en [[idioma anglès|anglès]]) és la residència oficial i principal lloc de treball del [[President dels Estats Units]] ''(actualment, [[Barack Obama]])''.

La construcció va començar amb la col·locació de la primera pedra el 13 d'octubre dedel 1792. Un diari conservat pel comissionat de construcció del Districte de Colúmbia registra que les bases de la residència principal van ser excavades per esclaus. Els fonaments també van ser construïts per treballadors esclaus. La major part d'altres treballs de la casa van ser realitzats per immigrants, molts encara sense la ciutadania. La major part del totxo i treball de guix va ser realitzat per immigrants irlandesos i italians.

La construcció inicial es va dur a terme en un període de vuit anys, amb un cost informat de 232.371,83 $ de l'època (2,4 milions de dòlars dedel 2005). Tot i que encara no estava finalitzada, la Casa Blanca estava llesta per a ser ocupada al voltant de l'1 de novembre de 1800. Quan es va acabar la construcció, les poroses parets de marès van ser cobertes amb una barreja de calç, cola d'arròs, caseïna i plom, donant a la casa el seu color familiar i el seu nom.

[[Fitxer:White-House.jpg|thumb|La Columnata Oest de Jefferson es veu a l'esquerra de la residència en aquest gravat del segle XIX. Originalment, ajudava a encobrir un estable i un safareig. Posteriorment, es va convertir en la piscina del president Roosevelt. El president Nixon va convertir el lloc en l'actual sala de premsa.]]

[[John Adams]] va ser el primer president a establir la seva residència a la Casa Blanca l'1 de novembre dedel 1800. Durant el segon dia d'estada li va escriure una carta a la seva esposa Abigail, que contenia una oració per a la casa. Adams va escriure:

{{cita|''Prego al Cel perquè atorgui les millors benediccions a aquesta casa, i a tots els que d'ara endavant l'habitin. Tant de bo que només homes savis i honestos governin sempre sota aquest sostre.''}}

Durant la [[Guerra Anglo-Americana de 1812-1815|Guerra dedel 1812]], gran part de [[Washington DC]] va ser incendiat per les tropes britàniques en venjança per la crema dels Edificis del Parlament de l'Alt Canadà (actualment [[Toronto]]) ena la Batalla de York, deixant la Casa Blanca en ruïnes.<ref>{{ref-web|url=http://www.whitehousehistory.org/whha_classroom/classroom_4-8-history-war.html |títol=The White House at War: The White House Burns: The War of 1812 |consulta= |obra= |editor=White House Historical Association |data= |llengua=anglès }}</ref> L'interior de la mansió va quedar destruïda, i només les parets exteriors van romandre dretes, i van haver de ser enderrocades i posteriorment reconstruïdes adegut causa delal debilitament que va causar el foc i a la posterior exposició als elements, a excepció de porcions de la paret sud. Una llegenda va sorgir arran de la reconstrucció de l'estructura, que deia que es va utilitzar pintura blanca per ocultar els danys que havia produït l'incendi, donant a l'edifici el seu nom. Això és infundat, ja que l'edifici ja havia estat pintat de blanc des de la seva construcció enel 1798. De tots els objectes que van ser saquejats de la Casa Blanca durant la guerra, només se'n van recuperar dos, una pintura de [[George Washington]], rescatada per la llavors primera dama Dolley Madison quan escapava de la Mansió, i una caixa de joieria, va ser retornada al president Franklin Delano Roosevelt el 1939 per un canadenc que va dir el seu avi l'havia pres. La major part dels objectes es van perdre quan un comboi de naus britàniques amb el HMS Fantome al capdavant, es va enfonsar quan es dirigia de Halifax a Prospect, Canadà, durant una tempesta a la nit del 24 novembre del 1814.

El 1891, la [[Primera Dama dels Estats Units|Primera Dama]] Caroline Harrison va proposar extensions a la Casa Blanca, que incloïen una Ala Nacional a l'est per a una galeria d'art històrica, i una ala a l'Oest per a funcions oficials. Es va dissenyar un projecte pel Coronel [[Theodore A. Bingham]], que va reflectir el pla de Harrison. El 1901, [[Theodore Roosevelt]] i la seva gran família es van traslladar a la Casa Blanca, i la va trobar massa petita. Tres arquitectes, McKim, Mead, i White, van ser contractats per realitzar renovacions i la seva ampliació, inclosa l'Ala Oest. La Primera Família va passar quatre mesos dedel 1902 en una residència temporal en el número 22 de Jackson Place. Cap aal 1909, el president William Taft va necessitar més espai. Va emprar l'arquitecte Nathan C. Wyeth per afegir més espai a l'Ala Oest, que va incloure la instal·lació del [[Despatx Oval]].

Dècades d'escàs manteniment i la construcció d'un quart pis durant l'administració del resident Calvin Coolidge va afectar l'estructura de maó i pedra sorrenca construïda sobre marcs de fusta. El 1948, la casa va arribar a ser tan inestable, que el president Harry Truman la va abandonar, traslladant-se a la Casa Blair, entre el 1949 i el 1951.

La reconstrucció, duta a terme per l'empresa contractista John McShain de Filadèlfia, va requerir desmuntar per complet els espais interiors, la construcció d'un nou bastidor intern d'acer i la reconstrucció de les cambres originals dins de la nova estructura. Es van fer algunes modificacions al disseny del pis, fer més gran i posar de nou l'escala central per obrir-se al Vestíbul d'entrada, en lloc del Vestíbul Central. Es va afegir aire condicionat central, i dos soterranis secundaris addicionals que proporcionaven espai per a sales de treball, magatzems i un refugi contra bombes. La família Truman es va traslladar novament a la Casa Blanca el 27 de març dedel 1952. Tot i que la casa es va salvar gràcies a la reconstrucció de Truman, gran part del mobiliari interior era de sèrie, i de poc valor històric. La major part de l'arrebossat original, algun corresponent a la reconstrucció de 1814-1816 estava massa malmès per instal·lar-se de nou, com el robust revestiment de fusta Beaux Arts de la Sala Est. El president Truman tenia les bigues originals de fusta. Les parets de la Sala Vermeil, la Biblioteca, la Sala de la Xina i la Sala de Mapes al pis de la residència principal van ser enteixinades amb fusta de les bigues.

La Casa Blanca és un dels primers edificis del govern a Washington que es va fer accessible per cadira de rodes, amb modificacions efectuades durant la presidència de Franklin D. Roosevelt, que havia de fer servir una cadira de rodes a conseqüència de la seva paraplegia. En elsAls anys 1990, Hillary Rodham Clinton, a suggeriment del director de l'Oficina de Convidats Melinda N. Bats, va aprovar l'addició d'una rampa al passadís de l'Ala Est. Això va permetre el fàcil accés amb cadira de rodes per als viatges públics i esdeveniments especials que accedeixen per l'entrada de seguretat del costat est.

La residència original es troba a l'àrea del centre de la Casa Blanca, a l'edifici que està entre les dues columnates, dissenyades per [[Thomas Jefferson|Jefferson]], que ara serveixen per connectar les oficines situades ena l'Ala Est i l'Ala Oest. A la residència executiva és on viu el president, a més de trobar les sales utilitzades per a les cerimònies d'Estat i entreteniments oficials. La planta d'Estat de la residència inclou la sala de l'Orient, la sala Verda, la sala Blava, la sala Roja, el menjador d'Estat, el menjador de Família, els Vestíbuls i la Gran Escalinata. La planta baixa està formada per la sala Oval de Diplomàtics (usada com a sala de recepció), la [[sala de Mapes]], la sala de la Xina, la sala Vermeil, la biblioteca Presidencial, la cuina principal i altres oficines. Al segon pis hi ha la residència familiar. Inclou la sala Oval Groga (que s'obre al balcó Trumam) i diversos dormitoris, incloent-hi el dormitori principal, el dormitori Lincoln, el dormitori de les Reines, així com altres dues habitacions, una petita cuina i un vestidor privat. La tercera planta de la Casa Blanca consta d'un [[solàrium]], sala de jocs, sala de llençols, una cuina i un altre saló.